{"id":6436,"date":"2021-01-13T08:21:34","date_gmt":"2021-01-13T08:21:34","guid":{"rendered":"http:\/\/www.normativamunicipal.com\/?p=6436"},"modified":"2026-09-30T09:24:23","modified_gmt":"2026-09-30T09:24:23","slug":"pla-daccio-territorial-sectorial-del-comerc-comunidad-valenciana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436","title":{"rendered":"Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA"},"content":{"rendered":"

DECRET 215\/2020, de 29 de desembre, del Consell, d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.<\/strong><\/p>\n


\n(DOGV de 13.01.2021)
\n\u00cdndex<\/p>\n

Article \u00fanic. Aprovaci\u00f3 del Pla d’acci\u00f3 territorial sectorial del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

Disposicions addicionals<\/p>\n

Primera. Normes complement\u00e0ries<\/p>\n

Segona. Incid\u00e8ncia pressupost\u00e0ria<\/p>\n

Disposici\u00f3 final \u00fanica. Entrada en vigor<\/p>\n

Annex I. Normativa del Pla d’acci\u00f3 territorial sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

Annex II. Municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

Annex III. Municipis que componen les \u00c0rees urbanes integrades de les cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

Annex IV. Delimitaci\u00f3 de les \u00c0rees i Sub\u00e0rees Funcionals Comercials del PATSECOVA<\/p>\n

Annex V. \u00cdndexs orientatius m\u00e0xims de superf\u00edcie comercial en grans establiments comercials en les \u00e0rees funcionals comercials. Per\u00edode 2012-2020<\/p>\n

Annex VI. Continguts m\u00ednims dels estudis de tr\u00e0nsit i mobilitat en projectes comercials<\/p>\n

I<\/p>\n

L’elaboraci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA) respon al mandat establit en l’article 31 de la Llei 3\/2011, de 23 de mar\u00e7, de la Generalitat, de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana. Es tracta, a m\u00e9s, d’una vella reivindicaci\u00f3 de gran part del sector comercial valenci\u00e0, que ha demandat al llarg dels anys, a trav\u00e9s de les seues organitzacions empresarials m\u00e9s representatives, el desenvolupament d’un instrument que conciliara la planificaci\u00f3 comercial amb el territori, preservant les caracter\u00edstiques definit\u00f2ries del que s’ha anomenat el model comercial valenci\u00e0.<\/p>\n

L’objectiu del Pla \u00e9s definir criteris, directrius i orientacions territorials perqu\u00e8 l’ordenaci\u00f3 comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificaci\u00f3 territorial, assegurant la seua coher\u00e8ncia amb els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible contemplats en la legislaci\u00f3 valenciana d’ordenaci\u00f3 del territori i protecci\u00f3 del paisatge, i la seua contribuci\u00f3 efica\u00e7 a aquests.<\/p>\n

El Pla arriba en un moment en qu\u00e8 les conseq\u00fc\u00e8ncies derivades de la crisi econ\u00f2mica han suposat un fre a la capacitat del sector comercial per a crear ocupaci\u00f3 i riquesa. No obstant aix\u00f2, est\u00e0 demostrat que el comer\u00e7 t\u00e9 una gran capacitat per a dinamitzar l’economia, fins i tot en contextos econ\u00f2mics dif\u00edcils. S’espera que el Pla siga un incentiu per al conjunt del sector, servisca per a detectar noves oportunitats, estimular la inversi\u00f3 p\u00fablica i orientar les decisions empresarials.<\/p>\n

La complexitat del sector no pot quedar redu\u00efda a una simple dicotomia \u00abxicotet comer\u00e7\/gran distribuci\u00f3\u00bb. L’estrat\u00e8gia dels grans grups ha posat l’accent en una diversificaci\u00f3 que abasta des de les xicotetes superf\u00edcies comercials situades en els barris o en els nuclis rurals fins als hipermercats, passant per les superf\u00edcies de mitjana grand\u00e0ria, com els supermercats, o tamb\u00e9 les superf\u00edcies amb millors preus i oferta limitada tamb\u00e9 denominades de \u00abhard discount\u00bb. La cerca d’economies d’escala i abast i els avantatges que d’elles es deriven han sigut el motor de la transformaci\u00f3 dels models econ\u00f2mics del comer\u00e7 contemporani.<\/p>\n

Als fen\u00f2mens d’integraci\u00f3 horitzontal i vertical, que han contribu\u00eft a incrementar l’efic\u00e0cia del sector i a abaratir els preus, s’ha unit l’augment de la compet\u00e8ncia i la proliferaci\u00f3 de les marques de distribu\u00efdor de baix cost, intensificant el proc\u00e9s que porta a les distribu\u00efdores a incrementar la seua efic\u00e0cia a fi d’evitar l’erosi\u00f3 dels seus marges. Per\u00f2 aquesta evoluci\u00f3 i millora competitiva ha tingut repercussions sobre els xicotets comer\u00e7os independents, les autoritats locals, les xicotetes productores de mat\u00e8ries primeres agr\u00edcoles, les pimes industrials, les persones assalariades i les consumidores a\u00efllades o desfavorides.<\/p>\n

I de vegades, s’ha portat avant en perjudici d’objectius de protecci\u00f3 del medi ambient. Per exemple, \u00e9s constatable l’exist\u00e8ncia de problemes relacionats amb l’accessibilitat dels comer\u00e7os. La proximitat dels comer\u00e7os que ofereixen b\u00e9ns i serveis b\u00e0sics, en particular els de productes alimentosos, revist una import\u00e0ncia creixent per a les persones d’edat avan\u00e7ada (el 16,4 % de la poblaci\u00f3 val\u00e8ncia t\u00e9 m\u00e9s de 64 anys i en el 2020 ser\u00e0 el 18,74 %), les persones discapacitades (el 9 % de la poblaci\u00f3 valenciana), les persones a\u00efllades o que resideixen en zones poc poblades (0,93 % en el sistema rural interior), aix\u00ed com per a les ciutadanes i els ciutadans que manquen de mitjans suficients per a posseir un vehicle (17,3 % persones per davall del llindar de la pobresa).<\/p>\n

Aqueixa q\u00fcesti\u00f3 cobrar\u00e0 encara major import\u00e0ncia a causa de la necessitat de mantindre el dinamisme dels territoris, tasca a la qual contribueix el comer\u00e7 de proximitat i de limitar la utilitzaci\u00f3 dels vehicles per motius d’\u00edndole ambiental. El nombre de xicotets comer\u00e7os de proximitat de productes alimentosos est\u00e0 descendint i aquesta tend\u00e8ncia s’est\u00e0 estenent aix\u00ed mateix a altres sectors del comer\u00e7 i de la distribuci\u00f3 a causa de la creixent polaritzaci\u00f3 dels punts de venda, que se situen, b\u00e9 en els centres de les ciutats, b\u00e9 en les zones comercials perif\u00e8riques. Les tend\u00e8ncies recents de la gran distribuci\u00f3, que s’orienten cap a la implantaci\u00f3 en formats petits o mitjans a les ciutats i en l’\u00e0mbit rural, atenuar\u00e0, en certa mesura, l’abast d’aquest fenomen.<\/p>\n

A m\u00e9s, el comer\u00e7 i la distribuci\u00f3 tenen un impacte ambiental significatiu degut tant a l’activitat que generen com als despla\u00e7aments geogr\u00e0fics de les persones consumidores als quals donen lloc (i al volum de tr\u00e0fic de mercaderies, ja que gran part dels subministraments s’efectuen per carretera). \u00c9s, a m\u00e9s, un sector amb un elevat consum d’energia a causa de les necessitats d’enllumenat dels comer\u00e7os, de refrigeraci\u00f3, de calefacci\u00f3 o climatitzaci\u00f3. La falta d’efic\u00e0cia en el transport i el lliurament de les mercaderies en l’\u00e0mbit urb\u00e0 tenen un impacte negatiu en mat\u00e8ria de congesti\u00f3 de les ciutats, de contaminaci\u00f3 i de qualitat de vida dels ciutadans. El lliurament de mercaderies a les ciutats constitueix un obstacle important al desenvolupament sostenible del sector comercial.<\/p>\n

En aquest context, el PATSECOVA ser\u00e0 el primer Pla desenvolupat en la Comunitat Valenciana de car\u00e0cter territorial dirigit a l’ordenaci\u00f3 d’un sector econ\u00f2mic de car\u00e0cter privat, a trav\u00e9s de disposicions i criteris vinculants que han de ser incorporats en instruments promoguts per les Administracions P\u00fabliques, especialment a trav\u00e9s dels instruments urban\u00edstics que es desenvolupen en l’\u00e0mbit municipal. I, \u00e9s el primer Pla que incorpora un clar enfocament mediambientalista orientat al sector.<\/p>\n

Aix\u00f2 suposa un repte i la necessitat d’establir una orientaci\u00f3 singular respecte a les seues consideracions i directrius, en el qual el grau d’intervenci\u00f3 p\u00fablica estiga calibrat per a no impedir que la iniciativa privada lidere el desenvolupament comercial al nostre pa\u00eds.<\/p>\n

II<\/p>\n

El Pla s’ha desenvolupat a trav\u00e9s de quatre tipus de documents: documents informatius, document propositiu, document normatiu i documents de paisatge, avaluaci\u00f3 ambiental i participaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

Els documents informatius contenen els objectius i premisses del pla, juntament amb la diagnosi del sector i del territori afectat. S\u00f3n la mem\u00f2ria informativa i els pl\u00e0nols d’informaci\u00f3.<\/p>\n

En el document propositiu es desenvolupen les propostes de planejament del pla, focalitzades en el planejament i vertebraci\u00f3 territorial a trav\u00e9s de les \u00c0rees Funcionals Comercials i el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial. Es marquen les directrius per a la planificaci\u00f3 de s\u00f2l comercial i la implantaci\u00f3 de grans establiments, recomanacions t\u00e8cniques de diferent naturalesa, propostes per a millorar l’efic\u00e0cia de l’administraci\u00f3 en l’\u00e0mbit de l’ordenaci\u00f3 comercial i un programa d’actuacions a desenvolupar en els pr\u00f2xims anys.<\/p>\n

Quant al document normatiu, que ha sigut la base sobre la qual s’ha redactat aquest decret, recull i desenvolupa tota la regulaci\u00f3 que es proposa que tinga car\u00e0cter vinculant. Es pret\u00e9n que l’aplicaci\u00f3 d’aquesta normativa tinga un paper rellevant en la planificaci\u00f3 de nous usos comercials, la reorganitzaci\u00f3 dels mateixos i l’adopci\u00f3 de mesures d’adequaci\u00f3 de zones que ja compten amb activitat comercial.<\/p>\n

Finalment, s’inclouen els Documents de paisatge, avaluaci\u00f3 ambiental i participaci\u00f3 p\u00fablica: la Declaraci\u00f3 Ambiental i Territorial Estrat\u00e8gica, l’Estudi de Paisatge, contemplat en la LOTUP, que inclou l’an\u00e0lisi i diagnosi del recurs paisatg\u00edstic i les seues interaccions amb les mesures que proposa el pla, la Mem\u00f2ria Ambiental i S\u00edntesi de la Participaci\u00f3 P\u00fablica.<\/p>\n

III<\/p>\n

Base legal i antecedents<\/p>\n

En l’Estat espanyol la compet\u00e8ncia sobre el comer\u00e7 interior est\u00e0 transferida a les Comunitats Aut\u00f2nomes, encarregades de regular els principals aspectes del comer\u00e7 minorista. No obstant aix\u00f2, l’Administraci\u00f3 General de l’Estat t\u00e9 la potestat d’establir normes b\u00e0siques la finalitat de les quals \u00e9s ordenar l’activitat general. Aix\u00f2 suposa que, en aquest \u00e0mbit, es produ\u00efsca un complex entrecreuament de t\u00edtols competencials, tant estatals com auton\u00f2mics, que comporta un cert grau de conflictivitat jur\u00eddica i un grau d’aplicaci\u00f3 divers.<\/p>\n

En mat\u00e8ria estatal, la Llei 7\/1996, de 15 de gener, d’Ordenaci\u00f3 del Comer\u00e7 Minorista (LOCM) va pretendre, segons diu la seua exposici\u00f3 de motius, \u00abestablir unes regles de joc en el sector de la distribuci\u00f3 i regular noves f\u00f3rmules contractuals, sin\u00f3 que aspira, tamb\u00e9, a ser la base per a la modernitzaci\u00f3 de les estructures comercials espanyoles, contribuint a corregir els desequilibris entre les grans i les petites empreses comercials i, sobretot, al manteniment de la lliure i lleial compet\u00e8ncia\u00bb. Si b\u00e9 la LOCM va vindre a actualitzar conceptes i a regular formes de venda dins de l’activitat comercial, tres aspectes s\u00f3n rellevants pel que concerneix l’ordenaci\u00f3 comercial territorial:<\/p>\n

a) La definici\u00f3 d’establiment comercial, que venia reclamada com un antecedent per a la regulaci\u00f3 de determinades vendes dutes a terme fora del mateix i, sobretot, per a qualificar a les \u00abgrans superf\u00edcies\u00bb i que, tal com ha quedat redactat despr\u00e9s de les \u00faltimes revisions es defineix (art. 6) com \u00abtota instal\u00b7laci\u00f3 immoble de venda al detall en la qual l’empresari exerceix la seua activitat de forma permanent; o tota instal\u00b7laci\u00f3 m\u00f2bil de venda al detall en la qual l’empresari exerceix la seua activitat de forma habitual\u00bb.<\/p>\n

b) La qualificaci\u00f3 de \u00abgran establiment\u00bb, que la LOCM estableix en funci\u00f3 de l’extensi\u00f3 de les superf\u00edcies destinades a l’exposici\u00f3 i venda al p\u00fablic i que, amb car\u00e0cter b\u00e0sic, situa en 2.500 metres quadrats. Aix\u00f2 suposava que, si b\u00e9 les comunitats aut\u00f2nomes podien establir els requisits en virtut dels quals s’atorgar\u00e0 la qualificaci\u00f3 de gran establiment, no podien establir qualificacions basant-se en rangs de superf\u00edcie radicalment diferents. Aquesta delimitaci\u00f3 va estar vigent fins a mar\u00e7 de l’any 2010, en el qual va ser modificada per la Llei 1\/2010, d’1 de mar\u00e7, de reforma de la Llei 7\/1996, de 15 de gener, d’ordenaci\u00f3 del comer\u00e7 minorista.<\/p>\n

c) L’establiment d’una \u00abllic\u00e8ncia comercial espec\u00edfica\u00bb per a l’obertura dels grans establiments per part de les Comunitats Aut\u00f2nomes, els criteris de les quals d’atorgament s’han anat modificant amb el temps, passant d’aquells en els quals es considerava, entre altres, \u00abl’exist\u00e8ncia, o no, d’un equipament comercial adequat en la zona afectada pel nou empla\u00e7ament i els efectes que aquest poguera exercir sobre l’estructura comercial d’aquella\u00bb a la redacci\u00f3 actual, en els quals \u00fanicament \u00e9s exigible una autoritzaci\u00f3 per a l’obertura, trasllat o ampliaci\u00f3 quan \u00ables instal\u00b7lacions o infraestructures f\u00edsiques necess\u00e0ries per a l’exercici de l’activitat siguen susceptibles de generar danys sobre el medi ambient, l’entorn urb\u00e0 i el patrimoni hist\u00f2ric-art\u00edstic, i aquestes raons no puguen salvaguardar-se mitjan\u00e7ant la presentaci\u00f3 d’una declaraci\u00f3 responsable o d’una comunicaci\u00f3 pr\u00e8via\u00bb.<\/p>\n

L’article 49.1.35a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atribueix a la Generalitat la compet\u00e8ncia exclusiva en mat\u00e8ria de comer\u00e7 interior i defensa del consumidor i de l’usuari, sense perjudici de la pol\u00edtica general de preus, la lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns, la legislaci\u00f3 sobre la defensa de la compet\u00e8ncia i la legislaci\u00f3 de l’Estat.<\/p>\n

Els t\u00edtols competencials en mat\u00e8ria de comer\u00e7 interior i defensa de les persones consumidores faculten per a regular de manera \u00e0mplia i global l’ordenaci\u00f3 territorial del comer\u00e7. No obstant aix\u00f2, en aquesta mat\u00e8ria incideixen altres t\u00edtols competencials que tamb\u00e9 atribueixen igualment compet\u00e8ncies exclusives. Respecte a la regulaci\u00f3 del comer\u00e7 i territori, s\u00f3n rellevants els t\u00edtols competencials continguts en les regles 5a i 9a de l’article 49.1 de l’Estatut d’Autonomia en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i protecci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric-art\u00edstic. I tamb\u00e9 les regles relatives a infraestructures i medi ambient contingudes en les regles 13a, 14a, 15a i 16a del mateix precepte estatutari.<\/p>\n

La Llei 3\/2011, de 23 de mar\u00e7, de la Generalitat, de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, que va entrar en vigor el 26 d’abril de 2011, ja establia un nou paradigma en el tractament de l’activitat comercial i el territori. D’una banda, per les pr\u00f2pies exig\u00e8ncies de la Directiva 2006\/123\/CE, la qual cosa va obligar a suprimir tots els requisits que subordinaven la concessi\u00f3 de l’autoritzaci\u00f3 comercial a una valoraci\u00f3 de l’impacte de la implantaci\u00f3 dels nous establiments comercials sobre l’oferta comercial ja existent, la qual cosa va suposar un canvi transcendental en la regulaci\u00f3 de la implantaci\u00f3 d’establiments comercials. A partir de llavors, els criteris d’atorgament havien d’estar degudament justificats i respondre, en l\u00ednia amb la norma comunit\u00e0ria, a raons d’inter\u00e9s general en criteris d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme, medi ambient i protecci\u00f3 del patrimoni art\u00edstic i cultural i la protecci\u00f3 de les persones consumidores.<\/p>\n

Amb aquesta nova orientaci\u00f3, l’ordenaci\u00f3 territorial del comer\u00e7 es derivava a la realitzaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana (article 30.2). Aix\u00ed, la Llei 3\/2011 disposa, en l’article 31.1, que \u00abla conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 promour\u00e0 la realitzaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, que definir\u00e0 els criteris, directrius i orientacions territorials perqu\u00e8 l’ordenaci\u00f3 comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificaci\u00f3 territorial, assegurant la seua coher\u00e8ncia amb els objectius de qualitat de vida i desenvolupament sostenible contemplats en la legislaci\u00f3 valenciana d’ordenaci\u00f3 del territori i protecci\u00f3 del paisatge, i la seua contribuci\u00f3 efica\u00e7 a aquests.\u00bb<\/p>\n

Aquest article defineix i orienta els continguts concrets del PATSECOVA:<\/p>\n

\u0096 Delimitar les \u00e0rees comercials funcionals de la Comunitat Valenciana sobre la base de criteris d’accessibilitat territorial, capacitat i for\u00e7a d’atracci\u00f3 que exerceixen les ciutats i criteris funcionals, orogr\u00e0fics, urban\u00edstics, hist\u00f2rics, mediambientals, socioculturals i visuals. En la seua delimitaci\u00f3 s’atendr\u00e0 l’efectuada amb car\u00e0cter general per l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, aix\u00ed com a la infraestructura verda de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

\u0096 No pot prendre en consideraci\u00f3 l’impacte de la implantaci\u00f3 de nous establiments comercials sobre l’oferta comercial ja existent.<\/p>\n

\u0096 Pot modificar, de forma directa, les previsions dels plans generals vigents, pel que concerneix la planificaci\u00f3 del s\u00f2l comercial.<\/p>\n

\u0096 Els plans generals de cada municipi han d’incorporar les determinacions i normativa del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana. Amb aquesta finalitat, en la documentaci\u00f3 del mateix s’incorpora, de forma diferenciada, la part vinculant i dispositiva i les seues afeccions sobre l’ordenaci\u00f3 vigent, de l’orientativa i recomanat\u00f2ria.<\/p>\n

En la Disposici\u00f3 addicional primera de la mateixa llei es disposa que \u00abel Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, a qu\u00e8 es refereix l’article 31 de la present llei, es tramitar\u00e0 conforme al que es disposa en els articles 56 a 60 de la Llei 4\/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori i protecci\u00f3 del paisatge, i correspondr\u00e0 la seua elaboraci\u00f3 a la Conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Conselleria competent en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 del territori i urbanisme, i de les Cambres Oficials de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3 a trav\u00e9s del seu Consell, havent-se d’aprovar pel Consell en el termini m\u00e0xim d’1 any a comptar des de l’1 de gener de 2014.\u00bb<\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la necessitat d’elaborar un Pla d’Acci\u00f3 Territorial per al comer\u00e7 tamb\u00e9 est\u00e0 incorporat en el principal instrument que defineix el model territorial de futur per a la Comunitat Valenciana: l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant ETCV), aprovada pel Decret 1\/2011, de 13 de gener, del Consell. La ETCV recull en el punt primer de la seua Directriu 106 que \u00aba l’efecte de l’estrat\u00e8gia territorial, es defineixen com a grans superf\u00edcies comercials d’impacte territorial supramunicipal aquelles implantacions de s\u00f2l terciari d’\u00fas predominantment comercial de m\u00e9s de 2.500 metres quadrats de superf\u00edcie de venda o les que aix\u00ed considere un futur Pla d’Acci\u00f3 Territorial sobre l’Activitat Comercial en la Comunitat Valenciana\u00bb.<\/p>\n

En la mateixa Directriu, punt 6 s’indica que \u00abel Pla d’Acci\u00f3 Territorial de l’Activitat Comercial en la Comunitat Valenciana modular\u00e0 aquestes determinacions i criteris en funci\u00f3 de les condicions espec\u00edfiques dels diferents \u00e0mbits territorials de la Comunitat Valenciana.\u00bb<\/p>\n

La figura dels Plans d’Acci\u00f3 Territorial est\u00e0 recollida en la Secci\u00f3 II de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant LOTUP), en el seu article 16. Els Plans d’Acci\u00f3 Territorial \u00abdesenvolupen, en \u00e0mbits territorials concrets o en \u00e0mbits sectorials espec\u00edfics, els objectius, principis i criteris de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana.\u00bb La llei urban\u00edstica valenciana indica que els Plans es formalitzaran amb la documentaci\u00f3 gr\u00e0fica i escrita que siga m\u00e9s adequada per a la definici\u00f3 del seu contingut i per a la seua avaluaci\u00f3 ambiental i territorial.<\/p>\n

El principal antecedent del PATSECOVA va ser el Pla d’Acci\u00f3 Territorial aplicat a la distribuci\u00f3 comercial de la Comunitat Valenciana (PATECO). El seu inici es deu a l’acord que van prendre les Corts Valencianes l’any 1996, per a l’elaboraci\u00f3 d’un Mapa comercial de la Comunitat Valenciana. El PATECO va suposar un instrument per a con\u00e9ixer amb detall la situaci\u00f3 i possibilitats objectives de l’activitat comercial en el territori valenci\u00e0 i va constituir el referent per a orientar l’activitat comercial delimitant les \u00e0rees en les quals existien bases raonables per al desenvolupament del sector, aix\u00ed com aquelles en les quals la iniciativa privada hauria d’acomodar el seu impuls i orientaci\u00f3 per a subsistir competitivament.<\/p>\n

El PATECO va posar a la disposici\u00f3 dels agents p\u00fablics i privats un ampli diagn\u00f2stic i la identificaci\u00f3 de les potencialitats per a un desenvolupament comercial equilibrat en el territori, si b\u00e9 no ha tingut car\u00e0cter vinculant. Des de llavors, la Generalitat ha vingut desenvolupant actuacions orientades al desenvolupament d’un sistema d’informaci\u00f3 sobre el sector comercial valenci\u00e0, aix\u00ed com l’aplicaci\u00f3 del PATECO en \u00e0mbits locals espec\u00edfics, a trav\u00e9s de Plans d’Acci\u00f3 Comercial de car\u00e0cter local o comarcal.<\/p>\n

Abast i continguts del Pla<\/p>\n

L’\u00e0mbit geogr\u00e0fic d’actuaci\u00f3 del PATSECOVA abasta al conjunt del territori de la Comunitat Valenciana i, per tant, a les seues tres prov\u00edncies i els 542 municipis que la componen i que, en conjunt, suposen una superf\u00edcie de 23.355 km\u00b2 i una poblaci\u00f3 de quasi cinc milions d’habitants (4.963.703 en 2018, segons la revisi\u00f3 del Padr\u00f3 municipal de l’Institut Nacional d’Estad\u00edstica). El Pla d’Acci\u00f3 Territorial estableix determinacions i criteris en tots els \u00e0mbits geogr\u00e0fics de la Comunitat Valenciana, especialment en l’escala interm\u00e8dia (\u00c0rees Funcionals Comercials) i a nivell local, considerant un conjunt de ciutats que exerceixen les principals funcions comercials en el territori i que s’ha denominat Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

Quant a la seua aplicaci\u00f3 sectorial, l’abast del Pla se circumscriu a l’activitat comercial detallista, composta en l’actualitat per 61.616 punts de venda i 49.116 empreses (any 2018).<\/p>\n

A l’efecte del pla, s’ent\u00e9n per activitat comercial la consistent a oferir en el mercat interior productes, naturals o elaborats, per compte propi o ali\u00e9, aix\u00ed com serveis sota qualsevol forma de comercialitzaci\u00f3, venda o prestaci\u00f3. L’activitat comercial de car\u00e0cter minorista \u00e9s la que es desenvolupa professionalment amb \u00e0nim de lucre consistent en l’oferta de qualsevol classe de productes i\/o serveis als destinataris finals d’aquests, utilitzant o no un establiment.<\/p>\n

El Pla tindr\u00e0 una vig\u00e8ncia indefinida, sense perjudici de la seua programaci\u00f3 temporal i de la seua revisi\u00f3 o modificaci\u00f3. Cada quatre anys, el departament de la Generalitat competent en la redacci\u00f3 i seguiment del PATSECOVA elaborar\u00e0 una mem\u00f2ria que valorar\u00e0 el compliment del mateix i la seua incid\u00e8ncia en l’ordenaci\u00f3 territorial sectorial del comer\u00e7 i en el planejament urban\u00edstic municipal i definir\u00e0 les mesures a adoptar per a evitar els desajustaments que, si escau, es detecten. Aquesta mem\u00f2ria s’elevar\u00e0 a la conselleria competent en ordenaci\u00f3 del territori perqu\u00e8 en prengueu coneixement.<\/p>\n

Com s’estableix en l’article 16 de la LOTUP, el PATSECOVA, com a Pla d’Acci\u00f3 Territorial pot establir les seues directrius, desenvolupant, completant i fins i tot modificant puntualment aspectes de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, mantenint la coher\u00e8ncia amb la planificaci\u00f3 sectorial de la Generalitat.<\/p>\n

IV<\/p>\n

Aquest decret ha tingut present els principis de bona regulaci\u00f3 continguts a l’article 129 de la Llei 39\/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu com\u00fa de les administracions p\u00fabliques, relatius als principis de necessitat, efic\u00e0cia, proporcionalitat, seguretat jur\u00eddica, transpar\u00e8ncia i efici\u00e8ncia.<\/p>\n

Principi de necessitat<\/p>\n

Aquest decret i el Pla que per ell s’aprova compleix amb la previsi\u00f3 de la disposici\u00f3 addicional primera de la Llei 3\/2011, de 23 de mar\u00e7, de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, aix\u00ed com de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel Decret 1\/2011, de 13 de gener, del Consell, en la seua Directriu 106.<\/p>\n

Principi d’efic\u00e0cia<\/p>\n

L’article 49.1.35a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana atorga a la Generalitat la compet\u00e8ncia exclusiva en mat\u00e8ria de comer\u00e7 interior, sense perju\u00ed de la pol\u00edtica general de preus, lliure circulaci\u00f3 de b\u00e9ns, la legislaci\u00f3 sobre la defensa de la compet\u00e8ncia i la legislaci\u00f3 de l’Estat. Aquest decret regula les relacions entre el comer\u00e7 i el territori, tenint present que el comer\u00e7 interior \u00e9s compet\u00e8ncia exclusiva de la Comunitat Valenciana, i que el marc normatiu estatal en mat\u00e8ria de comer\u00e7 interior \u00e9s un marc normatiu de car\u00e0cter transversal, que es limita a establir principis generals i requisits m\u00ednims per al correcte desenvolupament de l’activitat comercial en tot el territori espanyol, la regulaci\u00f3 del qual es troba emparada en diversos t\u00edtols competencials, com la legislaci\u00f3 mercantil i civil, ambdues compet\u00e8ncia exclusiva de l’Estat i, molt especialment, en la compet\u00e8ncia que aquest t\u00e9 per a dictar les bases i per a coordinar la planificaci\u00f3 general de l’activitat econ\u00f2mica en virtut de l’article 149.1.13 de la Constituci\u00f3.<\/p>\n

El PATSECOVA pret\u00e9n promoure una regulaci\u00f3 territorialment sostenible del comer\u00e7 com a activitat empresarial que, a m\u00e9s de crear ocupaci\u00f3 permanent i estable, assegure a la poblaci\u00f3 un subministrament segur, accessible i arrelat al territori, per la qual cosa en les relacions entre el comer\u00e7 i el territori es fa necess\u00e0ria la participaci\u00f3 de les administracions auton\u00f2mica i local, i per aix\u00f2, aquest decret vol ser un instrument de coordinaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 efica\u00e7 per als objectius d’ordenaci\u00f3 territorial i sostenibilitat del comer\u00e7.<\/p>\n

Principi de seguretat jur\u00eddica<\/p>\n

Com acredita l’Advocacia de la Generalitat i el Consell Jur\u00eddic Consultiu en el seu informe i dictamen, respectivament, en la tramitaci\u00f3 s’han complit en general els tr\u00e0mits essencials exigits per l’article 43 de la Llei 5\/1983, de 30 de desembre, del Consell, per a l’elaboraci\u00f3 dels Reglaments.<\/p>\n

Tal com s’estableix en l’article 16 de la LOTUP, el PATSECOVA, com a Pla d’Acci\u00f3 Territorial, pot establir les seues directrius, desenvolupant, completant i fins i tot modificant puntualment aspectes de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, mantenint la coher\u00e8ncia amb la planificaci\u00f3 sectorial de la Generalitat.<\/p>\n

Principi de transpar\u00e8ncia<\/p>\n

El PATSECOVA s’ha desenvolupat a trav\u00e9s de quatre documents: Document informatiu, Document propositiu, Document normatiu i Estudi del paisatge. El Document normatiu ha sigut la base sobre la qual s’ha redactat aquest decret, recull i desenvolupa tota la regulaci\u00f3 que es proposa que tinga car\u00e0cter vinculant.<\/p>\n

Tots aquests documents, amb la documentaci\u00f3 complement\u00e0ria, han estat sotmesos a consulta i participaci\u00f3 p\u00fablica en dues ocasions: la primera en juny de 2016 (DOGV 7797, 03.06.2016), i la segona en octubre de 2018 (DOGV 8406, 19.10.2018).<\/p>\n

Principi d’efici\u00e8ncia<\/p>\n

El projecte normatiu \u00e9s l’instrument m\u00e9s adequat per a la consecuci\u00f3 dels objectius de la pol\u00edtica de comer\u00e7 interior auton\u00f2mica en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 territorial del comer\u00e7, per tal com \u00e9s l’instrument designat per la Llei 3\/2011 i l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, esmentades.<\/p>\n

Principi de proporcionalitat<\/p>\n

Aquest pla constitueix el mitj\u00e0 necessari i suficient per a garantir el compliment del nivell del repartiment competencial entre l’Estat i la Comunitat Valenciana, l’ordenaci\u00f3 del comer\u00e7 interior i la protecci\u00f3 del medi ambient, mitjan\u00e7ant la potenciaci\u00f3 i promoci\u00f3 d’un \u00fas racional i sostenible de l’ordenaci\u00f3 del comer\u00e7 que elimine o redu\u00efsca el seu impacte sobre el territori, per\u00f2 tamb\u00e9 d’un canvi en els h\u00e0bits i usos del comer\u00e7 que afavorisquen entre la poblaci\u00f3 una millora de la salut individual i col\u00b7lectiva, i la revitalitzaci\u00f3 de les ciutats i pobles.<\/p>\n

Aquesta disposici\u00f3 est\u00e0 inclosa en el Pla normatiu de l’Administraci\u00f3 de la Generalitat per a 2020.<\/p>\n

Per tot aix\u00f2, en virtut de l’article 28.c de la Llei 5\/1983, de 30 de desembre, de la Generalitat, del Consell, a proposta del conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comer\u00e7 i Treball, conforme amb el Consell Jur\u00eddic Consultiu de la Comunitat Valenciana i amb la deliberaci\u00f3 pr\u00e8via del Consell, en la reuni\u00f3 de 29 de desembre de 2020,<\/p>\n

DECRETE<\/p>\n

Article \u00fanic. Aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

1. S’aprova el Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA), la normativa del qual s’inclou en l’annex I d’aquest decret. Formant part del mateix Pla, s’aproven igualment els municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial; els municipis que componen les \u00c0rees urbanes integrades de les cap\u00e7aleres i sots-cap\u00e7aleres del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial; la delimitaci\u00f3 de les \u00c0rees i Sub\u00e0rees Funcionals Comercials del PATSECOVA; els \u00edndexs orientatius m\u00e0xims de superf\u00edcie comercial en grans establiments comercials en les \u00e0rees funcionals comercials (per\u00edode 2012-2020), i els continguts m\u00ednims dels estudis de tr\u00e0nsit i mobilitat en projectes comercials, que consten, respectivament, en els annexos II a VI d’aquest decret.<\/p>\n

2. La documentaci\u00f3 \u00edntegra del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA) es pot consultar en la seu central de la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comer\u00e7 i Treball, aix\u00ed com en la p\u00e0gina web del pla, https:\/\/www.patsecova.es, i en la de la Conselleria d’Habitatge, Obres P\u00fabliques i Vertebraci\u00f3 del Territori, http:\/\/www.habitatge.gva.es\/patsecova.<\/p>\n

DISPOSICIONS ADDICIONALS<\/p>\n

Primera. Normes complement\u00e0ries<\/p>\n

La Generalitat ha d’aprovar, en un termini m\u00e0xim de dos anys des de la data d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, la normativa reguladora dels centres comercials urbans, centres hist\u00f2rics comercials i establiments comercials hist\u00f2rics i emblem\u00e0tics, aix\u00ed com el procediment per a la tramitaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial i de r\u00e8gim d’organitzaci\u00f3 i funcionament de les entitats de gesti\u00f3 de zones comercials.<\/p>\n

Segona. Incid\u00e8ncia pressupost\u00e0ria<\/p>\n

L’aplicaci\u00f3 del que es disposa en aquest decret no tindr\u00e0 cap incid\u00e8ncia en la dotaci\u00f3 dels cap\u00edtols de despesa assignats a la Generalitat, i en tot cas, haur\u00e0 de ser at\u00e9s amb els mitjans personals i materials d’aquesta administraci\u00f3 i de les entitats adscrites a aquesta.<\/p>\n

DISPOSICI\u00d3 FINAL<\/p>\n

\u00danica. Entrada en vigor<\/p>\n

Aquest decret, i el Pla d’Acci\u00f3 Territorial que per ell s’aprova, entren en vigor l’1 de setembre de 2021.<\/p>\n

Val\u00e8ncia, 29 de desembre de 2020<\/p>\n

El president de la Generalitat,<\/p>\n

XIMO PUIG I FERRER<\/p>\n

El conseller d’Economia Sostenible,<\/p>\n

Sectors Productius, Comer\u00e7 i Treball,<\/p>\n

RAFAEL CLIMENT GONZ\u00c1LEZ<\/p>\n

Annex I<\/p>\n

Normativa del Pla d’acci\u00f3 territorial sectorial<\/p>\n

del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

\u00cdndex<\/p>\n

T\u00edtol I. Disposicions generals<\/p>\n

Article 1. Naturalesa i \u00e0mbit d’aplicaci\u00f3<\/p>\n

Article 2. Principis inspiradors<\/p>\n

Article 3. Principis d’actuaci\u00f3<\/p>\n

Article 4. Objectius del Pla<\/p>\n

Article 5. Estrat\u00e8gies del Pla<\/p>\n

Article 6. Obligatorietat i vinculaci\u00f3<\/p>\n

Article 7. Vig\u00e8ncia, revisi\u00f3 i modificaci\u00f3 del Pla<\/p>\n

T\u00edtol II. Divisi\u00f3 territorial a l’efecte de l’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 8. El Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

Article 9. Les \u00c0rees urbanes integrades del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

Article 10. Les \u00e0rees i sub\u00e0rees funcionals comercials<\/p>\n

Article 11. Criteris de delimitaci\u00f3 de les \u00e0rees funcionals comercials<\/p>\n

Article 12. Modificaci\u00f3 de l’ordenaci\u00f3 territorial definida en el Pla<\/p>\n

Article 13. Instruments per a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 territorial del comer\u00e7<\/p>\n

T\u00edtol III. Instruments d’ordenaci\u00f3 subregional. Les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 14. Directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 15. Continguts m\u00ednims de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 16. Procediment de tramitaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 17. Efectes i vig\u00e8ncia de les Directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

T\u00edtol IV. Instruments per a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 comercial d’\u00e0mbit local<\/p>\n

Article 18. Definici\u00f3 del model comercial en el pla general estructural<\/p>\n

Article 19. Plans d’acci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 20. Projectes d’urbanisme comercial<\/p>\n

Article 21. Plans de dinamitzaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 22. Programes i plans de qualitat paisatg\u00edstica en zones comercials<\/p>\n

Article 23. Programes de gesti\u00f3 de zones comercials<\/p>\n

T\u00edtol V. \u00c0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Article 24. Objectiu de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Article 25. Criteris per a la delimitaci\u00f3 de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Article 26. Procediment per a la declaraci\u00f3 de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Article 27. \u00c0rees de nova centralitat comercial<\/p>\n

Article 28. \u00c0rees d’oportunitat comercial<\/p>\n

Article 29. \u00c0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 30. \u00c0rees comercialment saturades<\/p>\n

T\u00edtol VI. Criteris per al desenvolupament de nou s\u00f2l per a usos comercials<\/p>\n

Article 31. Consideraci\u00f3 de l’\u00fas terciari comercial en els plans urban\u00edstics<\/p>\n

Article 32. Criteris per a la dimensi\u00f3 de nou s\u00f2l terciari comercial<\/p>\n

Article 33. Criteris per a la ubicaci\u00f3 de nou s\u00f2l terciari comercial<\/p>\n

Article 34. Dotaci\u00f3 m\u00ednima de s\u00f2l comercial en sectors residencials<\/p>\n

Article 35. Usos comercials en s\u00f2l industrial<\/p>\n

Article 36. Aplicaci\u00f3 de principis de mobilitat sostenible<\/p>\n

Article 37. Est\u00e0ndards urban\u00edstics<\/p>\n

Article 38. Est\u00e0ndards d’aparcament<\/p>\n

Article 39. Requisits per a la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega de mercaderies<\/p>\n

Article 40. Condicions d’accessibilitat universal als establiments comercials<\/p>\n

Article 41. Plans d’autoprotecci\u00f3<\/p>\n

T\u00edtol VII. Integraci\u00f3 Paisatg\u00edstica.<\/p>\n

Article 42. Integraci\u00f3 paisatg\u00edstica de zones i projectes comercials<\/p>\n

Article 43. Mesures i actuacions en les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Article 44. Integraci\u00f3 paisatg\u00edstica d’elements de comunicaci\u00f3 i publicitat exterior<\/p>\n

T\u00edtol VIII. La instal\u00b7laci\u00f3 d’establiments comercials<\/p>\n

Article 45. Classificaci\u00f3 dels projectes comercials sobre la base de la seua afecci\u00f3 territorial<\/p>\n

Article 46. Criteris de localitzaci\u00f3 de nous projectes comercials<\/p>\n

Article 47. Grans establiments comercials i capacitat d’acolliment del territori<\/p>\n

Article 48. \u00cdndexs orientatius m\u00e0xims de superf\u00edcie en grans establiments comercials<\/p>\n

Article 49. Avaluaci\u00f3 ambiental en projectes comercials i obertura de grans establiments comercials<\/p>\n

Article 50. Compensaci\u00f3 d’impactes mediambientals en la implantaci\u00f3 comercial<\/p>\n

T\u00edtol IX. Actuacions dinamitzadores del comer\u00e7 i de millora de les infraestructures comercials<\/p>\n

Article 51. Foment del comer\u00e7 en zones de baixa dotaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 52. Centres comercials urbans i centres hist\u00f2rics de car\u00e0cter comercial<\/p>\n

Article 53. Parcs comercials no planificats<\/p>\n

Article 54. Actuacions en municipis tur\u00edstics<\/p>\n

Article 55. Foment del comer\u00e7 rural<\/p>\n

Article 56. Millora de mercats municipals<\/p>\n

Article 57. Zones on es desenvolupa venda no sedent\u00e0ria<\/p>\n

Article 58. Cat\u00e0legs d’establiments comercials hist\u00f2rics i emblem\u00e0tics<\/p>\n

Article 59. Mesures per a la reducci\u00f3 de l’impacte ambiental del comer\u00e7<\/p>\n

T\u00edtol X. Desenvolupament, execuci\u00f3 i gesti\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial<\/p>\n

Article 60. Iniciativa i compet\u00e8ncia<\/p>\n

Article 61. Instruments i actuacions per al desenvolupament del Pla<\/p>\n

Article 62. Pla d’actuaci\u00f3 i ajudes p\u00fabliques<\/p>\n

Article 63. Oficina T\u00e8cnica del Pla<\/p>\n

Article 64. Sistema d’Informaci\u00f3 del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

Article 65. Cooperaci\u00f3 amb les entitats locals i la Xarxa d’Agents per a la Innovaci\u00f3 Comercial<\/p>\n

Article 66. Col\u00b7laboraci\u00f3 amb les associacions empresarials<\/p>\n

Article 67. Observatori del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

Article 68. Investigaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 69. Comunicaci\u00f3 i visibilitat del Pla<\/p>\n

Disposicions addicionals<\/p>\n

Primera. Instruccions, manuals i guies t\u00e8cniques d’ajuda per a l’aplicaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

Segona. Mapa de s\u00f2l terciari comercial<\/p>\n

Tercera. Pla director del comer\u00e7 majorista<\/p>\n

Quarta. Cat\u00e0leg de paisatges comercials de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

T\u00edtol I<\/p>\n

Disposicions generals<\/p>\n

Article 1. Naturalesa, \u00e0mbit d’aplicaci\u00f3 i documentaci\u00f3<\/p>\n

1. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana (PATSECOVA) respon al mandat establit en l’article 31 de la Llei 3\/2011, de 23 de mar\u00e7, de la Generalitat, de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana i \u00e9s un instrument d’ordenaci\u00f3 que es redacta conforme al que es disposa en l’article 16 de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge.<\/p>\n

2. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial defineix criteris, directrius i orientacions territorials perqu\u00e8 l’ordenaci\u00f3 comercial es desenvolupe de forma coherent amb la planificaci\u00f3 territorial.<\/p>\n

3. L’\u00e0mbit geogr\u00e0fic d’actuaci\u00f3 del Pla abasta el conjunt del territori de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

4. L’abast sectorial del Pla se circumscriu a l’activitat comercial detallista. S’ent\u00e9n per activitat comercial l’aix\u00ed definida en la Llei 3\/2011, de 23 de mar\u00e7, de la Generalitat, de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana. Quan en el text del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, en referir-se a l’activitat comercial, no es fa esment expr\u00e9s a una altra cosa, es refereix a la de car\u00e0cter detallista.<\/p>\n

5. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial assumeix els objectius i principis directors de l’Estrat\u00e8gia Territorial Europea, de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana i del Conveni Europeu del Paisatge.<\/p>\n

6. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana est\u00e0 format pels seg\u00fcents documents:<\/p>\n

a) Documents d’informaci\u00f3: Mem\u00f2ria Informativa i Pl\u00e0nols d’Informaci\u00f3.<\/p>\n

b) Document d’objectiu i estrat\u00e8gies: Document propositiu.<\/p>\n

c) Documents amb efic\u00e0cia normativa: Document Normatiu.<\/p>\n

d) Documents de paisatge, Declaraci\u00f3 Ambiental i Territorial Estrat\u00e8gica i participaci\u00f3 p\u00fablica: Estudi de Paisatge, Mem\u00f2ria Ambiental i S\u00edntesi de la Participaci\u00f3 P\u00fablica.<\/p>\n

Article 2. Principis inspiradors<\/p>\n

Els principis inspiradors del Pla d’Acci\u00f3 Territorial s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

a) Aconseguir un comer\u00e7 eficient i modern, al servei de les persones consumidores i usu\u00e0ries, que actue com a factor d’equilibri territorial i de cohesi\u00f3 social, respectant l’exercici de la llibertat d’empresa.<\/p>\n

b) Fomentar una distribuci\u00f3 comercial que genere riquesa i ocupaci\u00f3 de qualitat.<\/p>\n

c) Assegurar el manteniment de les condicions de proximitat, accessibilitat, diversitat, servei i adaptaci\u00f3 de l’oferta comercial a les prefer\u00e8ncies del a s persones consumidores i usu\u00e0ries i una major compet\u00e8ncia empresarial basada en la diversitat i equilibri entre formats i tipologies.<\/p>\n

d) Garantir i protegir el dret de lliure elecci\u00f3 per part de les persones consumidores i usu\u00e0ries, que s’est\u00e9n a la possibilitat d’elecci\u00f3 entre diferents establiments d’una mateixa activitat i tamb\u00e9 entre formes comercials diferents, en les millors condicions possibles de preu, assortiment i qualitat, en un marc de compet\u00e8ncia.<\/p>\n

e) Afavorir una major proximitat de l’oferta comercial, en ser un equipament b\u00e0sic que assegura la seua qualitat de vida, i limitar implantacions comercials que afavorisquen el despla\u00e7ament motoritzat privat de les persones consumidores i usu\u00e0ries.<\/p>\n

f) Fomentar la funci\u00f3 del comer\u00e7 com un dels elements clau en la consecuci\u00f3 de l’equilibri territorial, donada la seua capacitat de generar cohesi\u00f3 regional, centralitat i vertebraci\u00f3 del territori.<\/p>\n

g) Implicar, assessorar i formar a les administracions p\u00fabliques locals en la planificaci\u00f3 comercial territorial i enfortir les compet\u00e8ncies que ostenta la Generalitat en l’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

h) Consolidar el model d’\u00e0rees comercials funcionals i el sistema urb\u00e0-comercial format per cap\u00e7aleres, sots-cap\u00e7aleres i nodes d’influ\u00e8ncia comercial en el territori, conjunt de municipis que han de desenvolupar les funcions comercials de major rellev\u00e0ncia.<\/p>\n

i) Considerar la capacitat d’acolliment del territori com a condicionant en el desenvolupament de nous projectes comercials, en funci\u00f3 de la conservaci\u00f3 dels valors ambientals, paisatg\u00edstics, econ\u00f2mics i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos.<\/p>\n

j) Establir un model que permeta la implantaci\u00f3 dels equipaments comercials que generen impactes territorials en aquelles localitzacions m\u00e9s adequades, on es potencie la seua funci\u00f3 vertebradora i la seua compatibilitat amb la infraestructura verda.<\/p>\n

k) Afavorir la desagregaci\u00f3 territorial de les grans superf\u00edcies comercials afavorint una millor distribuci\u00f3 territorial, m\u00e9s complexa i equilibrada del comer\u00e7.<\/p>\n

l) Enfortir l’activitat comercial de la ciutat consolidada, en funci\u00f3 de la seua import\u00e0ncia en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, l’equitat social i de la millora del medi ambient urb\u00e0.<\/p>\n

m) Promoure la millora dels entorns urbans, donar suport al comer\u00e7 de proximitat, la protecci\u00f3 dels centres hist\u00f2rics comercials, la millora de les infraestructures comercials tradicionals i la posada en marxa i consolidaci\u00f3 de centres comercials urbans.<\/p>\n

n) Salvaguardar el comer\u00e7 existent en l’espai rural valenci\u00e0, en \u00e0rees de baixa densitat demogr\u00e0fica i en \u00e0mbits en els quals s’estan produint processos de desertitzaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

o) Actuar en determinats \u00e0mbits, en els quals es produeixen concentracions comercials que presenten condicions urban\u00edstiques o ambientals inadequades que repercuteixen negativament en la sostenibilitat del territori, deterioren el paisatge i generen sol\u00b7licitacions inassumibles per la xarxa vi\u00e0ria.<\/p>\n

p) Reduir l’impacte mediambiental del comer\u00e7, estimulant la introducci\u00f3 de millores per part de les pr\u00f2pies empreses.<\/p>\n

q) Promoure noves formes de governan\u00e7a del territori que permeten posar en pr\u00e0ctica formes innovadores i compartides de planificaci\u00f3 i de gesti\u00f3 de les din\u00e0miques territorials comercials i una major col\u00b7laboraci\u00f3 entre els agents, les empreses i les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

Article 3. Principis d’actuaci\u00f3<\/p>\n

1. La Generalitat ha de fomentar i facilitar la participaci\u00f3 del sector comercial, a trav\u00e9s dels seus respectius grups d’inter\u00e9s, i del conjunt de la ciutadania, en tots aquells assumptes que afecten el desenvolupament i execuci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial i l’ordenaci\u00f3 territorial del comer\u00e7.<\/p>\n

2. Per a garantir la informaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i la participaci\u00f3 s’estableixen els seg\u00fcents principis d’actuaci\u00f3:<\/p>\n

a) La informaci\u00f3 de Pla d’Acci\u00f3 Territorial, aix\u00ed com dels plans, projectes o documents que ho desenvolupen, complementen o actualitzen han de ser accessibles per al conjunt de la ciutadania.<\/p>\n

b) Les decisions p\u00fabliques rellevants que es prenguen en el desenvolupament i execuci\u00f3 del Pla han de respondre als interessos i preocupacions de les entitats actores del sector. Les decisions han d’estar degudament justificades en el compliment dels objectius, principis i estrat\u00e8gies d’aquest.<\/p>\n

c) S’han d’establir eines i mecanismes de participaci\u00f3 al llarg de tot el per\u00edode de vig\u00e8ncia del pla, que permeten con\u00e9ixer les opinions i inquietuds d’agents, expertes, empreses i de la ciutadania en general.<\/p>\n

d) Els principis, objectius i estrat\u00e8gies del Pla han de ser intel\u00b7ligibles per a la ciutadania, per la qual cosa la Generalitat ha d’elaborar i divulgar documents sint\u00e8tics de car\u00e0cter no t\u00e8cnic que incorporen els seus aspectes m\u00e9s rellevants.<\/p>\n

Article 4. Objectius del Pla<\/p>\n

Els objectius espec\u00edfics que es pretenen aconseguir trav\u00e9s del Pla d’Acci\u00f3 Territorial s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

a) Incrementar la import\u00e0ncia del sector comercial detallista en l’economia valenciana.<\/p>\n

b) Impulsar la creaci\u00f3 de nova ocupaci\u00f3 de qualitat en el sector del comer\u00e7.<\/p>\n

c) Propiciar la diversitat comercial, el servei i la proximitat del comer\u00e7 a les persones consumidores i usu\u00e0ries.<\/p>\n

d) Fomentar un desenvolupament comercial intel\u00b7ligent, sostenible i coherent amb la resta dels instruments i plans urban\u00edstics i territorials.<\/p>\n

e) Crear un marc d’actuaci\u00f3 m\u00e9s transparent, objectiu i participatiu que facilite la iniciativa empresarial.<\/p>\n

f) Reduir la petjada mediambiental del comer\u00e7.<\/p>\n

g) Estimular el consum responsable entre la poblaci\u00f3 valenciana.<\/p>\n

Article 5. Estrat\u00e8gies del Pla<\/p>\n

Per a aconseguir els seus objectius, el Pla d’Acci\u00f3 Territorial incorpora cinc estrat\u00e8gies sobre les quals s’articulen les directrius, propostes i normes del Pla:<\/p>\n

a) Estrat\u00e8gia 1: Establir un marc d’objectius i criteris en la planificaci\u00f3 territorial del nou s\u00f2l comercial que done suport a la vertebraci\u00f3 de la Comunitat Valenciana i que tinga capacitat d’adaptar-se a la din\u00e0mica i transformacions del sector comercial.<\/p>\n

b) Estrat\u00e8gia 2: Aclarir els criteris territorials i mediambientals i definir un nou marc per a la implantaci\u00f3 dels Equipaments Comercials amb Impacte Territorial.<\/p>\n

c) Estrat\u00e8gia 3: Propiciar la regeneraci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 d’\u00e0mbits comercials de rellev\u00e0ncia que patisquen processos de degradaci\u00f3 urban\u00edstica, social o mediambiental.<\/p>\n

d) Estrat\u00e8gia 4: Impulsar, a trav\u00e9s de la iniciativa p\u00fablica i privada, la millora de les infraestructures comercials.<\/p>\n

e) Estrat\u00e8gia 5: Fomentar la cooperaci\u00f3 interadministrativa, l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 per part de les operadores i la investigaci\u00f3 i el desenvolupament en el sector comercial.<\/p>\n

Article 6. Obligatorietat i vinculaci\u00f3<\/p>\n

1. Les persones particulars, igual que l’Administraci\u00f3, estan obligades al compliment de les disposicions contingudes en el Pla d’Acci\u00f3 Territorial. Aix\u00ed mateix, tots els instruments de planejament territorial i urban\u00edstic que s’aproven en complement o desenvolupament d’aquell han d’incorporar les seues determinacions en l’\u00e0mbit que els afecte.<\/p>\n

2. Les determinacions del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, referent a aspectes de l’ordenaci\u00f3 comercial, prevalen sobre el que es preveu en altres plans d’acci\u00f3 territorial, per ser aquest conseq\u00fc\u00e8ncia d’una an\u00e0lisi m\u00e9s detallada de car\u00e0cter sectorial.<\/p>\n

3. Els plans urban\u00edstics i territorials han d’adaptar-se a les determinacions i continguts del Pla excepte quan aquests hagen aconseguit l’emissi\u00f3 de la Declaraci\u00f3 Ambiental i Territorial Estrat\u00e8gica o resoluci\u00f3 d’informe ambiental o territorial estrat\u00e8gic, en el moment de l’entrada en vigor del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

4. Quan siga preceptiu, en el procediment d’aprovaci\u00f3 dels instruments urban\u00edstics, cal l’informe previ de la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7. Aquest informe t\u00e9 car\u00e0cter vinculant en tot all\u00f2 referit a l’aplicaci\u00f3 dels continguts del Pla d’Acci\u00f3 Territorial. Si l’informe cont\u00e9 prescripcions, es considera favorable una vegada que aquestes s’incloguen en l’aprovaci\u00f3 definitiva del pla o programa. En cas contrari, l’informe s’ent\u00e9n desfavorable.<\/p>\n

5. En tot all\u00f2 que afecta a l’ordenaci\u00f3 comercial territorial no contemplat en el Pla o en els seus instruments de planificaci\u00f3 territorial derivats, s’ha d’estar al que s’estableix en l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

6. En cas de discrep\u00e0ncies entre les determinacions contingudes en els diferents documents del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, aquestes es resolen atenent al compliment dels objectius perseguits per aquest.<\/p>\n

7. Les refer\u00e8ncies a preceptes legals i reglamentaris vigents s’entenen fetes sense perjudici d’aquells altres que es dicten amb posterioritat.<\/p>\n

Article 7. Vig\u00e8ncia, revisi\u00f3 i modificaci\u00f3 del Pla<\/p>\n

1. La vig\u00e8ncia del Pla d’Acci\u00f3 Territorial \u00e9s indefinida, en tant no es revise.<\/p>\n

2. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial s’ha de revisar, amb car\u00e0cter general, cada deu anys. La revisi\u00f3 s’ha de realitzar seguint el procediment legal establit per a la seua aprovaci\u00f3.<\/p>\n

3. Correspon al Consell de la Generalitat la modificaci\u00f3 puntual del Pla d’Acci\u00f3 Territorial quan conc\u00f3rreguen circumst\u00e0ncies sectorials, territorials o jur\u00eddiques que aix\u00ed ho aconsellen.<\/p>\n

4. Cada quatre anys, la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha d’elaborar una mem\u00f2ria que valore el compliment del Pla i la seua incid\u00e8ncia en l’ordenaci\u00f3 territorial sectorial del comer\u00e7, en el planejament urban\u00edstic municipal i en els efectes en el medi ambient i el territori derivats de l’aplicaci\u00f3 del pla, i definisca les mesures a adoptar per a evitar els desajustaments o efectes adversos no previstos en ell que, si escau, es detecten. Aquesta mem\u00f2ria s’ha d’elevar a l’\u00f2rgan ambiental i territorial amb la periodicitat m\u00ednima prevista en la declaraci\u00f3 ambiental i territorial estrat\u00e8gica, d’acord amb els indicadors recollits en el PATSECOVA. No es poden promoure modificacions d’aquests plans sense el compliment de l’esmentat requisit.<\/p>\n

T\u00edtol II<\/p>\n

Divisi\u00f3 territorial a l’efecte de l’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 8. El Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

1. Conformen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial el conjunt de municipis que creen polaritat espacial respecte a la prestaci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis comercials al conjunt del territori o a importants segments de poblaci\u00f3 resident o tur\u00edstica.<\/p>\n

2. Aquests nuclis exerceixen un fort protagonisme comercial i capacitat per a polaritzar el territori per les funcions comercials que desenvolupen, generant \u00e0rees d’influ\u00e8ncia comercial i per ser la base fonamental per a la vertebraci\u00f3 de l’activitat comercial en el territori.<\/p>\n

3. A trav\u00e9s de les actuacions del Pla d’Acci\u00f3 Territorial es pret\u00e9n refor\u00e7ar l’activitat econ\u00f2mica i la funci\u00f3 comercial d’aquests nodes neur\u00e0lgics del sistema urb\u00e0 i, entorn d’ells, s’han de desenvolupar les principals \u00e0rees d’activitat comercial de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

4. Els municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial es classifiquen de la seg\u00fcent forma:<\/p>\n

a) Cap\u00e7aleres d’\u00e0rea funcional comercial: municipis que presenten les millors condicions per a la prestaci\u00f3 de serveis comercials de car\u00e0cter supramunicipal. Entorn dels mateixos es generen les \u00e0rees d’influ\u00e8ncia comercial denominades \u00e0rees funcionals comercials.<\/p>\n

b) Sots-cap\u00e7aleres d’\u00e0rea funcional comercial: municipis que comparteixen amb les cap\u00e7aleres comercials el protagonisme en la generaci\u00f3 de les \u00e0rees d’influ\u00e8ncia comercial en el territori, si b\u00e9 se situen en un rang inferior en la prestaci\u00f3 de serveis comercials de car\u00e0cter supramunicipal.<\/p>\n

c) Nodes comercials intermedis: municipis, generalment de grand\u00e0ria mitjana, situats en \u00e0mbits metropolitans o en la franja interm\u00e8dia del territori, i que fins i tot, per la seua dotaci\u00f3 comercial, s\u00f3n capa\u00e7os de generar certa capacitat d’influ\u00e8ncia sobre altres municipis pr\u00f2xims.<\/p>\n

d) Nodes tur\u00edstics litorals: municipis de marcat car\u00e0cter tur\u00edstic, situats generalment en la franja litoral del territori, en els quals els serveis comercials atenen una poblaci\u00f3 visitant molt superior a la poblaci\u00f3 resident en el propi municipi.<\/p>\n

e) Nodes comercials d’interior: municipis situats en la franja rural del territori que exerceixen certa influ\u00e8ncia en la prestaci\u00f3 de serveis comercials b\u00e0sics sobre altres municipis situats en el seu entorn.<\/p>\n

f) Nodes comercials basats en grans equipaments comercials: municipis que, sense pert\u00e0nyer a cap de les categories anteriors, compten amb almenys un gran equipament comercial amb forta capacitat d’atracci\u00f3 supramunicipal.<\/p>\n

5. Els municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial es recullen a l’Annex II d’aquesta norma.<\/p>\n

Article 9. Les \u00c0rees urbanes integrades del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

1. Conforme al que s’estableix en l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, les \u00c0rees urbanes integrades s\u00f3n \u00e0mbits territorials formats per agrupacions de municipis definits per criteris morfol\u00f2gics, de mobilitat, d’activitat econ\u00f2mica i mercat de treball, entre altres, que poden considerar-se, amb independ\u00e8ncia dels seus l\u00edmits administratius, com a c\u00e8l\u00b7lules urbanes de funcionament conjunt.<\/p>\n

2. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial considera, a l’efecte de la planificaci\u00f3 supramunicipal en l’ordenaci\u00f3 comercial, aquelles \u00c0rees urbanes integrades generades entorn de les ciutats considerades cap\u00e7aleres i sots-cap\u00e7aleres que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial, la composici\u00f3 del qual es recull en l’Annex III d’aquesta norma.<\/p>\n

Article 10. Les \u00e0rees i sub\u00e0rees funcionals comercials<\/p>\n

1. Les \u00e0rees funcionals comercials, formades per l’agrupaci\u00f3 de municipis, es constitueixen com els \u00e0mbits subregionals de refer\u00e8ncia per a l’ordenaci\u00f3, gesti\u00f3 i aplicaci\u00f3 de les propostes d’ordenaci\u00f3 comercial en el territori de la Comunitat Valenciana. Les \u00e0rees funcionals comercials, ordenades de nord a sud, s\u00f3n les recollides en l’annex IV.<\/p>\n

2. La planificaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 comercial ha de considerar les estrat\u00e8gies i les oportunitats identificades per a cadascuna de les \u00e0rees funcionals comercials del territori definides en l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana. D’igual forma, cal l’observan\u00e7a d’aquests \u00e0mbits territorials en la consideraci\u00f3 de nous desenvolupaments urban\u00edstics que incloguen s\u00f2l per a usos terciaris comercials, en l’avaluaci\u00f3 dels efectes previstos per la implantaci\u00f3 de nous equipaments comercials i en la definici\u00f3 de plans, programes i actuacions per part de les administracions p\u00fabliques dirigides al comer\u00e7.<\/p>\n

Article 11. Criteris de delimitaci\u00f3 de les \u00e0rees funcionals comercials<\/p>\n

1. La delimitaci\u00f3 de les \u00e0rees i sub\u00e0rees funcionals comercials respon a les \u00e0rees d’influ\u00e8ncia generades per les ciutats considerades com a cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres comercials del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

2. A m\u00e9s de la capacitat i for\u00e7a d’atracci\u00f3 que aquests nodes comercials exerceixen per la forta dotaci\u00f3 i especialitzaci\u00f3 de la seua oferta comercial, la seua delimitaci\u00f3 tamb\u00e9 respon a criteris funcionals, orogr\u00e0fics, urban\u00edstics, hist\u00f2rics, mediambientals, socioculturals i visuals.<\/p>\n

3. En la seua delimitaci\u00f3 s’ha at\u00e9s a la delimitaci\u00f3 de les \u00e0rees funcionals establit en l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, adaptant-la a la configuraci\u00f3 dels fluxos comercials i les funcionalitats comercials que es produeixen en el territori en el moment d’elaborar el Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

4. Tots els municipis de la Comunitat Valenciana pertanyen a una \u00e0rea funcional comercial.<\/p>\n

Article 12. Modificaci\u00f3 de l’ordenaci\u00f3 territorial definida en el Pla<\/p>\n

1. La divisi\u00f3 territorial definida en el Pla d’Acci\u00f3 Territorial, que serveix de refer\u00e8ncia espacial per a la planificaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 comercial, pot ser modificada, en els seg\u00fcents suposats:<\/p>\n

a) En cas que es produ\u00efsca una revisi\u00f3 significativa de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, establint un nou horitz\u00f3 d’actuaci\u00f3 que supose modificar el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia i l’\u00e0mbit de les \u00c0rees Funcionals establit en aquesta.<\/p>\n

b) Per canvis significatius en els fluxos i despla\u00e7aments que, per motius comercials, realitzen les persones consumidors i usu\u00e0ries.<\/p>\n

c) Per canvis deguts a la din\u00e0mica econ\u00f2mica, social o demogr\u00e0fica de les ciutats que modifiquen la funcionalitat del territori.<\/p>\n

d) Per la necessitat d’adaptar el Pla d’Acci\u00f3 Territorial a altres instruments que desenvolupen l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana i, en particular, els plans d’acci\u00f3 territorial.<\/p>\n

2. La modificaci\u00f3 de l’ordenaci\u00f3 territorial del Pla d’Acci\u00f3 Territorial es realitza d’ofici, a iniciativa de la direcci\u00f3 general amb compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de comer\u00e7 i previ informe justificatiu de l’Oficina T\u00e8cnica del pla. En funci\u00f3 de l’abast d’aquesta modificaci\u00f3, pot suposar una revisi\u00f3 o una modificaci\u00f3 puntual, conforme al que estableix l’article 7.<\/p>\n

Article 13. Instruments per a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 territorial del comer\u00e7<\/p>\n

1. Per al desenvolupament operatiu del Pla d’Acci\u00f3 Territorial s’estableixen els seg\u00fcents instruments i mesures per a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 territorial del comer\u00e7, segons l’\u00e0mbit al qual afecten:<\/p>\n

a) Instruments d’\u00e0mbit supramunicipal:<\/p>\n

1r. Directrius d’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

2n. Plans d’acci\u00f3 comercial de car\u00e0cter supramunicipal.<\/p>\n

b) Mesures, plans i programes d’\u00e0mbit municipal:<\/p>\n

1r. Definici\u00f3 del model comercial en el pla general estructural.<\/p>\n

2n. Plans d’acci\u00f3 comercial.<\/p>\n

3r. Projectes d’urbanisme comercial.<\/p>\n

4t. Plans de dinamitzaci\u00f3 comercial urbana.<\/p>\n

5\u00e9. Programes i plans de qualitat de la imatge en zones comercials.<\/p>\n

6\u00e9. Programes de gesti\u00f3 de zones comercials.<\/p>\n

2. La formulaci\u00f3, tramitaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 dels instruments d’\u00e0mbit supramunicipal correspon a la Generalitat, mentre que, amb car\u00e0cter general, la formulaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 de les mesures, plans i programes d’\u00e0mbit municipal correspon als ajuntaments, previ informe, si escau, de la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 de l’administraci\u00f3 auton\u00f2mica. La Generalitat pot assumir la promoci\u00f3, tramitaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 d’aquests quan afecten \u00e0mbits supramunicipals.<\/p>\n

3. Es poden desenvolupar mesures, plans i programes d’\u00e0mbit local sense necessitat que s’hagen formulat pr\u00e8viament instruments d’\u00e0mbit subregional que afecten el municipi. Quan aquests existisquen, les mesures, plans o programes locals no poden contradir les seues determinacions essencials, en all\u00f2 que els afecte.<\/p>\n

T\u00edtol III<\/p>\n

Instruments d’ordenaci\u00f3 subregional.<\/p>\n

Les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

Article 14. Directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. L’objecte de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial \u00e9s concretar i completar els objectius, principis, criteris i propostes del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, adaptant-los a la realitat de cada \u00e0mbit supramunicipal en el qual es realitzen, at\u00e9s el principi de coordinaci\u00f3 des de l’escala regional.<\/p>\n

2. Els objectius de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial s\u00f3n:<\/p>\n

a) Establir criteris d’ordenaci\u00f3 de car\u00e0cter indicatiu perqu\u00e8 la planificaci\u00f3 i l’ordenaci\u00f3 comercial es desenvolupen de forma coherent amb els objectius establits en el Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

b) Orientar la planificaci\u00f3 i localitzaci\u00f3 de nou s\u00f2l terciari comercial, identificant aquells \u00e0mbits que compten amb les millors condicions, des d’un enfocament supramunicipal.<\/p>\n

c) Estimar la capacitat del territori per a albergar nous establiments comercials amb impacte territorial.<\/p>\n

d) Identificar zones i localitzacions sensibles per a la implantaci\u00f3 d’establiments comercials.<\/p>\n

e) Identificar els \u00e0mbits que compten amb millors condicions per a ser declarats com a \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques.<\/p>\n

f) Proposar el desenvolupament d’actuacions de millora de les infraestructures comercials i de car\u00e0cter dinamitzador del comer\u00e7.<\/p>\n

g) Proposar i orientar el desenvolupament de plans i programes d’\u00e0mbit municipal.<\/p>\n

3. L’\u00e0mbit d’actuaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 el constitueixen les \u00e0rees i sub\u00e0rees funcionals comercials, si b\u00e9, tamb\u00e9 poden desenvolupar-se en les \u00e0rees urbanes integrades o en altres \u00e0mbits territorials sobre els quals es desenvolupen plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat.<\/p>\n

4. La planificaci\u00f3 inclosa en les directrius ha de contemplar els objectius, directrius, criteris i recomanacions del Pla d’Acci\u00f3 Territorial i de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana i ha de coordinar-se i compatibilitzar-se amb altres instruments o plans d’ordenaci\u00f3 territorial que afecten la demarcaci\u00f3, aix\u00ed com als objectius i mesures de sostenibilitat i lluita contra el canvi clim\u00e0tic establits en els acords i normes europees, estatals i auton\u00f2miques.<\/p>\n

5. En la seua elaboraci\u00f3 s’han d’adoptar les mesures necess\u00e0ries perqu\u00e8 participen les entitats locals i els principals agents p\u00fablics i privats del sector comercial que actuen en el territori, tant en la fase de formulaci\u00f3 com en la seua aplicaci\u00f3 posterior.<\/p>\n

Article 15. Continguts m\u00ednims de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. El contingut de les directrius d’ordenaci\u00f3 \u00e9s, com a m\u00ednim, el seg\u00fcent:<\/p>\n

a) An\u00e0lisi territorial sectorial que aporte informaci\u00f3 rellevant sobre l’evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica, el perfil sociodemogr\u00e0fic i les seues implicacions en la demanda comercial, l’estructura comercial, els fluxos i din\u00e0miques comercials, les infraestructures comercials i l’\u00fas del s\u00f2l terciari comercial actual i previst.<\/p>\n

b) Document de diagn\u00f2stic, amb definici\u00f3 d’escenaris de futur, detallant la problem\u00e0tica i oportunitats identificades, identificant les seues causes i els agents l’actuaci\u00f3 dels quals siga rellevant per a aconseguir els objectius proposats.<\/p>\n

c) Estudi de paisatge i estudi de mobilitat.<\/p>\n

d) Document de planificaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 proposada, que ha de contemplar, almenys:<\/p>\n

1r. Objectius i estrat\u00e8gies.<\/p>\n

2n. Criteris i recomanacions orientadores per a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

3r. Estimaci\u00f3 d’indicadors orientatius m\u00e0xims de creixement de s\u00f2l terciari comercial aplicables en l’\u00e0mbit analitzat, conforme el que s’estableix en l’article 49.<\/p>\n

4t. Identificaci\u00f3 dels \u00e0mbits que compleixen amb els requisits per a ser considerats com a \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques.<\/p>\n

5\u00e9. Fixaci\u00f3 d’objectius de sostenibilitat referits a l’activitat comercial i estimaci\u00f3 d’indicadors ambientals.<\/p>\n

6\u00e9. Cat\u00e0leg de paisatges comercials de major valor localitzats en l’\u00e0mbit.<\/p>\n

7\u00e9. Pla d’actuacions que han de ser promogudes per les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

e) Document de participaci\u00f3 p\u00fablica, que continga el conjunt d’actuacions desenvolupades per a propiciar la participaci\u00f3 de les entitats actores p\u00fabliques i privades.<\/p>\n

Article 16. Procediment de tramitaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. Correspon al Consell la formulaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

2. El procediment de formulaci\u00f3 i tramitaci\u00f3 de les directrius ha d’ajustar-se al seg\u00fcent:<\/p>\n

a) Resoluci\u00f3 de l’inici del proc\u00e9s de formulaci\u00f3 de les directrius, adoptada per la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7, i publicaci\u00f3 en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana..<\/p>\n

b) Elaboraci\u00f3 de document inicial i el pla de participaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

c) Consulta a les administracions p\u00fabliques, organismes i persones interessades.<\/p>\n

d) Elaboraci\u00f3 de la versi\u00f3 preliminar i execuci\u00f3 del pla de participaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

e) Informaci\u00f3 p\u00fablica per un per\u00edode m\u00ednim de quaranta-cinc dies amb consulta als organismes i administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

f) Redacci\u00f3 de la versi\u00f3 proposada.<\/p>\n

g) Emissi\u00f3 d’informe de la direcci\u00f3 general amb compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de comer\u00e7 i elevaci\u00f3 a la persona titular de la conselleria amb compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de comer\u00e7 per a la seua aprovaci\u00f3 definitiva.<\/p>\n

h) Anunci i publicaci\u00f3 en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.<\/p>\n

3. La formulaci\u00f3 i tramitaci\u00f3 de les directrius inclou les actuacions necess\u00e0ries per a la seua avaluaci\u00f3 ambiental i territorial, que se ha de sol\u00b7licitar i emetre abans de la consulta a les administracions p\u00fabliques, organismes i persones interessades del projecte de directrius d’ordenaci\u00f3 comercial, d’acord amb el que preveu el t\u00edtol III del llibre I de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

4. Poden ser assimilats com a directrius d’ordenaci\u00f3 comercial els plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat quan els seus continguts, previsions i determinacions siguen prou detallades en el referit a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 comercial. Referent a aix\u00f2, la conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha de promoure la realitzaci\u00f3 coordinada d’aquests instruments amb la conselleria amb compet\u00e8ncies en ordenaci\u00f3 del territori. En aquest cas, la tramitaci\u00f3 de les directrius correspon a la pr\u00f2pia d’aquests plans.<\/p>\n

5. La conselleria amb compet\u00e8ncies en comer\u00e7 ha d’avaluar peri\u00f2dicament els efectes de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial aprovades.<\/p>\n

Article 17. Efectes i vig\u00e8ncia de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. Les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial contenen criteris i recomanacions dirigides a les administracions p\u00fabliques. Han de ser tingudes en compte en totes les accions que tinguen incid\u00e8ncia en el territori. Apartar-se del que estableixen les directrius precisa d’una adequada justificaci\u00f3 basada en el compliment dels objectius i principis directors.<\/p>\n

2. Els seus objectius i els principis directors s’incorporen des de l’inici de la seua elaboraci\u00f3 en tots els plans, programes i projectes del conjunt de les administracions p\u00fabliques les actuacions de les quals tinguen una projecci\u00f3 sobre el territori de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

3. L’administraci\u00f3 local, o la competent en el seu cas, han de tenir en compte les directrius en els instruments de planejament en totes les fases d’aquesta planificaci\u00f3, adaptant-les a la realitat territorial de l’\u00e0mbit de planificaci\u00f3 respectiu.<\/p>\n

4. La consideraci\u00f3 del contingut de les directrius no precisa de nous informes o tramitacions administratives addicionals, havent d’integrar-se en el proc\u00e9s d’avaluaci\u00f3 ambiental estrat\u00e8gica, aix\u00ed com en el propi instrument de planejament i en els programes o projectes i documents per al seu desenvolupament que els acompanyen.<\/p>\n

5. Per a la seua correcta aplicaci\u00f3 en la planificaci\u00f3 urban\u00edstica i territorial, la Conselleria competent en mat\u00e8ria de Comer\u00e7 ha d’elaborar guies, manuals o altres documents amb aquesta finalitat.<\/p>\n

6. Les administracions p\u00fabliques han de prioritzar l’execuci\u00f3 de les actuacions definides en les directrius i promoure la realitzaci\u00f3 dels plans i programes d’escala local que aquestes prevegen.<\/p>\n

7. Les directrius tenen una vig\u00e8ncia m\u00e0xima de deu anys. Passat aquest per\u00edode s’han de revisar, excepte si les din\u00e0miques comercials i territorials haurien patit modificacions substancials que facen necess\u00e0ria la seua revisi\u00f3 en un termini inferior.<\/p>\n

T\u00edtol IV<\/p>\n

Instruments per a la planificaci\u00f3, ordenaci\u00f3<\/p>\n

i dinamitzaci\u00f3 comercial d’\u00e0mbit local<\/p>\n

Article 18. Definici\u00f3 del model comercial en el pla general estructural<\/p>\n

1. Els plans generals estructurals que es formulen en municipis amb una poblaci\u00f3 superior a 50.000 habitants o estiguen qualificats com a cap\u00e7aleres o sotscap\u00e7aleres comercials han de tindre en compte els resultats de l’Estudi Ambiental i Territorial Estrat\u00e8gic en la determinaci\u00f3 del model comercial municipal i del model territorial del terme municipal.<\/p>\n

2. En la resta dels municipis s’ha de justificar, en la mem\u00f2ria de sostenibilitat econ\u00f2mica, almenys, la sufici\u00e8ncia i adequaci\u00f3 del s\u00f2l terciari comercial previst i la justificaci\u00f3 del compliment dels criteris de desenvolupament de nou s\u00f2l terciari comercial recollits en el Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

Article 19. Plans d’acci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. Els plans d’acci\u00f3 comercial s\u00f3n instruments orientadors per a les administracions p\u00fabliques i els operadors del sector que permeten identificar oportunitats, diagnosticar problemes, formular objectius prioritaris i definir actuacions concretes per a dinamitzar l’activitat comercial, millorar l’espai urb\u00e0 on aquesta es desenvolupa i modernitzar les infraestructures comercials. Poden tindre car\u00e0cter municipal o supramunicipal.<\/p>\n

2. Poden ser promoguts per la Generalitat, els ajuntaments, les cambres de comer\u00e7 i les associacions empresarials de comer\u00e7 del territori afectat.<\/p>\n

3. \u00c9s preceptiva la seua formulaci\u00f3 per part de les administracions p\u00fabliques en els seg\u00fcents casos:<\/p>\n

a) En els municipis considerats com a cap\u00e7aleres o sotscap\u00e7aleres comercials, nodes comercials intermedis i nodes comercials basats en grans equipaments comercials, en un per\u00edode m\u00e0xim de deu anys des de la data d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

b) En els municipis proposats per les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

c) En els municipis de menys de 50.000 habitants en els quals s’instal\u00b7le o vaja a instal\u00b7lar-se un establiment comercial de m\u00e9s de 10.000 metres quadrats de superf\u00edcie comercial, sempre que no hi haja un pla d’acci\u00f3 comercial anterior en el qual ja estiguera prevista aquesta circumst\u00e0ncia.<\/p>\n

4. Per a la seua elaboraci\u00f3 s’ha de comptar amb la participaci\u00f3 de les associacions empresarials m\u00e9s representatives, les associacions de consumidors i altres agents p\u00fablics o privats involucrats en la promoci\u00f3 del comer\u00e7 local.<\/p>\n

5. Les seues recomanacions i proposades tenen car\u00e0cter indicatiu i han d’incloure un pla d’actuacions que contemple un escenari d’actuaci\u00f3 m\u00e0xim de set anys. Transcorregut aquest per\u00edode es procedir\u00e0 a la seua revisi\u00f3 o actualitzaci\u00f3.<\/p>\n

6. Les ajudes de la Generalitat en mat\u00e8ria de dinamitzaci\u00f3 comercial, millora d’equipaments comercials i urbanisme comercial han d’incloure el criteri de la seua exist\u00e8ncia, i prioritzar les actuacions contemplades en aquests.<\/p>\n

7. Els plans d’acci\u00f3 comercial s’acompanyaran dels instruments de paisatge prevists en la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria de paisatge, segons corresponga per la seua naturalesa.<\/p>\n

Article 20. Projectes d’urbanisme comercial<\/p>\n

1. Les administracions p\u00fabliques han de promoure i donar suport a la formulaci\u00f3 i execuci\u00f3 de projectes de millora dels principals espais urbans on es localitza el comer\u00e7 per a la seua requalificaci\u00f3 integral, embelliment i millora ambiental i paisatg\u00edstica.<\/p>\n

2. Les actuacions de disseny urb\u00e0, millora i regeneraci\u00f3 urbana de les zones comercials han de tindre en compte els seg\u00fcents aspectes:<\/p>\n

a) La incorporaci\u00f3 de mesures per a la pacificaci\u00f3 del tr\u00e0nsit rodat a l’interior de l’\u00e0mbit d’actuaci\u00f3.<\/p>\n

b) El disseny urb\u00e0 tendent a la reassignaci\u00f3 de funcions de la via p\u00fablica, donant prioritat als espais per als vianants i estancials, enfront dels dedicats a la circulaci\u00f3 de vehicles i a l’estacionament.<\/p>\n

c) La incorporaci\u00f3 de mesures per a assegurar l’accessibilitat universal de l’espai p\u00fablic.<\/p>\n

d) La incorporaci\u00f3 de xarxes de carril bici segregats, connectades amb altres zones urbanes.<\/p>\n

e) La dotaci\u00f3 de zones per a l’estada, amb seients, proteccions enfront de l’assolellament i el vent, i altres similars, integrades en l’espai p\u00fablic.<\/p>\n

f) La incorporaci\u00f3 d’arbratge viari en alineacions, amb un criteri similar a l’exigit per a zones de nova creaci\u00f3.<\/p>\n

g) La incorporaci\u00f3 de dispositius de recollida selectiva de residus s\u00f2lids urbans integrats amb el paisatge urb\u00e0.<\/p>\n

h) La dotaci\u00f3 dels elements necessaris de senyal\u00edstica urb\u00e0-comercial de forma coordinada amb la resta d’elements que componen l’escena urbana.<\/p>\n

i) La renovaci\u00f3 d’equipaments i infraestructures urbanes b\u00e0siques.<\/p>\n

j) La incorporaci\u00f3 de mesures per a la millora del medi ambient urb\u00e0.<\/p>\n

k) La incorporaci\u00f3 de sistemes de mesurament, sensors i sistemes de vigil\u00e0ncia que milloren la gesti\u00f3 de l’espai p\u00fablic.<\/p>\n

l) La protecci\u00f3 del patrimoni comercial, arquitect\u00f2nic i decoratiu.<\/p>\n

3. Tant les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial com els plans d’acci\u00f3 comercial poden identificar \u00e0mbits en els quals siga recomanable la formulaci\u00f3 d’aquest tipus de projectes.<\/p>\n

4. \u00c9s preceptiva la formulaci\u00f3 de projectes d’urbanisme comercial promoguts per les administracions p\u00fabliques, en els seg\u00fcents casos:<\/p>\n

a) Quan la declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica comporte el comprom\u00eds de la seua realitzaci\u00f3, en els termes que en la mateixa s’establisquen.<\/p>\n

b) En pol\u00edgons industrials que pretenguen reconvertir-se en parcs comercials.<\/p>\n

c) En aquells \u00e0mbits en els quals es vaja a implantar una nova zona de venda no sedent\u00e0ria.<\/p>\n

5. Els projectes d’urbanisme comercial han d’integrar principis de sostenibilitat i la perspectiva de g\u00e8nere. Les administracions p\u00fabliques han de promoure la coordinaci\u00f3 d’aquests projectes amb uns altres que permeten crear sinergies amb l’activitat tur\u00edstica i la resta dels serveis terciaris.<\/p>\n

6. Els projectes d’urbanisme comercial s’acompanyaran dels instruments de paisatge prevists en la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria de paisatge, segons corresponga per la seua naturalesa.<\/p>\n

Article 21. Plans de dinamitzaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. Els plans de dinamitzaci\u00f3 comercial es desenvolupen en \u00e0rees urbanes d’alta concentraci\u00f3 comercial i tenen com a objectiu la seua dinamitzaci\u00f3 econ\u00f2mica i la promoci\u00f3 i enfortiment del seu atractiu comercial.<\/p>\n

2. Les administracions p\u00fabliques, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les associacions empresarials, promouran la seua formulaci\u00f3 i execuci\u00f3 amb la finalitat d’aconseguir els seg\u00fcents objectius:<\/p>\n

a) La promoci\u00f3 del comer\u00e7 urb\u00e0 i de proximitat.<\/p>\n

b) La dinamitzaci\u00f3 de l’associacionisme comercial i el foment del treball col\u00b7laboratiu entre les empreses i negocis localitzats en la zona.<\/p>\n

c) La dinamitzaci\u00f3 econ\u00f2mica de la zona mitjan\u00e7ant l’atracci\u00f3 de nous negocis i visitants.<\/p>\n

d) La prestaci\u00f3 de nous serveis als empresaris, visitants i residents de la zona.<\/p>\n

e) El desenvolupament d’actuacions i campanyes de comunicaci\u00f3 i animaci\u00f3.<\/p>\n

f) La reactivaci\u00f3 en l’ocupaci\u00f3 de locals comercials buits.<\/p>\n

g) La modernitzaci\u00f3 dels negocis i de la imatge externa d’aquests.<\/p>\n

h) L’impuls a la creaci\u00f3 o consolidaci\u00f3 dels Centres Comercials Urbans.<\/p>\n

3. Tant les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial com els plans d’acci\u00f3 comercial poden identificar \u00e0mbits en els quals siga recomanable la formulaci\u00f3 d’aquest tipus de projectes.<\/p>\n

4. \u00c9s preceptiva la realitzaci\u00f3 de plans de dinamitzaci\u00f3 comercial en els seg\u00fcents casos:<\/p>\n

a) Quan la declaraci\u00f3 com a \u00e0rea comercial estrat\u00e8gica comporte el comprom\u00eds de la seua realitzaci\u00f3, en els termes que en la mateixa s’establisquen.<\/p>\n

b) Per a l’obtenci\u00f3 del reconeixement auton\u00f2mic de centre comercial urb\u00e0, quan no existisca un instrument o pla anterior vigent assimilable.<\/p>\n

c) En els Centres Hist\u00f2rics comercials que pretenguen obtindre la seua qualificaci\u00f3, conforme el procediment que s’establisca.<\/p>\n

d) En pol\u00edgons industrials que pretenguen reconvertir-se en parcs comercials.<\/p>\n

5. Els plans de dinamitzaci\u00f3 comercial han de partir d’un diagn\u00f2stic sobre l’oferta i demanda comercial, el teixit associatiu i la situaci\u00f3 urban\u00edstica i de mobilitat de la zona d’actuaci\u00f3, i incorporar un pla d’actuacions que orienten les inversions p\u00fabliques i privades.<\/p>\n

6. Per a la formulaci\u00f3 i execuci\u00f3 dels plans de dinamitzaci\u00f3 s’han d’establir marcs de col\u00b7laboraci\u00f3 entre les diferents administracions p\u00fabliques i les associacions empresarials m\u00e9s representatives que operen en la zona d’actuaci\u00f3.<\/p>\n

7. Els plans de dinamitzaci\u00f3 comercial s’acompanyaran dels instruments de paisatge prevists en la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria de paisatge, segons corresponga per la seua naturalesa.<\/p>\n

Article 22. Estudis, programes i plans per a la consideraci\u00f3 dels paisatges comercials<\/p>\n

1. Els Estudis de Paisatge que formen part dels Plans Generals Estructurals dels municipis de la Comunitat Valenciana han d’incorporar la consideraci\u00f3 del paisatge comercial i les seues distintives caracter\u00edstiques dins del territori municipal, com a resultat de l’aplicaci\u00f3 de l’an\u00e0lisi tipol\u00f2gic d’aquest decret a la realitat comercial a trav\u00e9s de les seg\u00fcents accions:<\/p>\n

a) Identificaci\u00f3 i delimitaci\u00f3 d’Unitats de Paisatge Comercial.<\/p>\n

b) Identificaci\u00f3 i localitzaci\u00f3 de Recursos Paisatg\u00edstics vinculats a l’activitat comercial.<\/p>\n

c) Identificaci\u00f3 i delimitaci\u00f3 de Conflictes Paisatg\u00edstics vinculats a l’activitat comercial.<\/p>\n

d) Valoraci\u00f3 d’Unitats de Paisatge i Recursos Paisatg\u00edstics vinculades a l’activitat comercial.<\/p>\n

e) Identificaci\u00f3 i localitzaci\u00f3 de la Infraestructura Verda vinculada a l’activitat comercial.<\/p>\n

f) Catalogaci\u00f3 de paisatges comercials de major valor ambiental, cultural, urban\u00edstic, arquitect\u00f2nic, identitari, hist\u00f2ric o visual.<\/p>\n

2. Les administracions p\u00fabliques han de promoure la realitzaci\u00f3 de plans i programes de millora paisatg\u00edstica l’objectiu de la qual siga millorar la qualitat i l’atractiu dels espais comercials i els seus entorns. En aquests plans, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les associacions empresarials de comer\u00e7, s’han de concretar les mesures, actuacions i projectes necessaris per a complir els objectius i criteris de qualitat paisatg\u00edstica establits en l’Estudi de paisatge del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, en funci\u00f3 del context de cada \u00e0mbit.<\/p>\n

3. Tant les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial com els plans d’acci\u00f3 comercial poden identificar \u00e0mbits en els quals siga recomanable la formulaci\u00f3 d’aquest tipus de programes i plans.<\/p>\n

4. \u00c9s preceptiva la realitzaci\u00f3 de plans de qualitat de la imatge d’establiments i zones comercials, en els terminis que en cas s’establisquen, en els seg\u00fcents suposats:<\/p>\n

a) En els municipis identificats com a cap\u00e7aleres o sotscap\u00e7aleres dins del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial. En aquest cas, els Ajuntaments han de formular plans de qualitat del paisatge urb\u00e0 comercial les directrius del qual s’incorporaran en les ordenances municipals en un termini m\u00e0xim de quatre anys des de l’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

b) Quan la declaraci\u00f3 de l’\u00e0mbit com a \u00e0rea comercial estrat\u00e8gica comporte el comprom\u00eds de la seua realitzaci\u00f3, en els termes que en la mateixa s’establisquen.<\/p>\n

c) Per a l’obtenci\u00f3 del reconeixement auton\u00f2mic de centre comercial urb\u00e0.<\/p>\n

d) En els centres hist\u00f2rics comercials que pretenguen obtindre la seua qualificaci\u00f3, conforme al procediment que s’establisca.<\/p>\n

e) En corredors urbans de car\u00e0cter comercial que no hagen comptat amb mesures d’integraci\u00f3 o qualitat paisatg\u00edstica o patisquen una forta deterioraci\u00f3 paisatg\u00edstica.<\/p>\n

f) En pol\u00edgons industrials que pretenguen reconvertir-se en parcs comercials.<\/p>\n

5. Els establiments comercials, individuals o col\u00b7lectius, que compten amb m\u00e9s de 10.000 metres quadrats de superf\u00edcie edificada, incloent zona d’aparcament, han de formular, en un per\u00edode m\u00e0xim de quatre anys des de l’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, un projecte de millora paisatg\u00edstica que permeta corregir els conflictes paisatg\u00edstics existents i potenciar la seua capacitat est\u00e8tica. Aquests projectes han de determinar les mesures i accions d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica que permeten evitar, reduir o compensar l’afecci\u00f3 de la instal\u00b7laci\u00f3 en el paisatge. Aquest requisit tamb\u00e9 s’ha d’exigir a establiments comercials existents de m\u00e9s de 5.000 metres quadrats de superf\u00edcie edificada, incloent zones d’aparcament, que es desenvolupen en parcel\u00b7les a\u00efllades o fora de la trama urbana consolidada. Aquesta obligaci\u00f3 no s’aplica a els establiments que ja compten amb aquest instrument.<\/p>\n

6. Els continguts dels plans i programes de millora, qualitat o integraci\u00f3 paisatg\u00edstica s’han d’ajustar al que s’estableix disposat a la normativa de paisatge de la Comunitat Valenciana. Els plans d’acci\u00f3 comercial, els projectes d’urbanisme comercial i els plans de dinamitzaci\u00f3 comercial s’han d’acompanyar dels instruments de paisatge prevists en la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria de paisatge segons corresponga per la seua naturalesa.<\/p>\n

Article 23. Programes de gesti\u00f3 de zones comercials<\/p>\n

1. Per a la gesti\u00f3 dels \u00e0mbits en el que es produ\u00efsquen altes concentracions comercials, tant les administracions p\u00fabliques com les associacions empresarials i les cambres oficials de comer\u00e7, deuen promoure la posada en marxa o consolidaci\u00f3 d’entitats de gesti\u00f3, amb participaci\u00f3 majorit\u00e0ria del sector empresarial, l’objectiu del qual \u00e9s liderar la formulaci\u00f3, elaboraci\u00f3 i gesti\u00f3 d’actuacions i projectes transformadors, prestar serveis b\u00e0sics complementaris als de naturalesa p\u00fablica i desenvolupar accions de promoci\u00f3, reactivaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 comercial. Aquestes entitats han de comptar amb formes de funcionament democr\u00e0tic i formes de gesti\u00f3 professionalitzades.<\/p>\n

2. La Generalitat formular\u00e0 la normativa que regule el seu r\u00e8gim d’organitzaci\u00f3 i funcionament en un termini m\u00e0xim de dos anys des de la data d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

T\u00edtol V<\/p>\n

\u00c0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Article 24. Objectiu de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

1. Les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques s\u00f3n aquells \u00e0mbits el desenvolupament dels quals, regeneraci\u00f3, dinamitzaci\u00f3 o qualificaci\u00f3 s\u00f3n prioritaris per al compliment dels objectius i metes del Pla d’Acci\u00f3 Territorial respecte a la vertebraci\u00f3 comercial del territori de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

2. Les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques:<\/p>\n

a) Es corresponen amb els \u00e0mbits estrat\u00e8gics per a les activitats econ\u00f2miques establits en l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana o Plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat, o<\/p>\n

b) Acullen actualment les principals concentracions d’usos i activitats comercials, o<\/p>\n

c) Ofereixen excel\u00b7lents condicions per la seua proximitat als mercats de refer\u00e8ncia, elevada accessibilitat i compatibilitat amb la protecci\u00f3 dels valors ambientals del territori per a acollir els principals desenvolupaments de nous s\u00f2ls que contemplen usos dominants terciaris comercials o grans establiments que generen impactes territorials, o<\/p>\n

d) Es corresponen amb \u00e0mbits en els quals s’estan produint fen\u00f2mens de p\u00e8rdua de funcionalitat i dinamisme comercial.<\/p>\n

3. Les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques es classifiquen en quatre tipus:<\/p>\n

a) \u00c0rees de nova centralitat comercial.<\/p>\n

b) \u00c0rees d’oportunitat comercial.<\/p>\n

c) \u00c0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

d) \u00c0rees comercialment saturades.<\/p>\n

4. Els \u00e0mbits delimitats com a \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques han de compatibilitzar la m\u00e0xima efici\u00e8ncia de les activitats comercials amb el respecte als valors ambientals, culturals i paisatg\u00edstics del territori. La seua delimitaci\u00f3 ha de ser compatible amb la Infraestructura verda del territori i amb els principis i directrius de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, mitjan\u00e7ant l’aprovaci\u00f3 dels instruments prevists per la legislaci\u00f3 en mat\u00e8ria d’Ordenaci\u00f3 del Territori i Paisatge a aquest efecte.<\/p>\n

5. Les actuacions a desenvolupar en les \u00e0rees estrat\u00e8giques es deuen realitza de forma coordinada entre les administracions p\u00fabliques i en concertaci\u00f3 amb els agents socials i econ\u00f2mics.<\/p>\n

6. La declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica pot comportar l’aplicaci\u00f3 del r\u00e8gim jur\u00eddic corresponent als efectes i incentius previstos en els articles seg\u00fcents. No obstant aix\u00f2, l’exposat, qualsevol mesura que incorpore l’aplicaci\u00f3 de determinacions relatives a l’ordenaci\u00f3 territorial i urban\u00edstica s’ha de realitzar en el marc dels processos d’elaboraci\u00f3 dels plans i programes previst en el T\u00edtol III de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Llei d’Ordenaci\u00f3 del territori, Urbanisme i Paisatge.<\/p>\n

7. La conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 pot atorgar el reconeixement com a marca de qualitat d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica. Aquest distintiu pot ser utilitzat lliurement per l’ajuntament i en exclusiva per l’entitat local benefici\u00e0ria, per a les actuacions de promoci\u00f3 i publicitat institucional que considere.<\/p>\n

8. La declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica pot incorporar la corresponent declaraci\u00f3 a l’efecte de recepci\u00f3 de finan\u00e7ament p\u00fablic preferent en el marc de les diferents convocat\u00f2ries de subvencions i ajudes p\u00fabliques en mat\u00e8ria de comer\u00e7.<\/p>\n

9. En el marc de l’art. 99.1 de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, per la qual s’aprova la Llei d’Ordenaci\u00f3 del Territori, Urbanisme i Paisatge, poden ser considerades com actuacions d’inter\u00e9s social a l’efecte del seu finan\u00e7ament en el marc del patrimoni municipal del s\u00f2l les actuacions de renovaci\u00f3 urbana destinades a la revitalitzaci\u00f3 comercial de les \u00e0rees d’oportunitat comercial i les \u00e0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial. La conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 i els municipis han de prioritzar en la seua planificaci\u00f3 inversora i en la seua ordenaci\u00f3 urban\u00edstica les actuacions de reforma, renovaci\u00f3 i revitalitzaci\u00f3 d’aquests \u00e0mbits.<\/p>\n

Article 25. Criteris per a la delimitaci\u00f3 de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

1. La delimitaci\u00f3 de cada \u00e0rea ha d’atendre la divisi\u00f3 del territori establida en els seus instruments urban\u00edstics, divisions administratives, plans i estrat\u00e8gies promogudes per les administracions p\u00fabliques o condicions de concentraci\u00f3 i continu\u00eftat de la trama urbana desenvolupada o del teixit comercial preexistent.<\/p>\n

2. La delimitaci\u00f3 inicial de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8gies s’ha de realitzar a trav\u00e9s d’algun dels seg\u00fcents instruments:<\/p>\n

a) A trav\u00e9s de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, mitjan\u00e7ant la seua definici\u00f3 d’\u00e0mbits estrat\u00e8gics per a les activitats econ\u00f2miques en el territori.<\/p>\n

b) A trav\u00e9s del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana i els seus desenvolupaments i revisions posteriors.<\/p>\n

c) A trav\u00e9s dels plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat.<\/p>\n

d) A trav\u00e9s de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

e) A trav\u00e9s dels instruments urban\u00edstics.<\/p>\n

f) A trav\u00e9s de plans i estrat\u00e8gies promoguts per les administracions p\u00fabliques que tinguen com a finalitat l’ordenaci\u00f3 de les activitats econ\u00f2miques i\/o la posada en marxa d’actuacions de regeneraci\u00f3 i renovaci\u00f3 urbana.<\/p>\n

3. Les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques poden comprendre part de dues o m\u00e9s municipis, quan presenten una localitzaci\u00f3 territorial lim\u00edtrofa.<\/p>\n

Article 26. Procediment per a la declaraci\u00f3 de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

1. Correspon a la Generalitat la declaraci\u00f3 de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques de nova centralitat comercial i \u00e0rees estrat\u00e8giques comercials saturades. La declaraci\u00f3 de les \u00e0rees d’oportunitat comercial i \u00e0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial correspon als ajuntaments. Quan la declaraci\u00f3 comprenga m\u00e9s d’un terme municipal, la seua tramitaci\u00f3 i aprovaci\u00f3 correspon, a proposta dels ajuntaments afectats, a la Generalitat.<\/p>\n

2. Quan l’aprovaci\u00f3 de la declaraci\u00f3 de l’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica corresponga a la Generalitat, la responsable de la seua tramitaci\u00f3 \u00e9s la direcci\u00f3 general amb compet\u00e8ncies en comer\u00e7, conforme al seg\u00fcent procediment:<\/p>\n

a) La direcci\u00f3 general amb compet\u00e8ncies en comer\u00e7 ha d’elaborar la proposta de declaraci\u00f3, que inclour\u00e0 la delimitaci\u00f3 de l’\u00e0mbit i la seua justificaci\u00f3, les mesures o actuacions que es pretenen desenvolupar i la vig\u00e8ncia de la declaraci\u00f3.<\/p>\n

b) La proposta de declaraci\u00f3 s’ha de remetre a l’ajuntament o ajuntaments afectats, que poden presentar al\u00b7legacions o suggeriments en el termini de trenta dies. Igualment, es poden sol\u00b7licitar els informes o donar trasllat de la proposta a altres \u00f2rgans de la Generalitat o a altres administracions p\u00fabliques les compet\u00e8ncies de les quals puguen resultar afectades, en particular les que ostenten les compet\u00e8ncies de medi ambient, mobilitat, cultura i paisatge. En el cas de les \u00e0rees de nova centralitat comercial, s’ha de sol\u00b7licitar l’avaluaci\u00f3 ambiental i territorial a l’\u00f2rgan ambiental i territorial, d’acord amb el que preveu el t\u00edtol III del llibre I de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

c) La proposta de declaraci\u00f3 s’ha de sotmetre a un per\u00edode d’informaci\u00f3 p\u00fablica per un termini m\u00ednim de 45 dies, a fi que qualsevol persona f\u00edsica o jur\u00eddica puga examinar el procediment o la part del mateix que s’acorde. A aquest efecte, s’ha d’anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i, almenys, en un dels diaris d’informaci\u00f3 general de major difusi\u00f3 de la prov\u00edncia. De forma paral\u00b7lela, s’ha de donar audi\u00e8ncia als col\u00b7lectius o interessos que puguen veure’s afectats per la declaraci\u00f3.<\/p>\n

d) Transcorregut el tr\u00e0mit anterior i, si escau, modificada la proposta inicial en funci\u00f3 de les al\u00b7legacions, observacions i informes preses en consideraci\u00f3, s’ha de redactar la proposta definitiva de declaraci\u00f3, que s’aprovar\u00e0 mitjan\u00e7ant resoluci\u00f3 del titular de la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7. La resoluci\u00f3 ha d’incloure la delimitaci\u00f3 de l’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica i definir les mesures, incentius o avantatges inherents a la declaraci\u00f3, l’abast d’aquestes, les seues condicions d’aplicaci\u00f3 i la seua vig\u00e8ncia.<\/p>\n

e) La declaraci\u00f3 s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i entrar en vigor, llevat que en ella es dispose una altra cosa, l’endem\u00e0 de la seua publicaci\u00f3.<\/p>\n

3. Quan l’aprovaci\u00f3 corresponga a l’ajuntament, la seua tramitaci\u00f3 s’ha de subjectar al seg\u00fcent procediment:<\/p>\n

a) Amb l’aprovaci\u00f3 de la proposta de declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica, l’ajuntament iniciar\u00e0 el procediment per a la seua declaraci\u00f3. La proposta de declaraci\u00f3 ha d’incloure la delimitaci\u00f3 de l’\u00e0mbit, la justificaci\u00f3 de la seua delimitaci\u00f3, les mesures o actuacions que es pretenen desenvolupar i la seua vig\u00e8ncia.<\/p>\n

b) La proposta de declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica s’ha de sotmetre a un per\u00edode d’informaci\u00f3 p\u00fablica, a fi que qualsevol persona f\u00edsica o jur\u00eddica puga examinar el procediment o la part del mateix que s’acorde. A aquest efecte, s’ha d’anunciar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i almenys en un dels diaris d’informaci\u00f3 general de major difusi\u00f3 a la prov\u00edncia, aix\u00ed com en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, en el qual es deu assenyalar el lloc d’exhibici\u00f3 i determinar un termini per a formular al\u00b7legacions de trenta dies. Aix\u00ed mateix, es donar\u00e0 audi\u00e8ncia, dins del per\u00edode d’informaci\u00f3 p\u00fablica, als col\u00b7lectius o interessos que puguen veure’s afectats per la declaraci\u00f3.<\/p>\n

c) En el cas de les \u00e0rees d’oportunitat comercial, l’ajuntament ha de consultar a l’\u00f2rgan ambiental i territorial, per tal que aquest determine, en funci\u00f3 del seu contingut i abast si ha de sotmetre’s a avaluaci\u00f3 ambiental estrat\u00e8gica. Quan la contestaci\u00f3 siga positiva, l’ajuntament ha de sol\u00b7licitar l’avaluaci\u00f3 ambiental i territorial d’acord amb el que preveu el t\u00edtol III del llibre I de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

d) Transcorregut el tr\u00e0mit d’audi\u00e8ncia previst en l’apartat b i, si escau, modificada la proposta inicial en funci\u00f3 de les al\u00b7legacions preses en consideraci\u00f3, l’ajuntament ha de remetre la proposta de declaraci\u00f3 a la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7, incloent la seg\u00fcent documentaci\u00f3:<\/p>\n

1r. Proposta de declaraci\u00f3.<\/p>\n

2n. Instrument o document en el qual s’haja establit la delimitaci\u00f3 inicial.<\/p>\n

3r. Plans a escala de l’\u00e0mbit o sector delimitat com a \u00e0rea comercial estrat\u00e8gica.<\/p>\n

4t. Indicaci\u00f3 de mesures, incentius o avantatges inherents a la declaraci\u00f3, l’abast d’aquestes, l’administraci\u00f3 p\u00fablica competent per a la seua posada en marxa, les seues condicions d’aplicaci\u00f3 i la vig\u00e8ncia de la declaraci\u00f3 sol\u00b7licitada.<\/p>\n

5\u00e9. Documentaci\u00f3 justificativa del compliment de l’exig\u00e8ncia d’informaci\u00f3 p\u00fablica i informe de com han sigut considerades les al\u00b7legacions presentades.<\/p>\n

6\u00e9. Documents addicionals justificatius, a criteri de l’ajuntament, de la delimitaci\u00f3 proposada.<\/p>\n

e) La direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 pot sol\u00b7licitar els informes o donar trasllat de la proposta a altres \u00f2rgans de la Generalitat o d’altres administracions les compet\u00e8ncies de les quals puguen resultar afectades, a l’efecte de que aporten les consideracions que estimen oportunes en el termini m\u00e0xim de quinze dies.<\/p>\n

f) Passat aquest termini, la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha d’emetre informe en un termini m\u00e0xim de dos mesos. Si l’informe \u00e9s contrari a la proposta de declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica, pot sol\u00b7licitar que es complete el contingut d’aquesta, exigint, en cas de considerar-lo necessari, un nou tr\u00e0mit d’informaci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n

g) Si l’informe \u00e9s favorable, l’aprovaci\u00f3 de la declaraci\u00f3 s’ha d’adoptar mitjan\u00e7ant acord del ple municipal, de conformitat amb la normativa b\u00e0sica estatal, en el termini m\u00e0xim d’un mes des de la remissi\u00f3 de l’informe favorable per part de la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7. L’acord ha d’incloure la delimitaci\u00f3 de l’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica i definir les mesures, incentius o avantatges inherents a la declaraci\u00f3, l’abast d’aquestes, les seues condicions d’aplicaci\u00f3 i la seua vig\u00e8ncia.<\/p>\n

h) La declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana i entrar\u00e0 en vigor, llevat que en ella es dispose una altra cosa, l’endem\u00e0 de la seua publicaci\u00f3.<\/p>\n

4. La vig\u00e8ncia m\u00e0xima de la declaraci\u00f3 com a \u00e0rea comercial estrat\u00e8gica s’ha d’indicar en la resoluci\u00f3 o acord de declaraci\u00f3 i no pot ser superior a deu anys. Transcorregut el per\u00edode de vig\u00e8ncia es pot sol\u00b7licitar de nou la seua declaraci\u00f3, conforme al procediment establit. En aquest cas, per a la seua aprovaci\u00f3, la Generalitat ha de realitzar una avaluaci\u00f3 del grau de compliment dels objectius que van donar lloc a la seua declaraci\u00f3 inicial i la pertin\u00e8ncia del manteniment d’aquesta figura.<\/p>\n

5. El Consell pot suspendre de forma motivada la declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica si considera que no s’estan complint els objectius que la van motivar.<\/p>\n

Article 27. \u00c0rees de nova centralitat comercial<\/p>\n

1. Poden declarar-se com a \u00e0rees de nova centralitat comercial aquells \u00e0mbits que actual o potencialment, per la seua bona accessibilitat, compten amb els requisits adequats per a albergar, a llarg termini, equipaments comercials d’elevada qualificaci\u00f3 a escala regional.<\/p>\n

2. Nom\u00e9s poden declarar-se com a \u00e0rees de nova centralitat aquells \u00e0mbits localitzats en les cap\u00e7aleres o sotscap\u00e7aleres comercials en el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial definit pel Pla d’Acci\u00f3 Territorial o les seues \u00e0rees urbanes integrades.<\/p>\n

3. Es consideren \u00e0mbits preferents per a ser declarats com a \u00e0rees de nova centralitat comercial:<\/p>\n

a) \u00c0mbits identificats per l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana com a Nodes d’activitat econ\u00f2mica.<\/p>\n

b) \u00c0mbits identificats per directrius d’ordenaci\u00f3 comercial o plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat que puguen donar suport a la creaci\u00f3 de noves centralitats supramunicipals que reforcen el car\u00e0cter polinuclear de les \u00e0rees metropolitanes de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

c) Sectors de s\u00f2l urbanitzable que compten amb una superf\u00edcie superior a 25 hect\u00e0rees situats en localitzacions contig\u00fces a teixits urbans existents, quan les seues condicions d’accessibilitat aporten alts nivells d’efici\u00e8ncia en termes de mobilitat supramunicipal i puguen disposar de sistemes de transport col\u00b7lectiu o intermodal.<\/p>\n

4. No poden ser considerades \u00e0rees de nova centralitat comercial en cap cas:<\/p>\n

a) \u00c0mbits on ja s’ha iniciat la seua urbanitzaci\u00f3.<\/p>\n

b) \u00c0mbits localitzats en s\u00f2ls no urbanitzables requalificats mitjan\u00e7ant instruments de planejament habilitants a l’efecte de la implantaci\u00f3 de grans establiments comercials individuals o col\u00b7lectius.<\/p>\n

c) \u00c0mbits situats en localitzacions periurbanes o suburbanes que suposen la dispersi\u00f3 d’usos o afavorisquen la fragmentaci\u00f3 del territori.<\/p>\n

d) \u00c0mbits les caracter\u00edstiques dels quals posen en risc la conservaci\u00f3 dels valors ambientals, paisatg\u00edstics, econ\u00f2mics i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos.<\/p>\n

5. La declaraci\u00f3 pot comportar las seg\u00fcents avantatges i est\u00edmuls per a la implantaci\u00f3 de noves activitats comercials:<\/p>\n

a) Establiment d’un procediment d’autoritzaci\u00f3 comercial auton\u00f2mica simplificat, conforme s’establisca en la normativa sectorial, per a establiments comercials que compten amb una superf\u00edcie comercial de fins a 10.000 metres quadrats, independentment de la seua qualificaci\u00f3 a l’efecte d’impacte territorial.<\/p>\n

b) Els ajuntaments poden establir exempcions de c\u00e0rregues urban\u00edstiques o establir, a trav\u00e9s de les t\u00e8cniques de gesti\u00f3 contemplades en la normativa urban\u00edstica increments en els aprofitaments urban\u00edstics privats corresponents a s\u00f2ls terciaris comercials respecte als valors mitjans utilitzats, quan la seua declaraci\u00f3 estiga vinculada a la reubicaci\u00f3 de zones, parcs o equipaments comercials amb impacte territorial considerats mal localitzats.<\/p>\n

c) La formulaci\u00f3 d’exempcions fiscals, bonificacions en impostos i taxes pr\u00e8via modificaci\u00f3 de l’ordenan\u00e7a fiscal corresponent en les de car\u00e0cter local.<\/p>\n

d) La conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 i els municipis han de prioritzar les actuacions de desenvolupament d’aquests \u00e0mbits en la seua planificaci\u00f3 inversora i en la seua ordenaci\u00f3 urban\u00edstica.<\/p>\n

Article 28. \u00c0rees d’oportunitat comercial<\/p>\n

1. Poden declarar-se com a \u00e0rees d’oportunitat comercial aquells \u00e0mbits que compten amb una orientaci\u00f3 molt marcada cap als usos terciaris comercials, compatibles, si escau, amb els teixits residencials, que completen trames urbanes ja existents o reblisquen espais intersticials i que permeten, per les seues condicions d’accessibilitat, ser lloc de localitzaci\u00f3 d’establiments comercials col\u00b7lectius o agrupacions comercials que conformen una massa cr\u00edtica generadora de noves centralitats comercials.<\/p>\n

2. Nom\u00e9s poden declarar-se \u00e0rees d’oportunitat comercial en \u00e0mbits localitzats en els municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial definit pel Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

3. Amb car\u00e0cter general, se consideren \u00e0mbits preferents per a ser declarats com a \u00e0rees d’oportunitat comercial les \u00e0rees confrontants a trames urbanes consolidades de menys de 25 hect\u00e0rees. No obstant aix\u00f2, es podran declarar \u00e0mbits de major grand\u00e0ria en les seg\u00fcents circumst\u00e0ncies:<\/p>\n

a) \u00c0rees confrontants amb parcs o centres comercials ja implantats, que poden ser aprofitats per a ampliar, completar i diversificar l’oferta comercial o completar dotacions o infraestructures que milloren la qualitat urbana.<\/p>\n

b) \u00c0mbits confrontants a infraestructures de transport, tals com estacions ferrovi\u00e0ries, ports i aeroports que els doten d’una bona accessibilitat i localitzacions estrat\u00e8giques.<\/p>\n

c) \u00c0mbits confrontants amb instal\u00b7lacions esportives, d’oci o tur\u00edstiques de rellev\u00e0ncia, on els usos comercials poden aprofitar els fluxos de visitants o turistes que es generen.<\/p>\n

d) Pol\u00edgons industrials que estiguen perdent aquesta funcionalitat transformant-se en zones comercials, quan es pretenen transformar en parcs comercials no planificats, conforme el que s’estableix en l’article 53 d’aquesta norma.<\/p>\n

e) Parcs i centres comercials, quan el seu nivell d’ocupaci\u00f3 siga inferior al cinquanta per cent del sostre d’\u00fas terciari comercial edificable.<\/p>\n

4. La seua declaraci\u00f3 pot comportar els seg\u00fcents avantatges i est\u00edmuls per a la implantaci\u00f3 de noves activitats comercials:<\/p>\n

a) La realitzaci\u00f3 d’obres p\u00fabliques o de l’establiment o ampliaci\u00f3 de serveis p\u00fablics, de car\u00e0cter local mitjan\u00e7ant el sistema de contribucions especials. La participaci\u00f3 de l’Ajuntament en la determinaci\u00f3 de les mateixes han de constituir almenys el deu per cent del cost que l’entitat local suport per la realitzaci\u00f3 de les obres o per l’establiment o ampliaci\u00f3 dels serveis, podent aquest percentatge ser ampliat per l’administraci\u00f3 local.<\/p>\n

b) La formulaci\u00f3 d’exempcions fiscals, bonificacions en impostos i taxes pr\u00e8via modificaci\u00f3 de l’ordenan\u00e7a fiscal corresponent en les de car\u00e0cter local.<\/p>\n

c) El desenvolupament d’ordenances que limiten la proliferaci\u00f3 d’activitats que no siguen comercials minoristes.<\/p>\n

d) La incorporaci\u00f3, a trav\u00e9s del corresponent pla urban\u00edstic, de prohibicions de canvis d’\u00fas d’anteriors locals comercials sense activitat cap a destinacions residencials o tur\u00edstiques.<\/p>\n

e) Possibilitar la concessi\u00f3 i \u00fas de terrenys de domini p\u00fablic per a l’exercici d’activitats comercials minoristes.<\/p>\n

f) Propiciar, a trav\u00e9s de normes urban\u00edstiques, la instal\u00b7laci\u00f3 d’establiments comercials que actuen com a locomotores amb capacitat per a atraure altres activitats comercials complement\u00e0ries, tals com mitjanes superf\u00edcies comercials, ensenyes i cadenes de prestigi i establiments de lliure servei.<\/p>\n

g) La modificaci\u00f3 de les normes urban\u00edstiques a fi de permetre l’exempci\u00f3 de determinats requisits prestacionals de dif\u00edcil adopci\u00f3 en edificis existents i la reutilitzaci\u00f3 d’edificis sense \u00fas que podrien albergar usos comercials.<\/p>\n

h) La creaci\u00f3, per iniciativa p\u00fablica, de noves infraestructures comercials, tals com mercats i galeries comercials i mercats de venda no sedent\u00e0ria.<\/p>\n

i) La incorporaci\u00f3 d’usos comercials en edificis que disposen d’algun r\u00e8gim de protecci\u00f3 o preservaci\u00f3 en el marc del corresponent cat\u00e0leg de b\u00e9ns immobles i espais protegits.<\/p>\n

j) La posada en marxa de mesures de conservaci\u00f3 i millora del medi ambient, de la infraestructura verda, de l’entorn urb\u00e0 i protecci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic i del paisatge.<\/p>\n

5. La declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica pot incorporar la corresponent declaraci\u00f3 als efectes de recepci\u00f3 de finan\u00e7ament p\u00fablic preferent en el marc de les diferents convocat\u00f2ries de subvencions i ajudes p\u00fabliques en mat\u00e8ria de comer\u00e7.<\/p>\n

6. Els instruments urban\u00edstics poden considerar aquests \u00e0mbits com a reserves especials de s\u00f2l no urbanitzable, quan no estiga prevista, en el seu per\u00edode de vig\u00e8ncia, el seu desenvolupament.<\/p>\n

7. Les planificacions d’aquests s\u00f2ls poden tindre la consideraci\u00f3 d’ordenaci\u00f3 estructural als efectes previstos en la legislaci\u00f3 urban\u00edstica valenciana.<\/p>\n

8. La declaraci\u00f3 d’aquestes zones obliga els ajuntaments a formular projectes d’urbanisme comercial, plans de dinamitzaci\u00f3 comercial o programes i plans de qualitat paisatg\u00edstica. Per part seua, la Generalitat ha d’establir l\u00ednies espec\u00edfiques d’ajudes i est\u00edmuls per a l’execuci\u00f3 d’aquests plans i la implantaci\u00f3 de nous comer\u00e7os.<\/p>\n

Article 29. \u00c0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. Poden declarar-se \u00e0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial a aquells \u00e0mbits on existeix una alta concentraci\u00f3 d’activitats comercials i de serveis, i en les quals es produeixen problem\u00e0tiques urban\u00edstiques, ambientals, socials o de p\u00e8rdua del seu funcional econ\u00f2mica que poden requerir intervencions de car\u00e0cter integral de revitalitzaci\u00f3 comercial i regeneraci\u00f3 urban\u00edstica. Tamb\u00e9 poden ser declarades com a tals aquelles centralitats comercials urbanes, generalment situades en centres urbans o zones que reben importants aflu\u00e8ncies de visitants o turistes, que precisen d’intervencions tendents a la seua dinamitzaci\u00f3 i promoci\u00f3 comercial.<\/p>\n

2. Es consideren \u00e0mbits preferents per a la delimitaci\u00f3 d’\u00e0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial els seg\u00fcents:<\/p>\n

a) Els centres hist\u00f2rics de car\u00e0cter comercial.<\/p>\n

b) Els centres comercials urbans reconeguts per la Generalitat o els \u00e0mbits urbans que compten amb les condicions per a convertir-se en tals.<\/p>\n

c) Agrupacions de carrers i zones comercials on predomine el comer\u00e7 d’atracci\u00f3 o concentraci\u00f3 de comer\u00e7os de car\u00e0cter especialitzat.<\/p>\n

d) \u00c0rees en les quals les administracions publiques estiguen desenvolupant una estrat\u00e8gia integral de regeneraci\u00f3 o renovaci\u00f3 urbana quan articulen mesures de reactivaci\u00f3 de l’activitat comercial.<\/p>\n

e) \u00c0rees localitzades entorn a mercats municipals o en les quals es desenvolupen peri\u00f2dicament mercats ambulants de venda no sedent\u00e0ria.<\/p>\n

f) Zones comercials urbanes que han perdut funcionalitat comercial per la p\u00e8rdua de comer\u00e7 de proximitat, caracteritzades per l’exist\u00e8ncia d’un creixent nombre de baixos i locals comercials sense \u00fas o activitat.<\/p>\n

g) Parcs comercials que han perdut funcionalitat comercial per la desaparici\u00f3 o deslocalitzaci\u00f3 d’activitats.<\/p>\n

h) Corredors de car\u00e0cter comercial, tals com travessies i bulevards urbans.<\/p>\n

i) \u00c0mbits declarats com a Zones de Gran Aflu\u00e8ncia Tur\u00edstica, conforme a la normativa sectorial que les regula.<\/p>\n

j) \u00c0mbits urbans en els quals, per motius excepcionals l’activitat comercial pot veure’s afectada per circumst\u00e0ncies que li resten atractiu i competitivitat, com pot ser l’execuci\u00f3 d’obres significatives en espais p\u00fablics, construcci\u00f3 de vials i aparcaments, infraestructures de transport, etc.<\/p>\n

k) Altres \u00e0mbits en els quals es donen circumst\u00e0ncies especials que aix\u00ed ho justifiquen.<\/p>\n

3. La declaraci\u00f3 d’aquestes zones obliga els ajuntaments a formular projectes d’urbanisme comercial, plans de dinamitzaci\u00f3 comercial i programes o plans de qualitat paisatg\u00edstica. Per part seua, la Generalitat ha de prioritzar el desenvolupament de plans i projectes de regeneraci\u00f3 i renovaci\u00f3 urbana en aquestes \u00e0rees.<\/p>\n

4. La declaraci\u00f3 d’\u00e0rea comercial estrat\u00e8gica pot incorporar la corresponent declaraci\u00f3 a l’efecte de recepci\u00f3 de finan\u00e7ament p\u00fablic preferent en el marc de les diferents convocat\u00f2ries de subvencions i ajudes p\u00fabliques en mat\u00e8ria de comer\u00e7.<\/p>\n

5. La declaraci\u00f3 d’aquestes zones pot comportar l’eximent del compliment de determinats requisits prestacionals de dif\u00edcil adopci\u00f3 en locals situats en edificis antics que es pretenguen destinar a l’\u00fas comercial, aix\u00ed com l’establiment de limitacions per a la instal\u00b7laci\u00f3 d’activitats no comercials en l’\u00e0mbit.<\/p>\n

Article 30. \u00c0rees comercialment saturades<\/p>\n

1. Correspon la declaraci\u00f3 d’aquestes \u00e0rees quan l’increment del nombre d’activitats comercials puga provocar o intensificar, raonablement, algun dels seg\u00fcents efectes:<\/p>\n

a) Perpetuar localitzacions comercials insostenibles des del punt de vista territorial o mediambiental.<\/p>\n

b) La posada en risc dels elements estrat\u00e8gics de la infraestructura verda del territori o b\u00e9ns protegits del patrimoni hist\u00f2ric o cultural.<\/p>\n

c) Sobrec\u00e0rregues recurrents en els vials d’acc\u00e9s o circulaci\u00f3 interior, amb fen\u00f2mens de saturaci\u00f3, congesti\u00f3 o col\u00b7lapse i problemes de seguretat o riscos ambientals.<\/p>\n

d) Demandes d’aparcament inassumibles per les infraestructures existents o previstes.<\/p>\n

e) Sobrepassar reiteradament els nivells m\u00e0xims establits per la normativa vigent en conte a emissions contaminants a l’atmosfera, nivells de soroll o contaminaci\u00f3 lum\u00ednica.<\/p>\n

f) Sobrepassar la capacitat de subministrament de serveis d’aigua o electricitat amb les infraestructures i nivells de serveis actuals o previstos.<\/p>\n

g) Generar situacions d’emerg\u00e8ncia o riscos per a la seguretat de les persones, la fauna silvestre o els b\u00e9ns.<\/p>\n

h) Generar problemes de car\u00e0cter social, \u00e0rees marginals o ambientals d’exclusi\u00f3 i desequilibris territorials.<\/p>\n

i) Qualsevol altra circumst\u00e0ncia de car\u00e0cter excepcional que ho justifique.<\/p>\n

2. La declaraci\u00f3 d’aquestes \u00e0rees est\u00e0 subjecta a l’aportaci\u00f3 per part de l’ajuntament d’estudis sobre la capacitat de c\u00e0rrega d’aquest \u00e0mbit, \u00e9s a dir, el nivell m\u00e0xim d’utilitzaci\u00f3 que es pot produir sense alterar de forma significativa la consecuci\u00f3 d’uns nivells de funcionament adequats, sobre la base d’indicadors de car\u00e0cter mig ambiental i, si escau, estudis de tr\u00e0nsit i mobilitat.<\/p>\n

3. Tamb\u00e9 poden ser declarades \u00e0rees comercials saturades les \u00e0rees especialitzades en activitats econ\u00f2miques a transformar, en les quals es pretenga desenvolupar una estrat\u00e8gia d’estabilitzaci\u00f3, reducci\u00f3 o obsolesc\u00e8ncia. Aquestes \u00e0rees han de ser identificades pr\u00e8viament per les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial o els plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat.<\/p>\n

4. La seua declaraci\u00f3 pot suposar, sempre a partir d’una an\u00e0lisi de proporcionalitat que ha de vetlar per l’adopci\u00f3 de la mesura menys lesiva per al desenvolupament de l’activitat comercial i el lliure establiment, que ha de ser degudament motivat, alguna de les seg\u00fcents mesures:<\/p>\n

a) La suspensi\u00f3 temporal en la concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies i autoritzacions per a la instal\u00b7laci\u00f3 de noves activitats comercials en aquests \u00e0mbits, sempre que no es puga corregir la situaci\u00f3 per mitj\u00e0 de l’increment de les exig\u00e8ncies en l’exercici de l’activitat o aconseguir l’establiment de mesures ambientals o d’ordenaci\u00f3 pal\u00b7liatives. Aquesta suspensi\u00f3 ha de quedar limitada temporalment fins a un m\u00e0xim de quatre anys o fins que es revertisca la situaci\u00f3. Si complit aquest per\u00edode m\u00e0xim no s’ha revertit la situaci\u00f3 i s’estima necessari que prosseguisca la limitaci\u00f3, ha d’establir-se un sistema de repartiment dels t\u00edtols habilitants per a l’exercici de l’activitat que respecte la igualtat entre comer\u00e7os participants assentats en el mercat i possibles nous entrants.<\/p>\n

b) L’establiment de majors exig\u00e8ncies per a la concessi\u00f3 de llic\u00e8ncies i autoritzacions per a la instal\u00b7laci\u00f3 de noves activitats comercials, que gradualment han de ser aplicades als operadors ja instal\u00b7lats, en un termini m\u00e0xim de sis anys.<\/p>\n

c) L’obligatorietat de desenvolupar plans, actuacions urban\u00edstiques o ambientals o inversions de requalificaci\u00f3 o regeneraci\u00f3 urbana i mediambiental.<\/p>\n

d) Qualssevol altres mesures dirigides a eliminar, reduir o mitigar els efectes nocius i problemes preexistents, vetlant sempre per la igualtat d’oportunitats i el respecte als principis de necessitat i proporcionalitat.<\/p>\n

T\u00edtol VI<\/p>\n

Criteris per al desenvolupament<\/p>\n

de nou s\u00f2l per a usos comercials<\/p>\n

Article 31. Consideraci\u00f3 de l’\u00fas terciari comercial en els plans urban\u00edstics<\/p>\n

1. La definici\u00f3 del model comercial en els plans urban\u00edstics t\u00e9 car\u00e0cter estructural, d’acord amb el que es preveu en l’article 18 del present reglament.<\/p>\n

2. En la formulaci\u00f3, modificaci\u00f3 o revisi\u00f3 del planejament urban\u00edstic s’ha de contemplar, en la subzonificaci\u00f3 del s\u00f2l, l’\u00fas destinat a comercial de forma diferenciada dins del s\u00f2l terciari, diferenciant entre comer\u00e7 majorista i minorista, aix\u00ed com el r\u00e8gim de compatibilitats amb altres usos. Per a aix\u00f2 es pot fixar un \u00edndex espec\u00edfic d’edificabilitat terci\u00e0ria comercial o un percentatge m\u00ednim d’edificabilitat a destinar a usos comercials referit a l’edificabilitat terci\u00e0ria.<\/p>\n

3. Per a la planificaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 dels usos terciaris comercials contemplats en el planejament s’ha d’establir una tipificaci\u00f3 de formats o tipologies d’establiments, en funci\u00f3 de la seua grand\u00e0ria i gamma de productes que comercialitza, aix\u00ed com, de forma indicativa, els tipus de projectes permesos en cada subzona conforme a la tipificaci\u00f3 de la seua afecci\u00f3 territorial, indicant de forma expressa, la possibilitat de situar establiments individuals o col\u00b7lectius de m\u00e9s de 2.500 metres quadrats de gran superf\u00edcie.<\/p>\n

4. La direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7, en ocasi\u00f3 de l’informe preceptiu que procedisca al corresponent instrument d’ordenaci\u00f3 territorial o urban\u00edstic, s’ha de referir expressament al compliment del que es disposa en aquest article.<\/p>\n

Article 32. Criteris per a la dimensi\u00f3 de nou s\u00f2l terciari comercial<\/p>\n

1. El desenvolupament de nou s\u00f2l d’usos comercials s’ha d’ajustar a les directrius establides en el Decret 1\/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana i als criteris establits en la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenaci\u00f3 del Territori, Urbanisme i Paisatge.<\/p>\n

2. En la planificaci\u00f3 urban\u00edstica i territorial s’ha de destinar una dimensi\u00f3 adequada i suficient de s\u00f2l a \u00fas terciari comercial amb la finalitat d’atendre les demandes reals, previstes o sobrevingudes de la poblaci\u00f3. Aquesta dimensi\u00f3 ha de justificar-se mitjan\u00e7ant la consideraci\u00f3 dels seg\u00fcents criteris:<\/p>\n

a) La disponibilitat de s\u00f2l qualificat per a \u00fas terciari comercial no desenvolupat o ocupat.<\/p>\n

b) La disponibilitat de parcel\u00b7les, solars i edificis que poden acollir usos comercials.<\/p>\n

c) El nivell de dotaci\u00f3 de l’oferta comercial actual en relaci\u00f3 a les previsions demogr\u00e0fiques.<\/p>\n

d) Les funcions comercials del municipi en el seu context territorial, en relaci\u00f3 a la seua posici\u00f3 dins del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

e) Les limitacions existents a la implantaci\u00f3 d’establiments comercials amb impacte territorial en determinades ubicacions del territori.<\/p>\n

f) L’exist\u00e8ncia de teixits i establiments comercials en des\u00fas o obsolets que poden ser requalificats.<\/p>\n

g) La consideraci\u00f3 dels factors propis d’evoluci\u00f3 de l’activitat comercial, cada vegada m\u00e9s basada en el comer\u00e7 electr\u00f2nic.<\/p>\n

h) La consideraci\u00f3 del factor temporal, el funcionament del mercat i els possibles efectes especulatius, que han d’evitar-se.<\/p>\n

i) L’impacte que el nou desenvolupament comercial pot tindre sobre la funcionalitat dels cascos i centres urbans.<\/p>\n

j) La consideraci\u00f3 de creixements adaptats a les necessitats i caracter\u00edstiques dels municipis integrants del sistema rural.<\/p>\n

3. Per a l’avaluaci\u00f3 del compliment dels criteris anteriors, en la formulaci\u00f3 dels nous instruments urban\u00edstics s’ha de concretar la dimensi\u00f3 del sostre edificat destinat d’\u00fas terciari comercial existent i la dimensi\u00f3 del s\u00f2l d’\u00fas terciari comercial prevista.<\/p>\n

4. La planificaci\u00f3 ha d’assegurar la creaci\u00f3 de dotacions comercials equilibrades en tots els barris, fins i tot preveient actuacions dins de la ciutat, de tal forma que no es generen zones desabastides per a la compra de b\u00e9ns de consum quotidi\u00e0, o fen\u00f2mens d’exclusi\u00f3 funcional o d’acc\u00e9s no igualitari a l’oferta comercial, especialment quan afecta a la poblaci\u00f3 de major edat o amb majors dificultats per a despla\u00e7ar-se.<\/p>\n

5. La Generalitat ha de promoure la coordinaci\u00f3 de la planificaci\u00f3 del s\u00f2l terciari comercial entre municipis, especialment entre els quals estiguen integrats en cada \u00e0rea funcional comercial i \u00e0rea urbana integrada, amb l’objectiu de coordinar els futurs desenvolupaments orientant-los cap als empla\u00e7aments m\u00e9s adequats, optimitzant els recursos i evitant la dispersi\u00f3 i duplicitat d’actuacions.<\/p>\n

Article 33. Criteris per a la ubicaci\u00f3 de nou s\u00f2l terciari comercial<\/p>\n

1. En la valoraci\u00f3 de les alternatives de localitzaci\u00f3 de nous s\u00f2ls que contemplen el predomini d’\u00fas terciari comercial, s’han de considerar els seg\u00fcents criteris:<\/p>\n

a) Prioritzar el desenvolupament d’usos comercials en les trames consolidades i zones d’expansi\u00f3 confrontants, enfront d’ubicacions periurbanes o suburbanes que afavorisquen processos d’extensi\u00f3 discont\u00ednua o ocupacions disperses del territori.<\/p>\n

b) Afavorir l’ocupaci\u00f3 d’espais urbans vacants a trav\u00e9s d’operacions de rehabilitaci\u00f3, reutilitzaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 d’espais intersticials, degradats, infrautilitzats o obsolets.<\/p>\n

c) Evitar zones de risc, \u00e0rees fr\u00e0gils o vulnerables o que posen en perill el manteniment de la integritat de la infraestructura verda del territori.<\/p>\n

d) Planificar de forma integrada els usos comercials, els residencials i la mobilitat.<\/p>\n

e) Fomentar la mescla i diversitat d’usos i la implantaci\u00f3 de nous formats innovadors, amb l’objectiu de diversificar l’oferta immobili\u00e0ria i comercial, enriquir les funcions urbanes i evitar la multiplicaci\u00f3 o repetici\u00f3 d’actuacions similars en el mateix municipi o en altres pr\u00f2xims.<\/p>\n

f) Evitar la desertificaci\u00f3 d’espais altament especialitzats en els centres urbans i impulsar la implantaci\u00f3 d’usos comercials que puguen afavorir la requalificaci\u00f3 i rehabilitaci\u00f3 dels centres hist\u00f2rics.<\/p>\n

g) Promoure la descongesti\u00f3 d’entorns saturats, on una alta concentraci\u00f3 d’usos terciaris produeix fen\u00f2mens d’aglomeraci\u00f3, deterioraci\u00f3 mediambiental i urban\u00edstica.<\/p>\n

h) Considerar la normativa sectorial i les determinacions de la resta de plans urban\u00edstics i territorials en relaci\u00f3 als riscos per als b\u00e9ns i les persones, especialment els referits a risc d’inundacions, de lliscaments, risc s\u00edsmic, risc d’accidents en el transport de mercaderies perilloses i risc per incendis forestals.<\/p>\n

2. A trav\u00e9s de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial i els plans d’acci\u00f3 territorial de car\u00e0cter integrat es poden identificar establiments, agrupacions i enclavaments comercials obsolets o en localitzacions insostenibles sobre els quals es poden establir directrius per a eliminar, reduir o mitigar els seus efectes negatius a trav\u00e9s de la seua reestructuraci\u00f3, relocalitzaci\u00f3, requalificaci\u00f3 o obsolesc\u00e8ncia. Aquests \u00e0mbits i les seues mesures correctores associades han d’incorporar-se en el planejament municipal.<\/p>\n

Article 34. Dotaci\u00f3 m\u00ednima de s\u00f2l comercial en sectors residencials<\/p>\n

1. Tots els sectors que contemplen usos residencials, tot i que aquests no siguen els dominants, han de comptar amb un m\u00ednim d’edificabilitat per a \u00fas terciari comercial. El pla urban\u00edstic pot fixar un \u00edndex d’edificabilitat o regular en la seua normativa la compatibilitat amb l’\u00fas residencial predominant.<\/p>\n

2. Amb car\u00e0cter general, la reserva m\u00ednima de s\u00f2l per a \u00fas terciari comercial ha de ser igual o superior a 4,5 metres per cada 100 metres de sostre residencial edificable o sis metres edificables per habitatge previst. Almenys un cinquanta per cent de l’edificabilitat s’ha de desenvolupar en la planta baixa dels edificis residencials, garantint la creaci\u00f3 de comer\u00e7 de proximitat en les noves trames urbanes.<\/p>\n

3. Els est\u00e0ndards establits en el punt anterior poden disminuir-se de forma justificada en funci\u00f3 del s\u00f2l i locals comercials disponibles localitzats a l’entorn de l’actuaci\u00f3 i la dotaci\u00f3 comercial global de la zona, sempre que puga considerar-se que es compleixen les condicions perqu\u00e8 aqueixa dotaci\u00f3 preexistent puga considerar-se de proximitat respecte al nou desenvolupament urb\u00e0. Referent a aix\u00f2, la nova dotaci\u00f3 comercial s’ha de dimensionar garantint que es compleixen les condicions que asseguren un nivell de dotaci\u00f3, proximitat i diversitat comercial adequada en el nou desenvolupament urb\u00e0.<\/p>\n

Article 35. Usos comercials en s\u00f2l industrial<\/p>\n

1. La implantaci\u00f3 d’usos comercials detallistes en s\u00f2l industrial est\u00e0 limitada a aquelles activitats que siguen complement\u00e0ries a l’activitat productiva. Amb car\u00e0cter general nom\u00e9s poden ser autoritzats els seg\u00fcents projectes comercials en sectors l’\u00fas dominant dels quals siga industrial:<\/p>\n

a) Implantaci\u00f3 de nous establiments comercials detallistes de fins a 1.500 metres quadrats de superf\u00edcie constru\u00efda, complementaris o vinculats a l’activitat productiva.<\/p>\n

b) Ampliaci\u00f3 d’establiments comercials, sempre que el resultat no supose m\u00e9s del deu per cent de la superf\u00edcie comercial preexistent o la creaci\u00f3 d’una superf\u00edcie agregada superior a 1.500 metres quadrats de superf\u00edcie constru\u00efda.<\/p>\n

c) Estacions de servei i botigues de conveni\u00e8ncia associades a les mateixes de fins a 500 metres quadrats de superf\u00edcie comercial.<\/p>\n

d) Comer\u00e7os de venda d’autom\u00f2bils i vehicles de motor, els seus recanvis i accessoris, quan porten associada l’activitat de taller.<\/p>\n

2. Amb car\u00e0cter excepcional, en aquests s\u00f2ls, es pot autoritzar l’obertura d’altres establiments comercials individuals de 500 i 1.500 metres quadrats de superf\u00edcie constru\u00efda que, atesa la naturalesa dels productes que comercialitzen o les seues particulars necessitats log\u00edstiques o d’aparcament, precisen de grans superf\u00edcies per al desenvolupament de la seua activitat, no disponibles en altres ubicacions del municipi.<\/p>\n

Igualment, es pot autoritzar excepcionalment l’apertura d’establiments comercials individuals de fins a 2.500 metres quadrats de superf\u00edcie comercial, sempre que no excedisquen els 4.000 metres quadrats de superf\u00edcie constru\u00efda, destinats a la venda d’alimentaci\u00f3 o mixtos, sempre que s’ubiquen en parcel\u00b7les confrontades o annexes a trames urbanes consolidades d’\u00fas dominant residencial.<\/p>\n

En aquests casos, l’empresa promotora ha de justificar, mitjan\u00e7ant els corresponents estudis de mercat, la impossibilitat d’implantar l’establiment en la trama urbana consolidada o en altres parcel\u00b7les on es permeten usos terciaris comercials, aix\u00ed com garantir la possibilitat d’un acc\u00e9s per a vianants c\u00f2mode i segur al nou establiment des de la zona residencial, sense una interfer\u00e8ncia significativa amb el tr\u00e0nsit generat per l’activitat industrial.<\/p>\n

3. En els nous sectors d’\u00fas industrial dominant, l’edificabilitat terci\u00e0ria comercial m\u00e0xima no pot superar el vint per cent de l’edificabilitat total assignada al sector, sent-los tamb\u00e9 d’aplicaci\u00f3 les limitacions establides en el primer punt d’aquest article. Els usos terciaris comercials han de localitzar-se de forma concentrada en peces formades per parcel\u00b7les o agrupacions de parcel\u00b7les, no permetent-se la seua localitzaci\u00f3 dispersa, excepte quan es tracte d’activitats comercials annexes a les productives. Aquestes peces s’han de situar amb fa\u00e7ana a eixos viaris principals i ha de minimitzar li la coexist\u00e8ncia de tr\u00e0nsit rodat de vehicles particulars i industrials.<\/p>\n

4. Els est\u00e0ndards urban\u00edstics aplicables a les zones comercials son els establits en l’articulat del t\u00edtol set\u00e9 d’aquesta norma. El desenvolupament de s\u00f2l comercial en aquests \u00e0mbits pot comportar la creaci\u00f3, a costa dels promotors, de les infraestructures necess\u00e0ries per a dotar a aquests espais de les condicions d’acc\u00e9s per als vianants i integraci\u00f3 paisatg\u00edstica adequades.<\/p>\n

5. No est\u00e0 permesa la instal\u00b7laci\u00f3 d’establiments col\u00b7lectius, tals com centres, galeries o parcs comercials ni zones de venda no sedent\u00e0ria, en \u00e0mbits d’\u00fas dominant industrial.<\/p>\n

6. Les administracions p\u00fabliques han de promoure la transformaci\u00f3 dels parcs d’activitats econ\u00f2miques o pol\u00edgons industrials en els quals s’ha produ\u00eft una substituci\u00f3 de les activitats productives a favor d’usos comercials minoristes i terciaris, conforme al que s’estableix en l’article 53.<\/p>\n

7. Les limitacions i determinacions establides en el present article han de recollir-se en els plans, programes i normes que afecten els s\u00f2ls industrials.<\/p>\n

Article 36. Aplicaci\u00f3 de principis de mobilitat sostenible<\/p>\n

1. En les actuacions d’\u00fas dominant terciari comercial i en la instal\u00b7laci\u00f3 de nous equipaments comercials s’han de preveure esquemes de mobilitat que permeten un repartiment modal del transport incentivador de models sostenibles basats en l’\u00fas del transport col\u00b7lectiu, els despla\u00e7aments per als vianants i l’\u00fas de la bicicleta. El disseny dels accessos, viaris i la dotaci\u00f3 d’aparcament ha de prioritzar l’\u00fas d’aquests sistemes de transport i la dissuasi\u00f3 en l’\u00fas dels autom\u00f2bils privats.<\/p>\n

2. Els nous establiments comercials, individuals o col\u00b7lectius, en els quals es done alguna de les seg\u00fcents condicions, s’han d’empla\u00e7ar en localitzacions pr\u00f2ximes a parades o estacions existents o previstes d’una xarxa accessible de transport p\u00fablic:<\/p>\n

a) Quan es preveja el desenvolupament d’una superf\u00edcie constru\u00efda de m\u00e9s de 10.000 metres quadrats, sense incloure zones d’aparcament.<\/p>\n

b) Quan es preveja que es generar\u00e0 una aflu\u00e8ncia anual superior a 1,5 milions de visitants.<\/p>\n

c) Quan es preveja en l’establiment una plantilla superior a 300 treballadors i treballadores.<\/p>\n

d) Si es classifiquen com a projectes Tipus 3, segons la tipificaci\u00f3 establida en l’article 45.<\/p>\n

3. A l’efecte de la present norma, s’ent\u00e9n com a xarxa accessible de transport p\u00fablic la que, simult\u00e0niament, complisca els seg\u00fcents tres requisits:<\/p>\n

a) Temps d’acc\u00e9s a peu des de l’acc\u00e9s principal de l’establiment comercial fins a la parada d’autob\u00fas no superior a 5 minuts o de 10 minuts en cas d’estacions de metro o ferrocarril.<\/p>\n

b) Freq\u00fc\u00e8ncia de, almenys, un servei cada quinze minuts.<\/p>\n

c) Capacitat suficient per a atendre almenys el 50 per cent de la demanda de transport associada al nou equipament comercial.<\/p>\n

4. El requisit establit en el punt segon \u00e9s exigible en municipis amb una poblaci\u00f3 superior a 50.000 habitants o en aquells que compten amb una poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 20.000 habitants en els quals existisca servei p\u00fablic de transport col\u00b7lectiu, almenys, en l’\u00e0mbit municipal. En la resta dels casos, s’han de preveure mesures espec\u00edfiques que garantisquen un repartiment modal dels despla\u00e7aments en el qual predominen els que es realitzen en sistemes de transport alternatius a l’autom\u00f2bil privat.<\/p>\n

5. Conforme al que s’estableix en l’article 12.1 de la Llei 6\/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de la Mobilitat de la Comunitat Valenciana, s’ha de formular, un pla de mobilitat sostenible quan es preveja la construcci\u00f3 d’establiments que compten amb m\u00e9s de 10.000 metres quadrats de superf\u00edcie edificada, sense incloure zones d’aparcament. Tamb\u00e9 s’ha de formular pla de mobilitat sostenible quan es tracte d’implantacions comercials de m\u00e9s de 5.000 metres quadrats de superf\u00edcie edificada situades fora de les trames urbanes consolidades.<\/p>\n

Article 37. Est\u00e0ndards urban\u00edstics<\/p>\n

1. En l’ordenaci\u00f3 detallada d’actuacions urban\u00edstiques d’\u00fas dominant terciari comercial s’estableixen els seg\u00fcents est\u00e0ndards:<\/p>\n

a) Ha de destinar-se a zones verdes p\u00fabliques una superf\u00edcie superior al deu per cent de la superf\u00edcie computable del sector.<\/p>\n

b) L’ampl\u00e0ria m\u00ednima dels vials s’ha d’ajustar a l’indicat en la normativa urban\u00edstica, sent com a m\u00ednim de 16 metres quan es tracte de vials de sentit \u00fanic i de 20 metres quan es tracte de vials de doble sentit. Si es preveu la implantaci\u00f3 d’un gran establiment comercial, la dimensi\u00f3 m\u00ednima dels seus vials perimetrals ha de ser de 18 i 24 metres respectivament. Aquest condicionant es pot modular en el cas d’implantacions sobre trames urbanes hist\u00f2riques o quan la realitat f\u00edsica ho impossibilite.<\/p>\n

c) Les cal\u00e7ades destinades a la circulaci\u00f3 de vehicles han de tenir una ampl\u00e0ria m\u00ednima de 4,50 metres en els vials d’un sol sentit de circulaci\u00f3 i de 6 metres en els vials amb doble sentit de circulaci\u00f3.<\/p>\n

d) Les voreres han de tenir una ampl\u00e0ria m\u00ednima de 3 metres. Les voreres de m\u00e9s de 3 metres d’ampl\u00e0ria han d’incorporar arbratge d’alineaci\u00f3, amb la limitaci\u00f3 que l’ampl\u00e0ria efectiva de pas no siga inferior a 2 metres i sempre que siga compatible amb les xarxes de serveis. Les de m\u00e9s de 4 metres d’ampl\u00e0ria han de disposar sempre d’arbratge d’alineaci\u00f3.<\/p>\n

e) En el cas de parcs comercials, s’han d’incorporar \u00e0rees per a les persones vianants separades del tr\u00e0nsit rodat per a la connexi\u00f3 entre els diferents edificis i zones d’aparcament.<\/p>\n

f) S’ha d’implantar un recorregut de carril bici que disc\u00f3rrega, almenys, pels eixos principals de l’ordenaci\u00f3 i que connecte, si escau, amb la xarxa de carril-bici ja implantada en les \u00e0rees urbanitzades i amb l’estructura de camins del medi rural, quan l’actuaci\u00f3 siga confrontant a terrenys no urbanitzats. Les bandes espec\u00edfiques de carril-bici han de tenir una ampl\u00e0ria m\u00ednima de 2 metres i estar segregades de les cal\u00e7ades de circulaci\u00f3 de vehicles.<\/p>\n

2. En qualsevol sup\u00f2sit, els est\u00e0ndards urban\u00edstics previstos en aquest article s’han d’adaptar a les previsions que determina l’Annex IV de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’Ordenaci\u00f3 del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

Article 38. Est\u00e0ndards d’aparcament<\/p>\n

1. Els projectes o actuacions que contemplen la incorporaci\u00f3 d’usos o activitats comercials han d’incorporar dotacions m\u00ednimes d’aparcaments per a autom\u00f2bil que resolguen les demandes de les seues persones usu\u00e0ries i empleades, conforme als est\u00e0ndards indicats en els seg\u00fcents punts d’aquest article.<\/p>\n

2. En el desenvolupament d’actuacions d’\u00fas dominant terciari:<\/p>\n

a) S’ha de reservar almenys una pla\u00e7a d’aparcament p\u00fablica per cada 100 metres quadrats d’edificabilitat terci\u00e0ria, o fracci\u00f3. S’admet que estiguen en parcel\u00b7les privades sempre que les places d’aparcament siguen d’\u00fas p\u00fablic, entenent per tals aquelles places situades en aparcaments accessibles per a qualsevol persona usu\u00e0ria, sense un altre requisit que les limitacions de g\u00e0lib, i durant, almenys, l’horari de funcionament de la instal\u00b7laci\u00f3 terci\u00e0ria al fet que dona servei siga o no gratu\u00eft el seu \u00fas.<\/p>\n

b) Si les places es localitzen fora de les parcel\u00b7les privades, aquestes han de situar-se el m\u00e9s pr\u00f2xim possible a l’\u00e0mbit o equipament en el qual es desenvolupe l’activitat comercial, si b\u00e9, en el compliment d’aquest requisit, pot ser considerada la disponibilitat d’altres maneres de transport alternatius al vehicle privat.<\/p>\n

c) En les parcel\u00b7les privades destinades a \u00fas terciari comercial, fruit d’actuacions urban\u00edstiques, la dotaci\u00f3 d’aparcament ha de ser d’una pla\u00e7a per cada 25 metres quadrats constru\u00efts. En complexos terciaris que ocupen illes de cases completes, en els quals no siga possible determinar de manera exacta les diferents proporcions d’usos, per tractar-se de locals polivalents, la reserva exigible ha de ser d’una pla\u00e7a per cada 40 metres quadrats constru\u00efts.<\/p>\n

d) Els est\u00e0ndards dotacionals definits en els apartats anteriors s\u00f3n de compliment obligatori en la redacci\u00f3 de plans parcials. En els sectors de pla de reforma interior per a operacions de renovaci\u00f3 urbana, en els quals es dota d’ordenaci\u00f3 al sector, es poden minorar aquests est\u00e0ndards en proporci\u00f3 al grau de consolidaci\u00f3 per l’edificaci\u00f3, aplicant un percentatge de minoraci\u00f3 d’est\u00e0ndards igual al percentatge de consolidaci\u00f3 per l’edificaci\u00f3 en l’ordenaci\u00f3 proposada.<\/p>\n

3. En la implantaci\u00f3, ampliaci\u00f3 o canvis d’activitat d’establiments comercials en edificis existents s’estableixen els seg\u00fcents est\u00e0ndards de dotaci\u00f3 d’aparcament d’autom\u00f2bil:<\/p>\n

a) En els establiments amb una superf\u00edcie constru\u00efda superior a 400 metres quadrats, s’ha de disposar, com a m\u00ednim, de:<\/p>\n

1r. Una pla\u00e7a d’aparcament per cada 100 metres de superf\u00edcie constru\u00efda o fracci\u00f3 en els establiments que venguen productes ocasionals.<\/p>\n

2n. Una pla\u00e7a d’aparcament per cada 80 metres de superf\u00edcie constru\u00efda o fracci\u00f3 en els establiments que venguen productes d’alimentaci\u00f3 o mixtos.<\/p>\n

b) Es pot exonerar del compliment de l’est\u00e0ndard anterior a establiments que es localitzen en trames urbanes consolidades, quan:<\/p>\n

1r. Supose la creaci\u00f3 de sis o menys places i es puga atendre la demanda previsible mitjan\u00e7ant aparcaments p\u00fablics o privats pr\u00f2xims, localitzats a menys de deu minuts en despla\u00e7ament per als vianants.<\/p>\n

2n. En establiments localitzats en centres urbans sempre que compten amb fins a 800 metres quadrats en cas d’establiments de venda de productes d’alimentaci\u00f3 o 1.500 metres quadrats de superf\u00edcie constru\u00efda en cas d’establiments de venda de productes ocasionals quan, en la proximitat d’aquest, existisca una xarxa accessible de transport p\u00fablic que complisca amb el que es disposa en l’article 36.3 o es puga atendre la demanda previsible mitjan\u00e7ant la dotaci\u00f3 existent d’aparcaments p\u00fablics o privats situats a una dist\u00e0ncia m\u00e0xima de cinc minuts en despla\u00e7ament per als vianants.<\/p>\n

c) Es pot eximir de l’obligaci\u00f3 establida en l’apartat a, reduir-la o acceptar altres solucions en aquells edificis en els quals, segons el parer dels serveis municipals competents, conc\u00f3rreguen circumst\u00e0ncies que desaconsellen l’aplicaci\u00f3 d’aqueix est\u00e0ndard d’aparcament per raons derivades de les caracter\u00edstiques de l’edifici, les condicions particulars de l’\u00fas, l’afecci\u00f3 a elements catalogats de l’immoble, la dificultat d’acc\u00e9s de vehicles, les caracter\u00edstiques del viari o de la parcel\u00b7la, la proximitat de punts conflictius des del punt de vista d’ordenaci\u00f3 vi\u00e0ria, la possibilitat de generar o afavorir fen\u00f2mens de congesti\u00f3 i altres similars.<\/p>\n

d) L’exempci\u00f3 total o parcial requereix informe municipal previ que justifique l’admissibilitat de l’impacte generat per la inexist\u00e8ncia o disminuci\u00f3 de la dotaci\u00f3 de servei d’aparcament. Aqueix informe se sol\u00b7licitar\u00e0 per l’empresa promotora, que ha d’aportar un estudi de mobilitat.<\/p>\n

4. En les zones d’aparcament vinculades a usos comercials s’han de complir les seg\u00fcents normes:<\/p>\n

a) S’han de construir en el mateix edifici o en terrenys edificables del mateix solar.<\/p>\n

b) La fracci\u00f3 de places d’aparcament que superen els est\u00e0ndards m\u00ednims establits en aquesta norma i, en qualsevol cas, les 300 places d’aparcament, han de construir-se dins d’edificaci\u00f3 o baix rasant.<\/p>\n

c) Els projectes comercials que suposen m\u00e9s de 10.000 metres quadres de superf\u00edcie constru\u00efda, sense incloure aparcaments, no poden superar en m\u00e9s d’un vint per cent la dotaci\u00f3 m\u00ednima de places d’aparcament exigides.<\/p>\n

d) No es permet cap \u00fas posterior diferent al d’aparcament que supose una eliminaci\u00f3 superior al cinc per cent de les places preexistents o una dotaci\u00f3 inferior al m\u00ednim exigit en aquesta norma.<\/p>\n

e) Quan existisquen m\u00e9s de 100 places d’estacionament, han de comptar amb sistemes de gesti\u00f3 autom\u00e0tica que informen les persones usu\u00e0ries sobre la disponibilitat de places lliures en temps real.<\/p>\n

f) Els aparcaments amb capacitat major a 200 vehicles o amb superf\u00edcie major a 5.000 m\u00b2 han de comptar amb itineraris per als vianants d’\u00fas p\u00fablic que connecten les zones d’estacionament amb els punts d’acc\u00e9s a l’establiment. Aquests recorreguts han d’estar identificats mitjan\u00e7ant un paviment diferenciat amb pintures o relleu, o b\u00e9 dotant d’un nivell m\u00e9s elevat. La seua ampl\u00e0ria no es considera com a part de l’ampl\u00e0ria del vial de vehicles. Per a la protecci\u00f3 dels recorreguts per als vianants i els sistemes de senyalitzaci\u00f3 s’ha de respectar el Codi T\u00e8cnic de l’Edificaci\u00f3.<\/p>\n

g) Han de disposar d’un m\u00ednim d’una pla\u00e7a per cada fracci\u00f3 de 40 places d’estacionament destinades a vehicles el\u00e8ctrics amb infraestructura de rec\u00e0rrega r\u00e0pida.<\/p>\n

h) Han de comptar, almenys, amb un espai reservat per a l’estacionament de tres o m\u00e9s bicicletes per cada 80 metres quadrats de sostre o fracci\u00f3. Aquestes places s’han de situar el m\u00e9s a prop possible als punts de control.<\/p>\n

i) Els aparcaments constru\u00efts en superf\u00edcies exteriors s’han de construir amb materials permeables i adaptar els criteris d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica definits en el T\u00edtol VII.<\/p>\n

5. A l’efecte del c\u00f2mput de l’exig\u00e8ncia de dotaci\u00f3 m\u00ednima de places d’aparcament no computa l’edificabilitat destinada a aparcaments sobre rasant.<\/p>\n

6. En qualsevol sup\u00f2sit, els est\u00e0ndards urban\u00edstics previstos en aquest article s’han d’adaptar a les previsions que determina l’Annex IV de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’Ordenaci\u00f3 del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

Article 39. Requisits per a la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega de mercaderies<\/p>\n

1. Les normes urban\u00edstiques han d’incorporar l’obligaci\u00f3 de crear un moll per a la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega en els nous locals comercials, ampliacions o canvis d’activitat, la superf\u00edcie constru\u00efda de la qual, sense incloure zones d’aparcament, siga superior a 1.000 metres quadrats. Les dimensions d’aquesta zona s’han de justificar segons el tipus d’establiment i sector d’activitat, aix\u00ed com les caracter\u00edstiques de les operacions previstes quant a tipus de vehicles, freq\u00fc\u00e8ncia, volum, duraci\u00f3 i regularitat.<\/p>\n

Queden eximides d’aquest requisit les xicotetes ampliacions de locals existents, enteses com a tals aquelles en les quals el moll de c\u00e0rrega represente m\u00e9s de la meitat de la superf\u00edcie ampliada del local, aix\u00ed com les ampliacions d’establiments ubicats en locals existents les caracter\u00edstiques arquitect\u00f2niques dels quals no permeten situar un moll de c\u00e0rrega. Igualment, es podr\u00e0 eximir els establiments quan les funcions de moll de c\u00e0rrega les assumisca una micro plataforma log\u00edstica de les previstes en l’apartat 5 d’aquest article. En aquests casos, s’han de justificar aquestes circumst\u00e0ncies mitjan\u00e7ant informe t\u00e8cnic de l’ajuntament corresponent.<\/p>\n

2. En el desenvolupament de s\u00f2l amb \u00fas dominant terciari comercial, del conjunt de places d’estacionament previstes en la via p\u00fablica, s’han de destinar a c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega una pla\u00e7a de vehicle industrial lleuger (8×3 m) per cada 500 metres quadrats d’edificabilitat terci\u00e0ria comercial.<\/p>\n

3. En el desenvolupament de s\u00f2l amb \u00fas dominant residencial, del conjunt de places d’estacionament previstes en la via p\u00fablica, s’han de destinar a c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega una pla\u00e7a de vehicle industrial lleuger (8×3 m) per cada 5.000 metres quadrats d’edificabilitat.<\/p>\n

4. En \u00e0rees urbanes consolidades ha d’existir com a m\u00ednim una reserva de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega per a tres vehicles, cada 100 metres lineals d’estacionament.<\/p>\n

5. Els ajuntaments han de promoure la incorporaci\u00f3 de micro plataformes log\u00edstiques per a la distribuci\u00f3 de mercaderies, que puguen ser gestionades per les associacions o entitats gestores de les zones comercials urbanes. Aquestes plataformes han d’estar integrades en aparcaments p\u00fablics.<\/p>\n

6. Els ajuntaments de les ciutats considerares com a cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial pel Pla d’Acci\u00f3 Territorial, en els \u00e0mbits urbans en els quals coincidisquen capacitats escasses de la xarxa vi\u00e0ria amb elevats nivells de distribuci\u00f3 de mercaderies, han d’elaborar plans de log\u00edstica urbana i ordenances per a la regulaci\u00f3 de la distribuci\u00f3 urbana de mercaderies, amb la finalitat d’incrementar la seua efici\u00e8ncia, minorar els seus costos energ\u00e8tics i ambientals i racionalitzar l’\u00fas de l’espai urb\u00e0. Els plans citats s’han d’elaborar i tramitar d’acord amb l’estipulat en relaci\u00f3 amb els plans de mobilitat en la Llei 6\/2011, d’1 d’abril, de la Generalitat, de Mobilitat de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

Article 40. Condicions d’accessibilitat universal als establiments comercials<\/p>\n

1. Els establiments comercials i els espais urbans d’alta concentraci\u00f3 comercial han de complir les normes i condicions b\u00e0siques que garantisquen l’accessibilitat i no discriminaci\u00f3, en l’acc\u00e9s i \u00fas d’aquests, de les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional, d’acord amb el que s’estableix per la normativa vigent en la mat\u00e8ria, i, en particular, per la Llei 1\/1998, de 5 de maig, de la Generalitat, d’accessibilitat i supressi\u00f3 de barreres arquitect\u00f2niques, urban\u00edstiques i de la comunicaci\u00f3, i disposicions que la desenvolupen.<\/p>\n

2. Les adequacions efectives en mat\u00e8ria d’accessibilitat dels locals comercials situats en edificis existents i, especialment, en entorns hist\u00f2rics, edificis catalogats o de dif\u00edcil adaptaci\u00f3, o en sup\u00f2sits an\u00e0legs, poden adoptar solucions alternatives a les propostes amb car\u00e0cter general pel Codi T\u00e8cnic de l’Edificaci\u00f3, amb la finalitat de facilitar l’acc\u00e9s i la utilitzaci\u00f3 no discriminat\u00f2ria, independent i segura a les persones amb diversitat funcional.<\/p>\n

3. Per a aix\u00f2, els ajuntaments han d’establir criteris de flexibilitat, toler\u00e0ncies admissibles i solucions compartides, quan s’intervinga en locals existents i no siga possible aconseguir la plena adequaci\u00f3, permetent que es puguen adoptar altres mesures que faciliten, en el major grau possible, l’acc\u00e9s i la utilitzaci\u00f3 per la major diversitat possible de situacions personals. El nivell m\u00e0xim d’exig\u00e8ncia ha de ser, en cada cas, l’establit pel Codi T\u00e8cnic de l’Edificaci\u00f3 per als edificis existents.<\/p>\n

Article 41. Plans d’autoprotecci\u00f3<\/p>\n

1. Els establiments on es desenvolupen activitats comercials que tinguen una capacitat o aforament igual o superior a 1.000 persones o una superf\u00edcie \u00fatil igual o superior a 5.000 metres quadrats, o una altura d’evacuaci\u00f3 igual o superior a 28 metres, han de comptar amb un pla d’autoprotecci\u00f3 inscrit en el Registre Auton\u00f2mic de Plans d’Autoprotecci\u00f3 amb anterioritat a l’inici de l’activitat, d’acord amb el que es preveu en el Decret 32\/2014, de 14 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Cat\u00e0leg d’Activitats amb el risc de la Comunitat Valenciana i es regula el Registre Auton\u00f2mic de Plans d’Autoprotecci\u00f3.<\/p>\n

2. El que s’estableix en l’apartat anterior \u00e9s exigible a mercats de venda no sedent\u00e0ria que se celebren a l’aire lliure en espais oberts amb per\u00edmetre no tancat en els quals es tinga previst un nombre d’assistents igual o superior a 20.000 persones, o igual o superior a 10.000 persones en cas que es desenvolupen a l’aire lliure en un espai delimitat per un per\u00edmetre tancat.<\/p>\n

T\u00edtol VII<\/p>\n

Integraci\u00f3 paisatg\u00edstica<\/p>\n

Article 42. Integraci\u00f3 paisatg\u00edstica de zones i projectes comercials<\/p>\n

1. Els criteris generals d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica han de respectar, en tot cas, els criteris generals d’ordenaci\u00f3 i integraci\u00f3 paisatg\u00edstica regulats en l’article 8 de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’Ordenaci\u00f3 del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

2. Es consideren criteris generals d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica aplicables a noves zones comercials, els seg\u00fcents:<\/p>\n

a) Compatibilitzaci\u00f3 de les implantacions comercials amb els valors i funcions territorials de la Infraestructura Verda, de tal forma que les noves localitzacions estaran condicionades a la preservaci\u00f3 d’aquesta.<\/p>\n

b) Adequaci\u00f3 a la topografia natural, i preservaci\u00f3 de la vegetaci\u00f3 i de l’arbratge.<\/p>\n

c) Definici\u00f3 de les vores urbanes i espais de transici\u00f3 entre usos, amb la finalitat d’aconseguir la integraci\u00f3 dels nuclis en el paisatge, propiciant una estructura urbana adequada.<\/p>\n

d) Preservaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 de les vistes cap als recursos paisatg\u00edstics, des dels principals punts d’observaci\u00f3, accessos i vies de comunicaci\u00f3, establint per a aix\u00f2 franges d’afecci\u00f3.<\/p>\n

e) Incorporaci\u00f3 de franges d’arbrat que pot contribuir a mitigar l’efecte visual de les edificacions. A m\u00e9s, s’ha de garantir la integraci\u00f3 de les tanques publicit\u00e0ries i retolaci\u00f3 dels establiments, la creaci\u00f3 de matalassos verds de vegetaci\u00f3 i el disseny i execuci\u00f3 de vials que permeten connexions amables entre les zones terci\u00e0ries i les urbanes, potenciant la mobilitat no motoritzada.<\/p>\n

f) Ordenaci\u00f3 i integraci\u00f3 dels nous desenvolupaments mitjan\u00e7ant una correcta definici\u00f3 de les condicions morfol\u00f2giques i tipol\u00f2giques; volumetria, materials a utilitzar, textures i colors, de manera que no es produ\u00efsquen alteracions significatives no justificades del paisatge.<\/p>\n

g) Ubicaci\u00f3 de les \u00e0rees per a activitats comercials preferentment en zones de menor exposici\u00f3 visual, i especialment fora dels principals accessos als municipis, respectant si \u00e9s possible franges d’afecci\u00f3 visual d’almenys 100 metres en aquestes \u00e0rees.<\/p>\n

h) Quan se situen al costat de nuclis urbans, han de tindre un tractament similar al de les zones urbanes confrontants quant a urbanitzaci\u00f3, secci\u00f3 de carrers, voreres, arbratge, mobiliari urb\u00e0 i enllumenat p\u00fablic.<\/p>\n

i) Quan se situen de forma a\u00efllada en el territori, la seua ordenaci\u00f3 i disseny s’han d’adaptar a l’estructura i composici\u00f3 del paisatge, cuidant, especialment, el tractament i integraci\u00f3 paisatg\u00edstica de les vores confrontants amb el s\u00f2l no urbanitzable, aix\u00ed com el dels fronts visibles des de les vies de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

j) Els aparcaments s’han d’integrar en l’ordenaci\u00f3 de les \u00e0rees, preferentment mitjan\u00e7ant la plantaci\u00f3 d’esp\u00e8cies vegetals pr\u00f2pies dels ecosistemes de la zona, i especialment en les zones de transici\u00f3 amb els s\u00f2ls confrontants.<\/p>\n

k) S’han de definir criteris unitaris per a closos i tancaments, prioritzant els de car\u00e0cter natural, aix\u00ed com per a la senyalitzaci\u00f3 i publicitat. En aquest \u00faltim cas s’ha de limitar la seua pres\u00e8ncia i procurar la seua integraci\u00f3 en les edificacions.<\/p>\n

l) En tot cas, s’ha d’estendre la xarxa de carril bici i d’itineraris per als vianants de la ciutat a aquestes zones, aix\u00ed com potenciar el transport p\u00fablic com a mitj\u00e0 d’acc\u00e9s, amb la finalitat de reduir l’\u00fas del vehicle privat i l’acumulaci\u00f3 d’aparcaments enfront de les seues vies principals.<\/p>\n

m) S’ha de definir les vores urbanes i espais de transici\u00f3 entre usos, amb la finalitat d’aconseguir la integraci\u00f3 dels nuclis en el paisatge, propiciant una estructura urbana adequada.<\/p>\n

3. S’han de considerar els seg\u00fcents criteris particulars d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica aplicables a noves zones comercials:<\/p>\n

a) S’ha de dissenyar el tra\u00e7at dels vials d’aproximaci\u00f3 adaptant-se a les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies de l’entorn, siguen urbanes, periurbanes o en s\u00f2l no urb\u00e0.<\/p>\n

b) S’han de dimensionar de forma apropiada els vials i els aparcaments, ateses les previsions raonables d’aflu\u00e8ncia i a la minimitzaci\u00f3 de l’impacte en el paisatge.<\/p>\n

c) S’han d’utilitzar paviments permeables, amb capacitat drenant.<\/p>\n

d) S’ha d’utilitzar la vegetaci\u00f3 com a element integrador i de confort ambiental, maximitzant la pres\u00e8ncia d’arbratge i espais verds en els entorns comercials, integrant-los amb zones per als vianants i d’estar.<\/p>\n

e) S’han de plantar de prefer\u00e8ncia vegetaci\u00f3 aut\u00f2ctona o en tot cas adaptada al clima i les condicions h\u00eddriques del lloc, evitant-se tipologies que consumisquen en exc\u00e9s recursos h\u00eddrics.<\/p>\n

f) S’han de conservar les esp\u00e8cies presents en el terreny amb especial valor, per grand\u00e0ria, edat o situaci\u00f3 estrat\u00e8gica, adaptant el disseny a la seua perman\u00e8ncia.<\/p>\n

g) S’han d’establir bandes vegetals de transici\u00f3 perimetral i barreres d’ocultaci\u00f3 en espais d’instal\u00b7lacions o emmagatzematge.<\/p>\n

h) S’han de tindre en compte des de projecte la viabilitat del consum i el manteniment previstos.<\/p>\n

i) S’han d’elaborar projectes unitaris que consideren tots els elements integrants de l’espai comercial, tant<\/p>\n

de l’edificaci\u00f3 com dels espais exteriors, la pres\u00e8ncia d’elements publicitaris i la relaci\u00f3 crom\u00e0tica amb l’entorn.<\/p>\n

j) S’han de concentrar els volums constru\u00efts dins dels par\u00e0metres que establisca la normativa municipal, evitant una dispersi\u00f3 no justificada.<\/p>\n

k) S’han de condicionar els espais exteriors per a un \u00fas per a vianants segur.<\/p>\n

l) Els aparcaments i superf\u00edcies exteriors dedicades al tr\u00e0nsit rodat en espai obert s’han de pavimentar amb paviments permeables i sistemes de drenatge sostenible.<\/p>\n

m) S’ha d’afavorir la introducci\u00f3 de zones verdes, fins i tot en \u00e0mbit urb\u00e0, mitjan\u00e7ant jardins o cobertes i murs vegetals.<\/p>\n

n) S’han de delimitar les \u00e0rees d’emmagatzematge i instal\u00b7lacions i es tractar\u00e0 adequadament la seua ocultaci\u00f3.<\/p>\n

o) S’ha de reduir l’\u00fas de tanques com a tancament de les parcel\u00b7les, afavorint l’\u00fas d’elements vegetals. En cas de ser necess\u00e0ries, s’ha d’harmonitzar el seu disseny amb el del conjunt, utilitzant-se preferentment dissenys uniformes i senzills i evitar-ne l’\u00fas de tancaments opacs.<\/p>\n

p) S’ha de realitzar estudi detallat de l’entorn i les seues relacions, que permeta determinar les condicions \u00f2ptimes d’il\u00b7luminaci\u00f3 que no suposen contaminaci\u00f3 lum\u00ednica. A m\u00e9s, s’ha d’afavorir l’estalvi energ\u00e8tic i l’efici\u00e8ncia en l’enllumenat, minimitzant l’\u00fas de l’enllumenat publicitari, mitigant la reflexi\u00f3 i controlant la direccionalitat dels focus lluminosos, evitant l’afecci\u00f3 a l’arbratge i els habitatges pr\u00f2xims. Per tot aix\u00f2, no es permeten les pantalles en fa\u00e7ana.<\/p>\n

q) Els elements publicitaris han de formar part del projecte, sotmetent la seua pres\u00e8ncia i disseny a llic\u00e8ncia d’edificaci\u00f3.<\/p>\n

r) S’ha de realitzar un estudi detallat de l’entorn i les seues relacions que permeta determinar les condicions \u00f2ptimes d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica de les instal\u00b7lacions, soterrant les l\u00ednies el\u00e8ctriques i ocultant a l’exterior les maquin\u00e0ries mitjan\u00e7ant pantalles o reixetes.<\/p>\n

4. Els projectes d’edificis comercials i, especialment, els que corresponguen a grans superf\u00edcies, han de garantir una relaci\u00f3 formal harm\u00f2nica amb els components naturals i antr\u00f2pics del paisatge i el desenvolupament d’estrat\u00e8gies d’integraci\u00f3, a trav\u00e9s de l’aplicaci\u00f3 de les seg\u00fcents mesures:<\/p>\n

a) Considerar els potencials impactes visuals perjudicials que el projecte pot tenir en la visualitzaci\u00f3 d’elements patrimonials d’alt valor paisatg\u00edstic o hist\u00f2ric-cultural.<\/p>\n

b) Determinar les condicions d’empla\u00e7ament \u00f2ptimes: minimitzant l’ocupaci\u00f3 de s\u00f2l, amb \u00e0rees de transici\u00f3 perimetral; ocupant preferentment \u00e0rees sense valors singulars, pr\u00f2xims a teixit urb\u00e0 consolidat i infraestructures existents; evitant l’a\u00efllament f\u00edsic i funcional; condicionant els espais exteriors, introduint-ne zones verdes i vegetaci\u00f3; i afavorint la utilitzaci\u00f3 de paviments permeables i sistemes de drenatge sostenible.<\/p>\n

c) Analitzar la visibilitat en el territori, determinant les condicions d’exposici\u00f3 que permeten una integraci\u00f3 \u00f2ptima des de la fase de projecte, comptant amb la vegetaci\u00f3 com a element de minimitzaci\u00f3 de l’impacte paisatg\u00edstic i limitant la pres\u00e8ncia dels elements publicitaris.<\/p>\n

d) Procurar les condicions \u00f2ptimes d’adaptaci\u00f3 al terreny: minimitzant els moviments de terres, desmuntes i talussos; evitant els punts visualment m\u00e9s sensibles; adaptant la localitzaci\u00f3 de cada element en el terreny segons el seu \u00fas, grand\u00e0ria, etc.; i utilitzant la topografia com a element integrador del complex comercial.<\/p>\n

e) Definir les condicions volum\u00e8triques des del planejament urban\u00edstic sobre la base de criteris de visibilitat en l’ordenaci\u00f3 dels volums i d’equilibri de la relaci\u00f3 entre plens i buits.<\/p>\n

f) Introduir criteris crom\u00e0tics en cada zona, identificant-ne el cromatisme dominant de l’entorn com a refer\u00e8ncia d’integraci\u00f3.<\/p>\n

h) Propiciar una millor integraci\u00f3 paisatg\u00edstica mitjan\u00e7ant una correcta definici\u00f3 de les condicions morfol\u00f2giques i tipol\u00f2giques; volumetria, materials a utilitzar, textures i colors, de forma que no es produ\u00efsquen alteracions significatives no justificades del paisatge.<\/p>\n

i) Per a mitigar la percepci\u00f3 del nou edifici comercial s’han d’incorporar t\u00e8cniques d’ocultaci\u00f3 en el paisatge o la mimetitzaci\u00f3 amb el mitj\u00e0, quan es tracte d’ubicacions en llocs de gran valor paisatg\u00edstic, ambiental o visual, en els quals prevalga la conservaci\u00f3 de tals valors.<\/p>\n

j) Quan es tracte d’aconseguir la contextualitzaci\u00f3 amb el mitj\u00e0 en el qual s’implante, s’han de prendre com a patr\u00f3 les tipologies, els volums i altres components propis del seu entorn urbanitzat, establint una relaci\u00f3 l\u00f2gica, harm\u00f2nica i respectuosa amb aquest.<\/p>\n

k) Quan l’entorn estiga molt degradat o fortament antropitzat, els esfor\u00e7os han de dirigir-se cap a la naturalitzaci\u00f3, \u00e9s a dir, una intervenci\u00f3 que incloga al seu torn la recuperaci\u00f3 paisatg\u00edstica i ambiental d’un entorn degradat, o b\u00e9 la singularitzaci\u00f3, que supose l’establiment de noves relacions amb el paisatge, fins i tot l’enriquiment del mateix gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 realitzada en un entorn anod\u00ed o mancat de car\u00e0cter.<\/p>\n

l) S’han d’establir zones de transici\u00f3 perimetrals i franges d’espai lliure d’amplitud variable en el per\u00edmetre de l’espai constru\u00eft, amb una bona accessibilitat, per a permetre suavitzar el contacte amb els espais adjacents.<\/p>\n

m) Les ampliacions i modificacions dels edificis comercials existents, sobretot en les proximitats a les ciutats, han d’inserir-se respectant les preexist\u00e8ncies, amb un cromatisme en harmonia amb l’entorn i regulant la volumetria en funci\u00f3 dels factors paisatg\u00edstics i visuals. A m\u00e9s, han d’aplicar els criteris assenyalats en les lletres d) i g) de l’apartat 2 d’aquest article.<\/p>\n

5. Els projectes de grans establiments comercials que comprenguen el desenvolupament de m\u00e9s de 10.000 metres quadrats de superf\u00edcie edificada, incloent zones d’aparcament, han d’incloure un estudi d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica amb l’abast i continguts establits en la normativa sectorial corresponent. Aquest requisit tamb\u00e9 s’ha d’exigir a projectes comercials de m\u00e9s de 5.000 metres quadrats de superf\u00edcie edificada, incloent zones d’aparcament, que es desenvolupen en parcel\u00b7les a\u00efllades o fora de la trama urbana consolidada.<\/p>\n

6. Els plans urban\u00edstics han d’incorporar determinacions que promoguen el desenvolupament d’una arquitectura de qualitat en els espais comercials, que milloren el paisatge urb\u00e0 i la seua integraci\u00f3 amb l’entorn, incrementen el seu valor est\u00e8tic i minimitzen el seu impacte visual.<\/p>\n

7. Els ajuntaments han d’impulsar la realitzaci\u00f3 de plans de qualitat paisatg\u00edstica en les zones comercials urbanes, a trav\u00e9s dels quals es fixen objectius i directrius per a la millora de la imatge urbana respecte als s\u00f2cols i fa\u00e7anes comercials de plantes baixes i dels diferents elements d’informaci\u00f3 i publicitat aplicats tant en aqueixos fronts comercials com en altres parts de la configuraci\u00f3 exterior dels edificis, tals com fa\u00e7anes, mitgeres i coronacions o cobertes, aix\u00ed com de tractament dels espais p\u00fablics.<\/p>\n

8. Els estudis d’integraci\u00f3 paisatg\u00edstica han d’incorporar els corresponents programes de paisatge amb el contingut previst en l’annex III de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, pel qual s’aprova la Llei d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

9. Els \u00e0mbits comercials de rellev\u00e0ncia sorgits sense planificaci\u00f3 que acumulen defici\u00e8ncies o equipaments obsolets en proc\u00e9s de degradaci\u00f3 han de ser objecte de projectes globals de millora i qualificaci\u00f3 que tinguen en compte la totalitat de la zona comercial amb la finalitat d’augmentar la seua qualitat visual, millorar la seua integraci\u00f3 paisatg\u00edstica, optimitzar l’\u00fas dels espais i assegurar un funcionament que prevalga l’efici\u00e8ncia i la sostenibilitat.<\/p>\n

10. Els corredors interurbans de car\u00e0cter comercial o parcs terciaris comercials i d’oci, vinculats a bulevards metropolitans o antigues carreteres nacionals al llarg de les quals existeix una gran concentraci\u00f3 d’activitats terci\u00e0ries, han de ser objecte de projectes de millora i qualificaci\u00f3 tamb\u00e9 en temes mobilitat, equipament, urbanitzaci\u00f3 i integraci\u00f3 de sistemes de transport col\u00b7lectiu, aix\u00ed com millora de la qualitat del paisatge i imatge comercial.<\/p>\n

11. En \u00e0mbit urb\u00e0, els paisatges comercials degradats han de ser substitu\u00efts o rehabilitats, quan presenten valor, mantenint-se el seu \u00fas o introduint-se un \u00fas alternatiu. El planejament establir\u00e0 par\u00e0metres m\u00ednims que afavorisquen una arquitectura comercial de qualitat.<\/p>\n

12. Aquelles \u00e0rees comercials sorgides err\u00f2niament en terrenys amb inter\u00e9s mediambiental o estrat\u00e8gic que presenten un estat d’aband\u00f3 i degradaci\u00f3 avan\u00e7at han de ser desmantellades i l’espai ser renaturalitzat amb la finalitat de recuperar paisatg\u00edsticament i ambientalment eixos espais i incorporar-los a la xarxa d’Infraestructura Verda.<\/p>\n

Article 43. Mesures i actuacions en les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques<\/p>\n

Des del punt de vista paisatg\u00edstic, en les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques definides en l’article 24 de la present norma, les actuacions i mesures a realitzar deriven d’estudis espec\u00edfics, que en tot cas han de respectar les seg\u00fcents:<\/p>\n

1. \u00c0rees de nova centralitat comercial:<\/p>\n

a) No s’instal\u00b7laran en zones no urbanes.<\/p>\n

b) El disseny s’ha d’adaptar a l’empla\u00e7ament conforme a directrius fixades per estudis espec\u00edfics de les condicions de l’empla\u00e7ament i sota supervisi\u00f3 de les autoritats competents en la mat\u00e8ria, i respondre a expectatives realistes quant a ocupaci\u00f3 i aflu\u00e8ncia.<\/p>\n

c) S’ha d’adaptar a l’orografia del terreny i alterar-la el m\u00ednim possible. Ha d’incorporar les singularitats del lloc de forma harm\u00f2nica i conseq\u00fcent, amb abundants espais p\u00fablics i zones verdes que respecten la infraestructura verda del lloc i el seu entorn i integren la nova amb aquesta de forma fluida.<\/p>\n

d) Els dissenys han de ser sostenibles, la vegetaci\u00f3 adaptada al clima i els recursos utilitzats ser de consum limitat i recolzats en energies renovables i sistemes de recuperaci\u00f3 d’aigua d’escolament per a reg, aix\u00ed com reciclatge, de manera que l’impacte mediambiental es minimitze al m\u00e0xim.<\/p>\n

e) Es deuen teixits complexos que combinen capes de diferents usos en un bon funcionament: oci, zones verdes o circulacions.<\/p>\n

2. \u00c0rees d’oportunitat comercial:<\/p>\n

a) En el cas de conflictes paisatg\u00edstics o mediambientals existents s’ha d’afavorir la regeneraci\u00f3 dels espais naturals afectats i la relocalitzaci\u00f3 de les activitats comercials en altres zones urbanes que no generen impactes negatius.<\/p>\n

b) En zones urban\u00edsticament deficients s’han de condicionar els espais per al desenvolupament de la zona, sempre prevalent usos per als vianants i introduint zones verdes, assegurant un correcte funcionament, entre altres mesures.<\/p>\n

c) S’ha d’afavorir la regeneraci\u00f3 de zones obsoletes reconversi\u00f3 de zones industrials, o barris degradats, enfront de la creaci\u00f3 de nous centres.<\/p>\n

d) S’ha de potenciar el desenvolupament d’espais p\u00fablics i la inserci\u00f3 d’altres usos socials, culturals o residencials, per a promocionar la complexitat del teixit urb\u00e0.<\/p>\n

3. \u00c0rees de dinamitzaci\u00f3 comercial:<\/p>\n

a) Augment i millora d’espais per als vianants, com a voreres, zones de descans o reordenaci\u00f3 de seccions vi\u00e0ries.<\/p>\n

b) Conversi\u00f3 en zona de vianants d’eixos estrat\u00e8gics.<\/p>\n

c) Control de tr\u00e0nsit rodat excessiu. Entre altres mesures: potenciaci\u00f3 transporte p\u00fablic, introducci\u00f3 de transports alternatius (carrils bici), o introducci\u00f3 d’elements d’alentiment.<\/p>\n

d) Control de la imatge de fa\u00e7anes i elements publicitaris.<\/p>\n

e) Regulaci\u00f3 de l’estacionament, com a delimitaci\u00f3 de places, introducci\u00f3 de sistemes ORA o introducci\u00f3 de places de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega.<\/p>\n

f) Introducci\u00f3 de vegetaci\u00f3 apropiada, preferentment arbratge, espais enjardinats i zones verdes amb suficient entitat.<\/p>\n

g) Millora i actualitzaci\u00f3 de sistemes d’il\u00b7luminaci\u00f3 vi\u00e0ria, amb especial inter\u00e9s en la introducci\u00f3 d’energies alternatives i sistemes que redu\u00efsquen contaminaci\u00f3 lum\u00ednica i consum.<\/p>\n

h) Millora i actualitzaci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0.<\/p>\n

4. \u00c0rees comercialment saturades:<\/p>\n

a) Prohibici\u00f3 de nous assentaments en les zones saturades, prioritzant-se la reforma i rehabilitaci\u00f3 d’instal\u00b7lacions existents.<\/p>\n

b) Estudi global de funcionament del conjunt que determine punts conflictius d’intervenci\u00f3 priorit\u00e0ria i potencialitats a desenvolupar, aix\u00ed com les mesures espec\u00edfiques orientades a millorar el conjunt i fomentar una imatge unit\u00e0ria.<\/p>\n

Article 44. Integraci\u00f3 paisatg\u00edstica d’elements de comunicaci\u00f3 i publicitat exterior<\/p>\n

1. Els ajuntaments han d’establir normes perqu\u00e8 la instal\u00b7laci\u00f3 de tanques publicit\u00e0ries, cartelleres, cartells, monopostes, r\u00e8tols lluminosos i qualsevol altre element destinat a la comunicaci\u00f3, retolaci\u00f3 o publicitat comercial que s’instal\u00b7le en la via p\u00fablica o en l’exterior s’integre convenientment en l’entorn, desenvolupant per a aix\u00f2 ordenances reguladores sobre aquest tema.<\/p>\n

2. Es prohibeix la instal\u00b7laci\u00f3 d’aquests elements en s\u00f2ls no urbanitzables o en aquelles localitzacions en les quals puguen generar un impacte visual o ambiental rellevant o afectar b\u00e9ns protegits, fins i tot per l’acumulaci\u00f3 d’aquests.<\/p>\n

3. En els municipis del sistema rural valenci\u00e0 s’ha d’evitar la col\u00b7locaci\u00f3 d’anuncis, monopostes, cartells i tanques publicit\u00e0ries, excepte els que tinguen car\u00e0cter institucional o indicatiu i els que compten amb expressa autoritzaci\u00f3 demanial i no generen un impacte paisatg\u00edstic.<\/p>\n

T\u00edtol VIII<\/p>\n

La instal\u00b7laci\u00f3 d’establiments comercials<\/p>\n

Article 45. Classificaci\u00f3 dels projectes comercials sobre la base de la seua afecci\u00f3 territorial<\/p>\n

1. Els projectes de nova construcci\u00f3, trasllat, ampliaci\u00f3 o canvi d’activitat d’establiments comercials detallistes individuals o col\u00b7lectius es classifiquen, segons la magnitud i import\u00e0ncia real o potencial de la seua incid\u00e8ncia mediambiental, territorial, urban\u00edstica, paisatg\u00edstica, social i sobre el patrimoni hist\u00f2ric i cultural, en tres tipus:<\/p>\n

a) Tipus 1. Projectes d’establiments comercials sense impacte territorial:<\/p>\n

I. Projectes que suposen la implantaci\u00f3 de fins a 5.000 metres quadrats de superf\u00edcie comercial, localitzats en \u00e0mbits declarats com a \u00e0rees estrat\u00e8giques de nova centralitat o oportunitat comercial.<\/p>\n

II. Projectes que suposen la implantaci\u00f3 de fins a 5.000 metres quadrats de superf\u00edcie comercial, localitzats en els municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial i les \u00e0rees urbanes integrades de les cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial, sempre que no se situen en les localitzacions considerades com a sensibles per a la implantaci\u00f3 de projectes comercials establides en l’article 46.3.<\/p>\n

III. Projectes que suposen la implantaci\u00f3 de fins a 1.000 metres quadrats de superf\u00edcie comercial localitzats en altres \u00e0mbits.<\/p>\n

b) Tipus 2. Projectes d’establiments amb impacte territorial:<\/p>\n

I. Projectes que suposen la implantaci\u00f3 d’entre 1.001 i 2.499 metres quadrats de superf\u00edcie comercial, localitzats fora dels \u00e0mbits declarats com a \u00e0rees estrat\u00e8giques de nova centralitat o oportunitat comercial en qualsevol part del territori.<\/p>\n

II. Projectes que suposen la implantaci\u00f3 d’entre 1.001 i 2.499 metres quadrats de superf\u00edcie comercial, localitzats fora dels municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial i les \u00e0rees urbanes integrades de les cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

III. Projectes que suposen la implantaci\u00f3 d’entre 1001 i 2.499 metres quadrats de superf\u00edcie comercial que s’ubiquen en les localitzacions considerades com a sensibles per a la implantaci\u00f3 de projectes comercials establides en l’article 46.3.<\/p>\n

c) Tipus 3. Projectes de grans superf\u00edcies comercials amb impacte territorial: la resta dels projectes que suposen la implantaci\u00f3 de m\u00e9s de 2.500 metres quadrats, sempre que siguen compatibles amb el que estableix l’article 47.1.<\/p>\n

2. A m\u00e9s dels criteris de classificaci\u00f3 establits en el punt anterior, es poden establir altres indicadors o llindars ambientals i criteris relacionats amb la ubicaci\u00f3, la superf\u00edcie del projecte i la demanda de transport i aparcament generada, quan aix\u00f2 permeta una millor consecuci\u00f3 dels objectius perseguits pel Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

3. Amb car\u00e0cter previ a la tramitaci\u00f3 d’una actuaci\u00f3 de creaci\u00f3 o ampliaci\u00f3 de s\u00f2l comercial, el promotor pot sol\u00b7licitar al departament competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7, i sense perjudici de les compet\u00e8ncies de la resta d’administracions p\u00fabliques, la indicaci\u00f3 de la tipologia del projecte que poguera correspondre-li en funci\u00f3 de la seua dimensi\u00f3, caracter\u00edstiques i ubicaci\u00f3. Per a aix\u00f2, el promotor ha d’aportar, amb el detall i precisi\u00f3 adequades, la documentaci\u00f3 definit\u00f2ria del projecte que es considere necess\u00e0ria.<\/p>\n

4. L’administraci\u00f3 ha de contestar a la consulta formulada en el termini d’un mes des de la recepci\u00f3 de la sol\u00b7licitud i de la documentaci\u00f3 aportada o si escau, des de la recepci\u00f3 de la documentaci\u00f3 que, sent necess\u00e0ria, se li haja requerit. La contestaci\u00f3 que s’emeta per l’\u00f2rgan competent t\u00e9 un car\u00e0cter exclusivament indicatiu, no sent definitiva en tant no es resolga en la tramitaci\u00f3 de la llic\u00e8ncia o autoritzaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

5. A l’efecte de qualificar la dimensi\u00f3 dels projectes comercials, es considera la superf\u00edcie comercial i, en el cas de centres i parcs comercials, la Superf\u00edcie Bruta Llogable, que ser\u00e0 assimilada a l’anterior.<\/p>\n

Article 46. Criteris de localitzaci\u00f3 de nous projectes comercials<\/p>\n

1. Els nous projectes comercials \u00fanicament es poden situar en s\u00f2l urb\u00e0 o urbanitzable, conforme als requisits establerts en la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge.<\/p>\n

2. La localitzaci\u00f3 dels nous projectes comercials ha d’atendre els criteris establits en l’article 32 d’aquesta norma i considerar, com a principal condicionant, la conservaci\u00f3 dels valors ambientals, paisatg\u00edstics, econ\u00f2mics, socials i culturals de la infraestructura verda i de la integritat dels seus processos. Aix\u00ed mateix, el desenvolupament de nou s\u00f2l d’usos comercials s’ha d’ajustar a les directrius establides en el Decret 1\/2011, de 13 de gener, del Consell, pel qual s’aprova l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana i als criteris establits en la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’Ordenaci\u00f3 del Territori, Urbanisme i Paisatge.<\/p>\n

3. Es consideren sensibles per a la implantaci\u00f3 de projectes comercials les seg\u00fcents localitzacions que, tot i que situades en s\u00f2l urb\u00e0 o urbanitzable, precisen d’una major atenci\u00f3 sobre les decisions relacionades amb l’autoritzaci\u00f3 comercial:<\/p>\n

a) \u00c0mbits protegits o en els quals s’establisquen limitacions als usos comercials a trav\u00e9s de l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana, els Plans d’Acci\u00f3 Territorial, les Directrius d’Ordenaci\u00f3 Comercial o els Plans d’Acci\u00f3 Comercial.<\/p>\n

b) Les situades fora de les trames urbanes consolidades.<\/p>\n

c) Les situades en la franja rural del territori valenci\u00e0, excepte en els municipis del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

d) Les situades en terrenys reclassificats de s\u00f2l no urbanitzable que possibiliten un \u00fas dominant terciari comercial.<\/p>\n

e) Les situades en zones en les quals pot existir risc per a les persones o els b\u00e9ns, i especialment, riscos d’inundaci\u00f3, s\u00edsmic i d’incendi forestal.<\/p>\n

f) Els situats a menys de 500 metres de s\u00f2ls protegits per la legislaci\u00f3 ambiental.<\/p>\n

g) Els corredors ecol\u00f2gics o funcionals incorporats a la Infraestructura Verda.<\/p>\n

h) Les que poden alterar paisatges d’alt valor, especialment els paisatges de rellev\u00e0ncia regional de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

i) Els situats a menys de 1.000 metres de dist\u00e0ncia del l\u00edmit del domini p\u00fablic mar\u00edtim terrestre.<\/p>\n

j) Els \u00e0mbits declarats com a \u00e0rees comercials saturades.<\/p>\n

k) Les \u00e0rees especialitzades en activitats econ\u00f2miques a transformar en les que es pretenguen desenvolupar estrat\u00e8gies d’estabilitzaci\u00f3, reducci\u00f3 o obsolesc\u00e8ncia.<\/p>\n

l) Els parcs empresarials i pol\u00edgons industrials separats de l’\u00e0mbit urb\u00e0, quan el projecte comporte m\u00e9s de 1.000 metres quadrats de superf\u00edcie comercial.<\/p>\n

m) Las que es localitzen en conjunts hist\u00f2rics protegits.<\/p>\n

n) Les que puguen afectar immobles declarats com a B\u00e9ns d’Inter\u00e9s Cultural amb declaraci\u00f3 individualitzada o b\u00e9ns catalogats dins del r\u00e8gim de m\u00e0xima protecci\u00f3 en el planejament urban\u00edstic aplicable.<\/p>\n

4. Els ajuntaments han d’establir restriccions a la instal\u00b7laci\u00f3 d’establiments comercials en les localitzacions sensibles indicades en el punt anterior. D’igual forma, poden exigir el compliment de condicions espec\u00edfiques que minimitzen el seu impacte mediambiental, paisatg\u00edstic o sobre el patrimoni cultural.<\/p>\n

5. Les condicions de localitzaci\u00f3 establides en el punt anterior es poden modular en consideraci\u00f3 a la naturalesa de l’activitat comercial a desenvolupar, sempre que es referisca a establiments individuals l’activitat dels quals exigisca grans superf\u00edcies d’exposici\u00f3 i venda.<\/p>\n

Article 47. Grans establiments comercials i capacitat d’acolliment del territori<\/p>\n

1. No poden obtindre autoritzaci\u00f3 auton\u00f2mica els projectes que suposen usos del territori, de recursos, d’infraestructures, o que generen efectes de saturaci\u00f3 incompatibles amb els criteris de sostenibilitat que sustenten les mesures d’ordenaci\u00f3 contingudes en el present Pla d’Acci\u00f3 Territorial. Excepte justificaci\u00f3 suficient i fefaent en sentit contrari, es consideren incompatibles amb aquests criteris de sostenibilitat els projectes que superen els 120.000 metres quadrats de superf\u00edcie destinada a \u00fas terciari comercial o a una mescla d’usos terciaris en els quals el terciari comercial supere aquest llindar. Aquest criteri s’aplica tant a establiments individuals com col\u00b7lectius sempre que puguen ser considerats a aquest efecte una unitat, aix\u00ed com a parcs comercials, centres comercials, agrupacions d’edificis o desenvolupaments urban\u00edstics en els quals s’entenga que existeix un desenvolupament unitari de l’actuaci\u00f3.<\/p>\n

2. La limitaci\u00f3 establida en l’apartat anterior pot ser modulada a trav\u00e9s de les recomanacions i criteris establits en l’Estrat\u00e8gia Territorial de la Comunitat Valenciana i els Plans d’Acci\u00f3 Territorial de car\u00e0cter integrat, no podent superar el l\u00edmit fixat en l’apartat anterior.<\/p>\n

3. Es poden autoritzar \u00fanicament projectes comercials que suposen el desenvolupament de m\u00e9s de 5.000 metres quadrats de superf\u00edcie comercial en els municipis considerats cap\u00e7aleres, sotscap\u00e7aleres, nodes comercials intermedis o que pertanguen a \u00e0rees urbanes integrades que compten amb una poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 50.000 habitants.<\/p>\n

4. Els projectes comercials classificats com a Tipus 3, conforme als criteris establerts en l’article 45, localitzats fora de trames urbanes consolidades, nom\u00e9s podran desenvolupar-se en \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques declarades com a \u00e0rees de nova centralitat comercial o \u00e0rees d’oportunitat comercial.<\/p>\n

5. La conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les competents en ordenaci\u00f3 del territori i medi ambient, ha de promoure la realitzaci\u00f3 d’investigacions que tinguen per finalitat la fixaci\u00f3 i seguiment d’indicadors i llindars de sostenibilitat necessaris per al compliment dels objectius mediambientals del Pla d’Acci\u00f3 Territorial i, en particular, els relatius a la capacitat del territori per a acollir nou s\u00f2l terciari-comercial i projectes d’impacte territorial, aix\u00ed com sobre el consum de recursos i l’emissi\u00f3 de contaminants a l’atmosfera produ\u00efts per la mobilitat generada en els despla\u00e7aments de les persones consumidores i usu\u00e0ries.<\/p>\n

6. El seguiment dels llindars de sostenibilitat m\u00e0xims o m\u00ednims ha de servir per a la fixaci\u00f3 de limitacions a la implantaci\u00f3 de nous establiments comercials amb impacte territorial. Aquestes limitacions poden referir-se, si escau, a \u00e0mbits subregionals, com a \u00e0rees funcionals comercials o \u00e0rees urbanes integrades.<\/p>\n

Article 48. \u00cdndexs orientatius m\u00e0xims de superf\u00edcie en grans establiments comercials<\/p>\n

1. S’estableix la creaci\u00f3 de l’\u00edndex quinquennal m\u00e0xim de superf\u00edcie comercial en grans establiments comercials per a les \u00e0rees i sub\u00e0rees funcionals comercials. Aquest \u00edndex considera el s\u00f2l terciari comercial segellat i vacant i resulta de la ponderaci\u00f3 de:<\/p>\n

a) Un factor relacionat amb la dotaci\u00f3 m\u00ednima que garanteix l’acc\u00e9s a aquest tipus d’oferta comercial.<\/p>\n

b) Un factor de creixement demogr\u00e0fic, segons els escenaris contemplats per a cinc anys.<\/p>\n

c) Un factor relacionat amb la vertebraci\u00f3 territorial, en funci\u00f3 de la naturalesa de cada \u00e0rea funcional comercial i del seu Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

2. Els \u00edndexs tenen car\u00e0cter indicatiu i el seu objectiu \u00e9s orientar les decisions de les administracions p\u00fabliques i dels operadors privats, en el sentit que el creixement de nova superf\u00edcie comercial es corresponga a criteris demogr\u00e0fics i territorials raonables i coadjuve als objectius perseguits en el Pla d’Acci\u00f3 Territorial respecte a una ocupaci\u00f3 racional i sostenible del s\u00f2l per a aquests usos.<\/p>\n

3. Amb car\u00e0cter general, en aquelles \u00e0rees i sub\u00e0rees comercials en les quals l’\u00edndex orientatiu oferisca un valor de creixement zero, s’ha d’establir com a valor de refer\u00e8ncia m\u00e0xim i a t\u00edtol orientatiu, el 50 per cent de l’\u00edndex mitj\u00e0 obtingut per al conjunt de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

4. Cada cinc anys, la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha d’actualitzar els indicadors orientatius per al pr\u00f2xim per\u00edode, si b\u00e9 aquesta actualitzaci\u00f3 es pot realitzar abans si l’evoluci\u00f3 demogr\u00e0fica real difereix sensiblement dels escenaris contemplats.<\/p>\n

5. Les Directrius d’ordenaci\u00f3 comercial, sobre la base de treballs detallats, poden ajustar els \u00edndexs corresponents a l’\u00e0mbit considerat i estimar, addicionalment, \u00edndexs orientatius referits a les \u00e0rees urbanes integrades i a les ciutats del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

6. La metodologia utilitzada per a la confecci\u00f3 dels indicadors orientatius pot ser perfeccionada incorporant altres indicadors o factors, en la mesura en qu\u00e8 les investigacions realitzades i un millor coneixement sobre el comer\u00e7 i les seues afeccions territorials i ambientals ho permeta. En concret, es considera la utilitzaci\u00f3 de factors relacionats amb indicadors i llindars ambientals i de sostenibilitat.<\/p>\n

Article 49. Avaluaci\u00f3 ambiental en projectes comercials i obertura de grans establiments comercials<\/p>\n

1. El procediment d’implantaci\u00f3 d’un establiment comercial que requerisca la transformaci\u00f3 pr\u00e8via de s\u00f2l i el desenvolupament d’un pla parcial, pla de reforma interior o pla especial, o la modificaci\u00f3 d’un pla general, s’han de sotmetre a avaluaci\u00f3 ambiental i territorial estrat\u00e8gica, simplificada o ordin\u00e0ria, segons siga procedent, en compliment dels articles 45 i 46 de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenaci\u00f3 del territori, urbanisme i paisatge, de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

2. Posteriorment, i abans de l’inici de l’activitat comercial, s’ha de realitzar la corresponent declaraci\u00f3 responsable ambiental o sol\u00b7licitar la llic\u00e8ncia ambiental, segons siga procedent, en compliment de la Llei 6\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenci\u00f3, qualitat i control ambiental d’activitats en la comunitat valenciana.<\/p>\n

3. En el cas particular dels projectes d’establiments comercials classificats com a Tipus 2, que a l’empara de la Llei 6\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de prevenci\u00f3, qualitat i control ambiental d’activitats en la Comunitat Valenciana, requereixen de declaraci\u00f3 responsable ambiental, pot exigir-se la justificaci\u00f3 del compliment de mesures pal\u00b7liatives o de mitigaci\u00f3 dels impactes territorials que hagueren motivat la seua classificaci\u00f3, conforme reglament\u00e0riament s’establisca. El compliment d’aquestes mesures condiciona, si escau, la concessi\u00f3 de l’autoritzaci\u00f3 comercial auton\u00f2mica.<\/p>\n

4. L’incompliment d’aquest requisit addicional pot fer perdre la validesa de la declaraci\u00f3 responsable ambiental cursada, amb car\u00e0cter general als quals es refereix l’article 69 de la Llei 39\/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu com\u00fa de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

5. Els estudis d’impacte ambiental relatius a projectes comercials que puguen incidir sobre b\u00e9ns integrants del patrimoni cultural valenci\u00e0 han d’incorporar l’informe de la conselleria competent en mat\u00e8ria de cultura sobre la conformitat del projecte amb la normativa de protecci\u00f3 del patrimoni cultural.<\/p>\n

Article 50. Compensaci\u00f3 d’impactes mediambientals en la implantaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. La Generalitat ha de promoure, entre la conselleria competent en mat\u00e8ria de medi ambient, les administracions locals i operadors i empreses, la formalitzaci\u00f3 d’acords voluntaris que tinguen per objecte la millora de les condicions legalment establides en mat\u00e8ria de medi ambient, especialment referent al desenvolupament de projectes de compensaci\u00f3 per la implantaci\u00f3 d’establiments comercials amb impacte territorial. Els acords seran vinculants per a les parts que els subscriguen.<\/p>\n

2. El r\u00e8gim d’autoritzaci\u00f3 d’establiments comercials amb impacte territorial ha de considerar la formalitzaci\u00f3 d’aquests compromisos i, espec\u00edficament, dels seg\u00fcents projectes que persegueixen la mitigaci\u00f3 i adaptaci\u00f3 al Canvi Clim\u00e0tic:<\/p>\n

a) La millora de la biodiversitat d’h\u00e0bitats i paisatges protegits.<\/p>\n

b) La posada en marxa de pr\u00e0ctiques de gesti\u00f3 i restauraci\u00f3 forestal.<\/p>\n

c) El desellat de s\u00f2ls.<\/p>\n

d) La cessi\u00f3 de terrenys per a la creaci\u00f3 de parcs forestals periurbans o inclosos en espais protegits o d’alt valor ecol\u00f2gic.<\/p>\n

e) La implantaci\u00f3 de figures de cust\u00f2dia del territori.<\/p>\n

f) Altres actuacions de millora i valoritzaci\u00f3 de la infraestructura verda del territori.<\/p>\n

T\u00edtol IX<\/p>\n

Actuacions dinamitzadores del comer\u00e7<\/p>\n

i de millora de les infraestructures comercials<\/p>\n

Article 51. Foment del comer\u00e7 en zones de baixa dotaci\u00f3 comercial<\/p>\n

1. Les administracions p\u00fabliques, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les associacions empresarials, han d’impulsar plans de revitalitzaci\u00f3 comercial en \u00e0mbits que presenten una baixa dotaci\u00f3 comercial. Aquests plans poden formar part d’estrat\u00e8gies de regeneraci\u00f3 urban\u00edstica integral que afecten Centres Hist\u00f2rics i \u00e0rees urbanes degradades, sensibles o vulnerables i altres \u00e0mbits urbans desenvolupats com a conseq\u00fc\u00e8ncia de processos d’urbanitzaci\u00f3 marginals.<\/p>\n

2. S’ha de prioritzar la realitzaci\u00f3 d’intervencions en aquests \u00e0mbits, promovent les seg\u00fcents actuacions:<\/p>\n

a) L’atracci\u00f3 de nous emprenedors i inversors, mitjan\u00e7ant est\u00edmuls p\u00fablics i exempcions fiscals.<\/p>\n

b) L’impuls a la creaci\u00f3 de mercats ambulants d’obertura peri\u00f2dica.<\/p>\n

c) La creaci\u00f3, modernitzaci\u00f3 i dinamitzaci\u00f3 de mercats de prove\u00efments.<\/p>\n

d) La posada en marxa d’accions de dinamitzaci\u00f3, promoci\u00f3 i animaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

e) La prestaci\u00f3 d’ajudes per a la modernitzaci\u00f3 i millora de la gesti\u00f3 del comer\u00e7 de proximitat.<\/p>\n

f) Actuacions per a la reactivaci\u00f3 en l’ocupaci\u00f3 de locals buits.<\/p>\n

g) El suport a la creaci\u00f3 d’associacions empresarials zonals i la potenciaci\u00f3 de les existents.<\/p>\n

h) Actuacions d’urbanisme comercial.<\/p>\n

i) La rehabilitaci\u00f3 energ\u00e8tica i millora de les condicions d’accessibilitat dels locals comercials.<\/p>\n

3. Es consideren \u00e0mbits de baixa dotaci\u00f3 comercial aquells en els quals el nombre d’establiments comercials i de superf\u00edcie comercial per cada mil habitants \u00e9s, almenys, un cinquanta per cent inferior a la mitjana auton\u00f2mica.<\/p>\n

Article 52. Centres Comercials Urbans i Centres Hist\u00f2rics de car\u00e0cter comercial<\/p>\n

1. Conforme al que s’estableix en l’article 41 de la Llei 3\/2011, de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, tenen la consideraci\u00f3 de Centres Comercials Urbans, a l’efecte del seu reconeixement per la Generalitat, aquells \u00e0mbits urbans on existeix una agrupaci\u00f3 representativa d’empreses comercials que, en una \u00e0rea urbana delimitada i vinculats a trav\u00e9s d’una entitat amb personalitat jur\u00eddica, desenvolupen professionalment una estrat\u00e8gia conjunta de millora socioecon\u00f2mica del seu entorn, especialment a trav\u00e9s d’accions de promoci\u00f3, gesti\u00f3 de serveis i dinamitzaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n

2. Els centres comercials urbans es deuen desenvolupar en \u00e0mbits urbans caracteritzats per albergar altes concentracions de comer\u00e7os i serveis, coincidint amb zones de reconeguda tradici\u00f3 en el desenvolupament de la funci\u00f3 comercial. La delimitaci\u00f3 dels centres comercials urbans ha de respondre a criteris de tipus econ\u00f2mic, comercial, social, hist\u00f2ric, urban\u00edstic i mediambiental.<\/p>\n

3. La Generalitat ha d’impulsar la creaci\u00f3, potenciaci\u00f3 i manteniment dels centres comercials urbans, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb resta d’administracions, a trav\u00e9s de les seg\u00fcents iniciatives:<\/p>\n

a) Col\u00b7laborant amb les associacions empresarials del comer\u00e7 que gestionen els centres comercials urbans.<\/p>\n

b) Donant suport a la regeneraci\u00f3 urban\u00edstica dels espais urbans on se situen les majors concentracions comercials de les ciutats.<\/p>\n

c) Promovent inversions p\u00fabliques i privades en aquests espais urbans.<\/p>\n

d) Impulsant marcs de refer\u00e8ncia que permeten formular, desenvolupar i aplicar formules professionals d’autogesti\u00f3 i finan\u00e7ament.<\/p>\n

4. La Generalitat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les administracions p\u00fabliques locals, ha de promoure la realitzaci\u00f3 de plans de millora urbana i revitalitzaci\u00f3 comercial en els Centres Hist\u00f2rics de car\u00e0cter comercial. A aquest efecte, la direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha d’establir les condicions hist\u00f2riques, comercials i urban\u00edstiques necess\u00e0ries per a comptar amb aquesta qualificaci\u00f3.<\/p>\n

Article 53. Parcs comercials no planificats<\/p>\n

1. La direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 pot declarar com a parcs comercials no planificats a aquells \u00e0mbits o enclavaments la superf\u00edcie dels quals siga superior a 5 hect\u00e0rees, resultat d’una agregaci\u00f3 no planificada, amb criteri d’unitat, de dues o m\u00e9s establiments comercials, situats en un o diversos edificis exempts, en una \u00fanica parcel\u00b7la o en diferents parcel\u00b7les.<\/p>\n

2. S\u00f3n tipologies caracter\u00edstiques de parcs comercials no planificats els seg\u00fcents:<\/p>\n

a) Parcs empresarials o pol\u00edgons industrials en els quals almenys un seixanta per cent de la seua superf\u00edcie constru\u00efda es destina a usos comercial minorista.<\/p>\n

b) Complexos terciaris-comercials generats entorn d’una o diverses mitjanes o grans superf\u00edcies comercials, situats en localitzacions periurbanes o suburbanes.<\/p>\n

c) Bulevards i corredors comercials periurbans, annexos o coincidents amb les principals vies de comunicaci\u00f3, fruit de l’agregaci\u00f3 i continu\u00eftat d’establiments comercials, mitjanes i grans superf\u00edcies comercials.<\/p>\n

3. Aquests \u00e0mbits poden ser delimitats, de forma orientativa, a trav\u00e9s de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial i plans d’acci\u00f3 comercial o pels propis ajuntaments, corresponent a aquests l’execuci\u00f3 dels tr\u00e0mits per a la seua qualificaci\u00f3 i declaraci\u00f3, que ha de comptar amb informe previ de la Generalitat.<\/p>\n

4. Si escau, la qualificaci\u00f3 \u00e9s requisit previ o simultani per a la declaraci\u00f3 com a \u00e0rea comercial estrat\u00e8gica. La declaraci\u00f3 comporta la formulaci\u00f3 d’un pla de reforma interior la finalitat de la qual siga la urbanitzaci\u00f3 i adequaci\u00f3 de l’\u00e0mbit al seu \u00fas predominantment comercial, adoptant els est\u00e0ndards i criteris establits en la present norma. Correspon a la conselleria competent en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 del territori i urbanisme la seua aprovaci\u00f3 definitiva i a l’ajuntament, la selecci\u00f3 del programa d’actuaci\u00f3 integrada i la designaci\u00f3 de l’urbanitzador. Els costos derivats de l’adequaci\u00f3 de l’\u00e0mbit al seu \u00fas comercial han de ser assumits pels propietaris afectats.<\/p>\n

5. En el cas dels parcs empresarials o pol\u00edgons industrials qualificats com a parcs comercials no planificats, s’han de modificar les normes urban\u00edstiques, no sent aplicable els l\u00edmits a l’\u00fas comercial contemplats en l’article 35 d’aquesta norma.<\/p>\n

6. En aquells parcs comercials que comprenguen s\u00f2l corresponent a m\u00e9s d’un municipi, s’ha de promoure la cooperaci\u00f3 entre els ajuntaments per a la formulaci\u00f3 de projectes supralocals i la creaci\u00f3, si escau, d’entitats per a la gesti\u00f3 i coordinaci\u00f3 d’aquests projectes en els quals participen els operadors privats.<\/p>\n

7. Les actuacions d’adequaci\u00f3 d’aquests \u00e0mbits han de contemplar la incorporaci\u00f3 de sistemes de mobilitat sostenibles, tals com millores de les condicions d’accessibilitat, per a persones vianants i ciclistes, la incorporaci\u00f3 o intensificaci\u00f3 de serveis de transport p\u00fablic i la millora de la dotaci\u00f3 d’aparcament, fins a aconseguir els est\u00e0ndards urban\u00edstics per a zones comercials fixats en aquesta norma.<\/p>\n

Article 54. Actuacions en municipis tur\u00edstics<\/p>\n

La Generalitat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els ajuntaments, les diputacions i les associacions empresarials, ha de desenvolupar i donar suport a actuacions dirigides a la promoci\u00f3 del turisme de compres en la Comunitat Valenciana a trav\u00e9s de les seg\u00fcents actuacions:<\/p>\n

a) Actuacions d’urbanisme comercial en els nuclis tur\u00edstics del territori.<\/p>\n

b) Desenvolupament de plans de senyal\u00edstica tur\u00edstic-comercial.<\/p>\n

c) Accions de promoci\u00f3 comercial recolzada en la Xarxa d’oficines i punts d’informaci\u00f3 tur\u00edstica.<\/p>\n

d) Incorporaci\u00f3 d’informaci\u00f3 comercial en les webs municipals i creaci\u00f3 de rutes tur\u00edstic-comercials.<\/p>\n

e) Suport a la dinamitzaci\u00f3 comercial i tur\u00edstica dels nuclis urbans tradicionals.<\/p>\n

f) Adaptaci\u00f3 i qualificaci\u00f3 del sector comercial per a l’activitat tur\u00edstica.<\/p>\n

g) Adequaci\u00f3 d’establiments i serveis al turisme accessible.<\/p>\n

h) Elaboraci\u00f3 preferent de Plans d’acci\u00f3 comercial en municipis tur\u00edstics.<\/p>\n

Article 55. Foment del comer\u00e7 rural<\/p>\n

1. La Generalitat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la resta d’administracions, ha de promoure la creaci\u00f3 i enfortiment del comer\u00e7 rural, amb la finalitat que es genere i mantinga ocupaci\u00f3 i es col\u00b7labore en l’augment de la qualitat de vida i expectatives de desenvolupament de la poblaci\u00f3 que resideix en aquests municipis. Per a aix\u00f2 es deu prioritzar la realitzaci\u00f3 de les seg\u00fcents actuacions:<\/p>\n

a) Afavorir la implantaci\u00f3 d’activitats econ\u00f2miques, socials, culturals i tur\u00edstiques i, espec\u00edficament, a trav\u00e9s del suport a l’emprenedoria comercial en l’\u00e0mbit rural.<\/p>\n

b) Establir ajudes i incentius per a la implantaci\u00f3 i manteniment d’establiments multiservei en els municipis rurals que presenten una baixa o nul\u00b7la dotaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

c) Fomentar la promoci\u00f3 i el consum de productes produ\u00efts i comercialitzats en l’\u00e0mbit rural de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

d) Donar suport a la Xarxa d’Agents de Foment d’Iniciatives Comercials i d’Agents de Desenvolupament Local existent en els municipis rurals o en les mancomunitats que els agrupen.<\/p>\n

e) Impulsar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les Diputacions provincials, entitats locals, cambres de comer\u00e7 i associacions empresarials, la realitzaci\u00f3 d’accions de modernitzaci\u00f3, dinamitzaci\u00f3 i formaci\u00f3 dirigides a les pimes comercials de l’\u00e0mbit rural.<\/p>\n

2. La Generalitat ha de desenvolupar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la resta de les administracions, programes d’inclusi\u00f3 comercial i el desenvolupament de dotacions comercials m\u00ednimes que asseguren el prove\u00efment de productes b\u00e0sics de primera necessitat i farmac\u00e8utics, en aquells municipis que no compten amb cap mena de dotaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

3. La Generalitat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la resta de les administracions p\u00fabliques, ha de prendre mesures tendents a la inclusi\u00f3 digital de la poblaci\u00f3 i empreses, de tal forma que s’assegure la possibilitat d’acc\u00e9s per banda ampla en tots els municipis rurals de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

Article 56. Millora de mercats municipals<\/p>\n

1. Els ajuntaments han d’impulsar la millora dels mercats municipals, a l’\u00e9sser aquests vertaders elements tractors per a la fixaci\u00f3 urbana de la trama comercial, mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 de quantes accions siguen precises per a incrementar la seua competitivitat, en el marc de les seues compet\u00e8ncies i tenint en compte el compliment de les obligacions de sostenibilitat financera dels serveis municipals.<\/p>\n

2. S’han de prioritzar les actuacions p\u00fabliques de modernitzaci\u00f3 dels mercats municipals que es localitzen en \u00e0mbits de baixa dotaci\u00f3 comercial, barris vulnerables, municipis rurals i aquells localitzats en els Centres Hist\u00f2rics. Les actuacions han d’incorporar criteris de sostenibilitat i, espec\u00edficament, millores en el seu comportament energ\u00e8tic.<\/p>\n

3. Els ajuntaments han d’establir exig\u00e8ncies de sostenibilitat entre els criteris de selecci\u00f3 de les concessions administratives de parades i locals vacants i en els acords d’autogesti\u00f3 dels mercats, tals com compromisos en la implantaci\u00f3 de mesures d’estalvi energ\u00e8tic i en aigua, gesti\u00f3 de residus o la utilitzaci\u00f3 de productes procedents de producci\u00f3 ecol\u00f2gica o sostenible.<\/p>\n

4. Els ajuntaments han de fer p\u00fabliques a trav\u00e9s dels seus portals electr\u00f2nics les normes i condicions que regulen els r\u00e8gims d’explotaci\u00f3 i concessi\u00f3 dels mercats subjectes a titularitat p\u00fablica, a m\u00e9s de les parades disponibles i dels processos de concessi\u00f3 d’aquestes.<\/p>\n

Article 57. Zones on es desenvolupa venda no sedent\u00e0ria<\/p>\n

1. Els mercats ambulants i activitats de venda no sedent\u00e0ria de car\u00e0cter peri\u00f2dic no han d’impactar negativament sobre la mobilitat i la funcionalitat urbana. Els ajuntaments han d’estudiar les localitzacions m\u00e9s adequades considerant la seua integraci\u00f3, accessibilitat, condicions d’aparcament, riscos, condicions de seguretat i disponibilitat de serveis urbans b\u00e0sics com a aigua, electricitat i equipaments per a la recollida de residus.<\/p>\n

2. Les seg\u00fcents localitzacions es consideren incompatibles per a la ubicaci\u00f3 de zones de venda no sedent\u00e0ria i han de ser considerades en noves instal\u00b7lacions que es desenvolupen tant sobre s\u00f2l de titularitat p\u00fablica com privada:<\/p>\n

a) Zones perif\u00e8riques, no connectades amb els nuclis de poblaci\u00f3, que obliguen a l’\u00fas for\u00e7at de vehicle privat.<\/p>\n

b) Entorns protegits, naturals, paisatg\u00edstics o monumentals, o pr\u00f2xims a ells, amb el risc d’impactes negatius.<\/p>\n

c) Zones inundables, on existeix o pot existir un elevat un risc d’incendi forestal o qualsevol altre risc per a les persones o els b\u00e9ns.<\/p>\n

d) Zones de dif\u00edcil acc\u00e9s per als serveis d’emerg\u00e8ncia.<\/p>\n

e) Zones on els llocs de venda se situen en els accessos a edificis d’\u00fas p\u00fablic, establiments comercials i industrials.<\/p>\n

f) Zones on dificulten l’acc\u00e9s i la circulaci\u00f3, excepte en els casos en qu\u00e8 es realitzen en vies p\u00fabliques tallades al tr\u00e0nsit rodat.<\/p>\n

g) \u00c0mbits declarats com a \u00e0rees comercials saturades.<\/p>\n

h) Zones amb destacats desnivells, si aix\u00f2 dificulta el tr\u00e0nsit de les persones, especialment de les de major edat.<\/p>\n

i) Zones situades a m\u00e9s de 500 metres de parades de transport p\u00fablic col\u00b7lectiu, en el cas que aquest servei estiga disponible.<\/p>\n

j) Zones on no existisca una dotaci\u00f3 suficient de places per a l’estacionament per als vehicles vinculats a l’activitat comercial desenvolupada. Es considera que existeix una dotaci\u00f3 d’aparcament suficient quan en un radi entorn de 1.000 metres de la zona on es desenvolupa l’activitat existeix, en les vies p\u00fabliques o en altres espais habilitats per a l’estacionament p\u00fablic, una dotaci\u00f3 m\u00ednima de dues places per cada parada prevista.<\/p>\n

3. La Generalitat ha d’elaborar un mapa de vulnerabilitat i risc dels mercats de venda no sedent\u00e0ria de la Comunitat Valenciana, que ha d’orientar les decisions de relocalitzaci\u00f3 d’aquestes instal\u00b7lacions, quan es considere que les seues ubicacions s\u00f3n inadequades. En aquest cas, l’ajuntament deu, en un termini m\u00e0xim de tres anys, relocalitzar l’activitat en altres espais que complisquen amb les condicions adequades.<\/p>\n

Article 58. Cat\u00e0legs d’establiments comercials hist\u00f2rics i emblem\u00e0tics<\/p>\n

1. Amb l’objectiu de protegir, conservar i restaurar, si escau, els elements patrimonials que els conformen, aix\u00ed com estimular la continu\u00eftat de la seua activitat comercial, els ajuntaments han d’establir, en el termini m\u00e0xim de huit anys des de l’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial o en el moment que adapten el planejament urban\u00edstic general a aquest, un cat\u00e0leg dels comer\u00e7os emblem\u00e0tics o hist\u00f2rics, en el qual es determinar\u00e0 el seu car\u00e0cter extraordinari i singular.<\/p>\n

2. Els ajuntaments han d’incloure en la corresponent fitxa del cat\u00e0leg de b\u00e9ns immobles i espais protegits previst en l’Annex VI de la Llei 5\/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, de Prevenci\u00f3, Qualitat i Control Ambiental d’Activitats en la Comunitat Valenciana, els comer\u00e7os hist\u00f2rics o emblem\u00e0tics.<\/p>\n

3. La Generalitat definir\u00e0 els criteris espec\u00edfics que permeten la seua inclusi\u00f3 com a b\u00e9ns culturals, establir les condicions que asseguren la seua conservaci\u00f3 i protecci\u00f3 i les orientacions per a aconseguir la compatibilitat entre la seua protecci\u00f3 i les actuals necessitats funcionals de l’activitat comercial, aix\u00ed com per a la posada en valor dels seus elements caracter\u00edstics dignes de protecci\u00f3.<\/p>\n

Article 59. Mesures per a la reducci\u00f3 de l’impacte ambiental del comer\u00e7<\/p>\n

1. Les administracions p\u00fabliques han de promoure programes i actuacions que impulsen el comportament socialment responsable de les empreses del sector comercial i el consum responsable, contribuint al desenvolupament sostenible i la conciliaci\u00f3 entre el creixement econ\u00f2mic i la competitivitat i la protecci\u00f3 del medi ambient.<\/p>\n

2. Es planteja com a prioritat ambiental estrat\u00e8gica del Pla d’Acci\u00f3 Territorial reduir la petjada ecol\u00f2gica del sector comercial valenci\u00e0. Per a aconseguir aquest objectiu s’estableixen les seg\u00fcents mesures:<\/p>\n

a) Els ajuntaments han d’establir requisits t\u00e8cnics espec\u00edfics perqu\u00e8 els nous edificis comercials, les seues ampliacions o reformes es realitzen sota criteris de sostenibilitat.<\/p>\n

b) La regulaci\u00f3 de l’edificaci\u00f3 i del seu \u00fas comercial s’han d’ajustar a criteris d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, implantaci\u00f3 de les energies renovables, reducci\u00f3 d’emissions a l’atmosfera i sorolls, minimitzaci\u00f3 en la generaci\u00f3 i el tractament dels residus i reducci\u00f3 de consum d’aigua.<\/p>\n

c) Els nous establiments i les reformes en profunditat dels existents, sempre que les caracter\u00edstiques f\u00edsiques del local ho permeten sense menyscabar la seua funcionalitat comercial, ja siga a l’interior de cadascuna o b\u00e9 en un espai comunitari, d’un sistema que permeta el magatzematge per separat dels diferents tipus de residus que s’originen, sense perjudici del que dispose la normativa sectorial.<\/p>\n

d) Les administracions han de promoure, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les associacions empresarials, cambres de comer\u00e7 i les operadores del comer\u00e7, la posada en marxa d’estrat\u00e8gies tendents a l’impuls de l’economia circular entre les empreses del comer\u00e7 i la seua aplicaci\u00f3 a les zones comercials urbanes.<\/p>\n

e) Els projectes i actuacions promoguts o donats suport per la Generalitat que afecten activitats comercials han de contemplar criteris de sostenibilitat.<\/p>\n

3. Es planteja com una prioritat ambiental estrat\u00e8gica del Pla d’Acci\u00f3 Territorial reduir la petjada de carboni i la contribuci\u00f3 del comer\u00e7 al Canvi Clim\u00e0tic. Per a aconseguir aquest objectiu, s’estableixen les seg\u00fcents mesures:<\/p>\n

a) En l’obertura i ampliaci\u00f3 d’establiments comercials subjectes a autoritzaci\u00f3 comercial auton\u00f2mica, s’ha de valorar l’exist\u00e8ncia d’un pla que contemple la realitzaci\u00f3 d’actuacions de disminuci\u00f3 de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.<\/p>\n

b) Els establiments comercials individuals o col\u00b7lectius que compten amb una superf\u00edcie edificada, incloent les zones d’aparcament, superior a 5.000 metres quadrats han de sotmetre’s a auditories energ\u00e8tiques realitzades de manera independent per personal expert qualificat o acreditat o executada i supervisada per autoritats independents. Aquestes auditories han d’actualitzar-se com a m\u00ednim cada quatre anys a partir de la data de l’auditoria energ\u00e8tica anterior. S’eximeix del compliment d’aquest requisit a aquells establiments que apliquen un sistema de gesti\u00f3 energ\u00e8tica o ambiental certificat per un organisme independent, conformement a les normes sectorials corresponents.<\/p>\n

c) Els mercats municipals de titularitat municipal que compten amb una superf\u00edcie en \u00fas comercial superior a 600 metres quadrats han de realitzar una auditoria energ\u00e8tica en els mateixos termes que els indicats en l’apartat anterior.<\/p>\n

d) En el desenvolupament de nous s\u00f2ls comercials i implantaci\u00f3 de grans establiments, s’ha d’atendre el que es disposa en aquesta norma, de tal forma que es planifiquen de forma integrada els usos del s\u00f2l i la mobilitat que aquests generaran.<\/p>\n

e) Els ajuntaments han d’integrar les necessitats del sector comercial en les mesures que afecten la mobilitat i aparcament, mitjan\u00e7ant mesures de calmat de tr\u00e0nsit, garantint una oferta variada i adequada de mitjans de transport, atorgant prefer\u00e8ncia al transport p\u00fablic col\u00b7lectiu i als despla\u00e7aments per a vianants i amb bicicleta i mitjan\u00e7ant l’ordenaci\u00f3 de la c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega.<\/p>\n

f) Els municipis han d’estructurar una xarxa efica\u00e7 d’itineraris per a vianants com a element prioritari en l’articulaci\u00f3 de l’espai p\u00fablic urb\u00e0, promovent projectes que milloren la qualitat, la seguretat i el confort dels recorreguts per a vianants en els principals eixos i zones comercials. Aquestes han de comptar amb aparcaments segurs i adequats per a bicicletes o parades de sistemes de lloguer p\u00fablic de bicicletes.<\/p>\n

g) En les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques declarades saturades i en els Centres Comercials Urbans, s’han de formular Plans de mobilitat sostenible en el termini de dos anys a partir de la seua declaraci\u00f3. Aquests plans han de definir les mesures necess\u00e0ries per a afavorir els despla\u00e7aments no motoritzats i en transport p\u00fablic, diferenciant aquelles que hagen d’abordar les titulars de les activitats, de les susceptibles de ser incorporades als programes d’actuaci\u00f3 de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

h) Els ajuntaments han de propiciar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les empreses transportistes i operadores del comer\u00e7, mesures per a reduir l’impacte mediambiental de la distribuci\u00f3 urbana de mercaderies en les seues diferents tipologies, propiciant models sostenibles de log\u00edstica urbana, especialment referent al lliurament d’\u00faltima milla. Entre altres, s’ha de contemplar la creaci\u00f3 de plataformes log\u00edstiques de proximitat, la posada en marxa d’est\u00edmuls a la utilitzaci\u00f3 de vehicles no contaminants, la gesti\u00f3 intel\u00b7ligent de zones d’aparcament i carrils d’\u00fas mixt per a la circulaci\u00f3, aparcament i c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega, la potenciaci\u00f3 de m\u00e8todes de lliurament alternatius, com a punts de conveni\u00e8ncia, aix\u00ed com possibilitar el lliurament nocturn de mercaderies i l’optimitzaci\u00f3 de la capacitat dels vehicles.<\/p>\n

i) Les activitats comercials han de considerar les necessitats de les persones usu\u00e0ries que utilitzen bicicleta i vehicles de mobilitat personal, possibilitant l’acc\u00e9s als locals o habilitant zones d’aparcament segures i punts de rec\u00e0rrega de bateries.<\/p>\n

4. El seguiment de Pla d’Acci\u00f3 Territorial integra l’avaluaci\u00f3 dels seus indicadors ambientals i de sostenibilitat, amb la finalitat de realitzar un control del compliment dels objectius plantejats i, si escau, l’establiment de mesures correctores.<\/p>\n

T\u00edtol X<\/p>\n

Desenvolupament, execuci\u00f3 i gesti\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial<\/p>\n

Article 60. Iniciativa i compet\u00e8ncia<\/p>\n

1. La coordinaci\u00f3 del desenvolupament de les actuacions previstes en aquest Pla d’Acci\u00f3 Territorial correspon a la conselleria competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7, sense perjudici que determinades actuacions puguen ser impulsades, a m\u00e9s per les conselleries competents en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 del territori i paisatge i medi ambient.<\/p>\n

2. Els ajuntaments, diputacions provincials i altres entitats locals, juntament amb la resta dels \u00f2rgans i entitats p\u00fabliques de la Generalitat han de col\u00b7laborar amb les esmentades conselleries en el seu desenvolupament i finan\u00e7ament de les seues actuacions, en l’\u00e0mbit de les seues compet\u00e8ncies.<\/p>\n

Article 61. Instruments i actuacions per al desenvolupament del Pla<\/p>\n

1. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial es desenvolupa, fonamentalment, a trav\u00e9s de les seg\u00fcents estrat\u00e8gies i actuacions:<\/p>\n

a) Les Directrius d’ordenaci\u00f3 comercial de car\u00e0cter supramunicipal.<\/p>\n

b) La definici\u00f3 de model de desenvolupament urb\u00e0 comercial en el planejament urban\u00edstic.<\/p>\n

c) La delimitaci\u00f3 i declaraci\u00f3 de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques.<\/p>\n

d) L’establiment de criteris per a la qualificaci\u00f3 de nou s\u00f2l terciari comercial.<\/p>\n

e) L’aplicaci\u00f3 d’est\u00e0ndards urban\u00edstics a nous desenvolupaments comercials.<\/p>\n

f) L’aplicaci\u00f3 dels criteris de localitzaci\u00f3 de nous projectes comercials.<\/p>\n

g) La limitaci\u00f3 d’usos comercials en s\u00f2l no urbanitzable i s\u00f2l industrial.<\/p>\n

h) La regulaci\u00f3 de desenvolupaments comercials territorialment inadequats.<\/p>\n

i) L’autoritzaci\u00f3 dels projectes comercials sobre la base de la seua afecci\u00f3 territorial.<\/p>\n

j) La millora en la integraci\u00f3 paisatg\u00edstica de l’activitat comercial.<\/p>\n

k) La realitzaci\u00f3 de plans d’acci\u00f3 comercial i projectes d’urbanisme comercial.<\/p>\n

l) La potenciaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 del comer\u00e7 de proximitat i rural.<\/p>\n

m) La posada en marxa de la xarxa de centres comercials urbans.<\/p>\n

n) L’adaptaci\u00f3 i modernitzaci\u00f3 de les infraestructures comercials tradicionals.<\/p>\n

o) La reducci\u00f3 de l’impacte mediambiental del comer\u00e7.<\/p>\n

p) L’impuls a la investigaci\u00f3 sobre les relacions entre el territori i el comer\u00e7 valenci\u00e0.<\/p>\n

2. Amb la finalitat de fomentar les inversions i crear un marc atractiu per a les empreses comercials, la Generalitat realitzar\u00e0 les seg\u00fcents actuacions:<\/p>\n

a) Fomentar la innovaci\u00f3 i l’esperit empresarial en el sector.<\/p>\n

b) Ajudar a millorar la competitivitat de les empreses comercials i del conjunt del sistema de distribuci\u00f3 comercial valenci\u00e0.<\/p>\n

c) Afavorir l’adaptaci\u00f3 de les pimes i microempreses comercials als canvis del mercat, en els \u00e0mbits de la millora de l’efici\u00e8ncia, gesti\u00f3 i productivitat.<\/p>\n

d) Impulsar la cooperaci\u00f3, l’associacionisme sectorial i la integraci\u00f3 empresarial.<\/p>\n

e) Impulsar la qualificaci\u00f3 dels recursos humans del sector, adaptant la formaci\u00f3 professional dels comerciants, directius i empleats a les necessitats del mercat.<\/p>\n

f) Estendre les noves tecnologies i difondre els avantatges de la cultura digital entre les empreses del comer\u00e7.<\/p>\n

g) Ajudar les empreses a integrar les consideracions socials i ambientals en les seues operacions empresarials.<\/p>\n

Article 62. Pla d’actuaci\u00f3 i ajudes p\u00fabliques<\/p>\n

1. El Pla d’Acci\u00f3 Territorial incorpora un pla d’actuaci\u00f3 en el qual es defineixen i pressuposten els programes i actuacions que permeten la seua execuci\u00f3. Anualment s’ha de realitzar un pla operatiu referit a les actuacions que corresponguen a la Generalitat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres administracions, en el qual es prioritzen i pressuposten les actuacions per a aqueix exercici at\u00e9s l’inter\u00e9s objectiu, a la urg\u00e8ncia de cada actuaci\u00f3 i a la disponibilitat pressupost\u00e0ria.<\/p>\n

2. El pla d’actuaci\u00f3 es revisar\u00e0 cada quatre anys sobre la base de les conclusions de la mem\u00f2ria d’execuci\u00f3 a la qual es refereix l’article 7 punt 4.<\/p>\n

3. La Generalitat i la resta de les administracions p\u00fabliques, en l’\u00e0mbit de les seues compet\u00e8ncies i en funci\u00f3 dels recursos disponibles, ha d’habilitar ajudes econ\u00f2miques i incentius i pot establir beneficis fiscals o altres avantatges per a l’aplicaci\u00f3 i gesti\u00f3 activa del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

4. Les ajudes i incentius poden adoptar les f\u00f3rmules establides en la normativa d’aplicaci\u00f3. Per a fomentar una gesti\u00f3 a mitj\u00e0 i llarg termini, les ajudes, depenent de la disponibilitat pressupost\u00e0ria, podran tindre car\u00e0cter pluriennal.<\/p>\n

Article 63. Oficina T\u00e8cnica del Pla<\/p>\n

1. L’Oficina T\u00e8cnica del PATSECOVA \u00e9s l’\u00f2rgan de suport, assessorament t\u00e8cnic i consulta de la Generalitat per a l’execuci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

2. Les funcions de l’Oficina T\u00e8cnica son:<\/p>\n

a) Assistir a la Generalitat en el desenvolupament i execuci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

b) Executar el pla d’actuacions de forma coordinada amb la resta de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

c) Elaborar les Directrius d’Ordenaci\u00f3 Comercial.<\/p>\n

d) Elaborar altres documents, plans, programes, normes, directrius i instruments que desenvolupen, completen o concreten els continguts del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

e) Mantenir el Sistema d’informaci\u00f3 del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

f) Mantenir i actualitzar la informaci\u00f3 estad\u00edstica i indicadors de seguiment del pla.<\/p>\n

g) Elaborar mem\u00f2ries i informes d’avaluaci\u00f3 del nivell de compliment del pla.<\/p>\n

h) Actualitzar peri\u00f2dicament la cartografia tem\u00e0tica del pla.<\/p>\n

i) Elaborar materials de suport, guies i manuals t\u00e8cnics que ajuden l’aplicaci\u00f3 del pla.<\/p>\n

j) Assessorar l’Observatori del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana en els aspectes rellevants del pla.<\/p>\n

k) Informar sobre la coher\u00e8ncia dels projectes comercials amb els objectius i determinacions del pla.<\/p>\n

l) Facilitar la comunicaci\u00f3 i la integraci\u00f3 entre iniciatives que involucren a diferents administracions, entitats, organismes o agents del sector.<\/p>\n

m) Realitzar acciones de divulgaci\u00f3, comunicaci\u00f3 o participaci\u00f3 p\u00fablica relacionades amb el pla.<\/p>\n

n) Qualsevol altra que, en el marc del desenvolupament i execuci\u00f3 del pla, li encomane la Generalitat.<\/p>\n

3. L’Oficina T\u00e8cnica est\u00e0 dotada dels mitjans personals, econ\u00f2mics i materials necessaris per al desenvolupament de les seues funcions. La direcci\u00f3 general amb compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha d’establir, en un per\u00edode m\u00e0xim de tres mesos des de la data d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, la norma que regule el seu funcionament.<\/p>\n

4. La Generalitat encomanar\u00e0 al Consell de Cambres Oficials de Comer\u00e7, Ind\u00fastria, Serveis i Navegaci\u00f3 de la Comunitat Valenciana la funci\u00f3 d’Oficina T\u00e8cnica, en l’exercici de les compet\u00e8ncies de car\u00e0cter p\u00fablic que, com a corporaci\u00f3 de dret p\u00fablic, la legislaci\u00f3 estableix.<\/p>\n

Article 64. Sistema d’Informaci\u00f3 del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

1. El Sistema d’informaci\u00f3 del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, \u00e9s la plataforma digital per a facilitar informaci\u00f3 i fomentar la comunicaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 entre els diferents agents i administracions p\u00fabliques amb compet\u00e8ncies en l’ordenaci\u00f3 comercial en l’\u00e0mbit de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

2. Els objectius del Sistema d’informaci\u00f3 del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

a) Recopilar, normalitzar i emmagatzemar informaci\u00f3 sobre els aspectes clau del sector comercial valenci\u00e0 que siguen d’utilitat per als actors del sector i les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

b) Servir de suport per al desenvolupament de pol\u00edtiques i l’establiment de prioritats per part de les administracions p\u00fabliques.<\/p>\n

c) Divulgar tota la informaci\u00f3 de qu\u00e8 dispose, de forma accessible i adequada als diferents usuaris.<\/p>\n

d) Subministrar informaci\u00f3 sobre el desenvolupament i execuci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

e) Facilitar la col\u00b7laboraci\u00f3, coordinaci\u00f3, i l’intercanvi d’informaci\u00f3 entre els diferents agents i administracions p\u00fabliques amb compet\u00e8ncies en l’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

3. Els continguts m\u00ednims del Sistema d’informaci\u00f3 del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana s\u00f3n:<\/p>\n

a) Documentaci\u00f3 que compon el Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

b) Sistema d’indicadors amb informaci\u00f3 estad\u00edstica homog\u00e8nia i adequada de la situaci\u00f3 del sector comercial en les diferents escales del territori.<\/p>\n

c) \u00cdndexs orientatius m\u00e0xims de s\u00f2l comercial en les \u00e0rees funcionals comercials.<\/p>\n

d) Indicadors de seguiment i control del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

e) Documentaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

f) Documentaci\u00f3 d’altres projectes, plans o estudis que completen, complementen o detallen el Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

g) Cens de les \u00e0rees comercials estrat\u00e8giques declarades, indicant les seues principals caracter\u00edstiques, aix\u00ed com la seua situaci\u00f3 urban\u00edstica.<\/p>\n

h) Mapa de s\u00f2l qualificat com a terciari comercial pels instruments urban\u00edstics municipals.<\/p>\n

i) Cens d’establiments sotmesos a autoritzaci\u00f3 comercial auton\u00f2mica.<\/p>\n

j) Registre d’establiments que han sol\u00b7licitat autoritzaci\u00f3 comercial auton\u00f2mica i situaci\u00f3 del procediment administratiu de concessi\u00f3 d’aquesta, amb la documentaci\u00f3 associada corresponent.<\/p>\n

k) Cartografia tem\u00e0tica del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, aix\u00ed com aquella que es genere en el desenvolupament, execuci\u00f3, modificaci\u00f3 o actualitzaci\u00f3 d’aquest<\/p>\n

4. La direcci\u00f3 general competent en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha de regular la forma d’elaboraci\u00f3 dels censos i registres dels establiments comercials subjectes a autoritzaci\u00f3 comercial atorgada per la Generalitat.<\/p>\n

5. La plataforma ha de ser d’acc\u00e9s p\u00fablic i gratu\u00eft, permetre l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 que continga i l’intercanvi d’informaci\u00f3, previ registre. S’ha de tenir especial cura en la disponibilitat de formats i eines adaptades als interessos de les diferents persones usu\u00e0ries.<\/p>\n

6. Els ajuntaments i la resta de les administracions p\u00fabliques estan obligades a facilitar la informaci\u00f3 de la seua compet\u00e8ncia necess\u00e0ria per a alimentar el Sistema d’informaci\u00f3 del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

7. La informaci\u00f3 p\u00fablica i les dades que es generen en els apartats anteriors d’aquest article s’incorporaran al portal de Dades Obertes de la Generalitat d’acord amb les condicions de reutilitzaci\u00f3 de la informaci\u00f3 p\u00fablica previstes en la normativa vigent.<\/p>\n

Article 65. Cooperaci\u00f3 amb les entitats locals i la Xarxa d’Agents per a la Innovaci\u00f3 Comercial<\/p>\n

1. La Generalitat ha de cooperar amb els ajuntaments, diputacions provincials i ens locals supramunicipals en l’ordenaci\u00f3 comercial i execuci\u00f3 del pla, en el marc de les seues respectives compet\u00e8ncies, i sota els principis de subsidiarietat, coordinaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3.<\/p>\n

2. La Generalitat ha d’impulsar, a trav\u00e9s de la Xarxa d’Ag\u00e8ncies per al Foment de la Innovaci\u00f3 Comercial (Xarxa AFIC), l’aplicaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial en els \u00e0mbits locals, mitjan\u00e7ant la cooperaci\u00f3 entre municipis, la posada en com\u00fa d’experi\u00e8ncies i bones pr\u00e0ctiques, la divulgaci\u00f3 d’informaci\u00f3 i el desenvolupament de l\u00ednies d’actuaci\u00f3 coordinada davant problem\u00e0tiques comunes.<\/p>\n

3. La Xarxa AFIC ha de donar suport a la Generalitat en la generaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 de la informaci\u00f3 que s’incorpore al Sistema d’informaci\u00f3 comercial de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n

Article 66. Col\u00b7laboraci\u00f3 amb les associacions empresarials<\/p>\n

1. La Generalitat ha de fomentar la participaci\u00f3 de les associacions empresarials del comer\u00e7 valenci\u00e0 en el desenvolupament i execuci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

2. Per a aquesta finalitat, a trav\u00e9s dels mecanismes de participaci\u00f3, s’han d’establir canals de comunicaci\u00f3 bidireccionals per a facilitar l’intercanvi d’informaci\u00f3, divulgar experi\u00e8ncies, coneixements t\u00e8cnics i bones pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

3. La Generalitat pot encomanar o delegar a les Cambres Oficials de Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana i al seu Consell auton\u00f2mic les funcions de col\u00b7laboraci\u00f3 en el desenvolupament d’accions de seguiment, actualitzaci\u00f3, revisi\u00f3, modificaci\u00f3, comunicaci\u00f3 i supervisi\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, en el marc de les compet\u00e8ncies que aquestes tenen encomanades com a \u00f2rgans consultius i de col\u00b7laboraci\u00f3 amb les administracions p\u00fabliques i, especialment, amb la Generalitat.<\/p>\n

Article 67. Observatori del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

1. Entre altres, l’Observatori del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana exerceix la funci\u00f3 d’impulsar i realitzar el seguiment de l’execuci\u00f3 i desenvolupament del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

2. L’Observatori \u00e9s la principal via de comunicaci\u00f3 perqu\u00e8 la s entitats del sector comercial m\u00e9s representatives manifesten iniciatives, demandes i suggeriments en mat\u00e8ria d’ordenaci\u00f3 comercial i en relaci\u00f3 a l’execuci\u00f3 i desenvolupament del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

3. L’Observatori del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana ha de realitzar les funcions d’avaluaci\u00f3 de la qualitat normativa i efectes de la regulaci\u00f3 ex post derivats de l’aplicaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, si li \u00e9s encomanada, o ajudar a aquesta, a c\u00e0rrec de l’\u00f2rgan competent, per mitj\u00e0 d’informes anuals. En el cas de la implantaci\u00f3 de novetats reguladores o de planificaci\u00f3, ha de prestar especial atenci\u00f3 a l’efecte d’aquestes a l’any de la seua implantaci\u00f3, als cinc anys i als deu anys.<\/p>\n

Article 68. Investigaci\u00f3 comercial<\/p>\n

La Generalitat ha de potenciar l\u00ednies estrat\u00e8giques d’investigaci\u00f3 per a ampliar el coneixement cient\u00edfic sobre les din\u00e0miques sectorials, territorials i mediambientals del comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana, mitjan\u00e7ant el seu incentiu econ\u00f2mic d’acord amb les possibilitats pressupost\u00e0ries i la col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres entitats i organismes qualificats.<\/p>\n

Article 69. Comunicaci\u00f3 i visibilitat del pla<\/p>\n

1. La Generalitat ha de disposar els mitjans i sistemes necessaris per a donar a con\u00e9ixer el Pla d’Acci\u00f3 Territorial entre els agents del sector i el conjunt del a ciutadania, organitzant reunions, tallers, jornades i esdeveniments per a donar a con\u00e9ixer els seus continguts, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els ajuntaments, diputacions provincials, cambres de comer\u00e7 i associacions empresarials i professionals m\u00e9s representatives.<\/p>\n

2. Tota la informaci\u00f3 comprensiva dels procediments que s’establisquen en la regulaci\u00f3 i ordenaci\u00f3 territorial de l’activitat comercial, aix\u00ed com els documents normalitzats a tal fi, han d’estar disponibles a trav\u00e9s d’eines d’informaci\u00f3 en l\u00ednia, garantint, d’aquesta manera, que la ciutadania puga accedir a la mateixa en un llenguatge senzill i inequ\u00edvoc, coherent, comprensible i estructurat.<\/p>\n

DISPOSICIONS ADDICIONALS<\/p>\n

Primera. Instruccions, manuals i guies t\u00e8cniques d’ajuda per a l’aplicaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial<\/p>\n

Per a la concreci\u00f3 d’aquells aspectes que, per a l’aplicaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial, requerisquen una major concreci\u00f3 t\u00e8cnica, la Generalitat elaborar\u00e0 instruccions, guies i manuals t\u00e8cnics. En concret, s’elaboraran guies i manuals que concreten i aclarisquen els seg\u00fcents aspectes:<\/p>\n

a) Adaptaci\u00f3 dels plans i programes urban\u00edstics al Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

b) Delimitaci\u00f3 i declaraci\u00f3 d’\u00e0rees comercials estrat\u00e8giques.<\/p>\n

c) Continguts i tramitaci\u00f3 de les directrius d’ordenaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

d) Continguts i abast dels plans d’acci\u00f3 comercial i plans de dinamitzaci\u00f3 comercial.<\/p>\n

e) Continguts i abast dels plans i programes de qualitat paisatg\u00edstica en zones comercials.<\/p>\n

f) Aplicaci\u00f3 de criteris d’ubicaci\u00f3 i dimensionament de nou s\u00f2l terciari comercial.<\/p>\n

g) Declaraci\u00f3 i ordenaci\u00f3 de parcs comercials no planificats.<\/p>\n

h) Elaboraci\u00f3 d’inventaris i cat\u00e0legs d’establiments hist\u00f2rics i emblem\u00e0tics.<\/p>\n

Segona. Mapa de s\u00f2l terciari comercial<\/p>\n

La direcci\u00f3 general amb compet\u00e8ncies en mat\u00e8ria de comer\u00e7 ha d’elaborar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els ajuntaments, l’Institut Cartogr\u00e0fic de la Comunitat Valenciana i altres departaments de la Generalitat, el mapa de s\u00f2l terciari comercial de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de con\u00e9ixer la localitzaci\u00f3 i dimensi\u00f3 d’aquest s\u00f2l en l’\u00e0mbit regional, aix\u00ed com les seues dades urban\u00edstiques m\u00e9s rellevants. El mapa ser\u00e0 de car\u00e0cter p\u00fablic i ser\u00e0 accessible a trav\u00e9s d’un visor cartogr\u00e0fic.<\/p>\n

Tercera. Pla director del comer\u00e7 majorista<\/p>\n

La Generalitat, en el marc de les seues compet\u00e8ncies, ha d’elaborar un pla director del comer\u00e7 majorista que inclour\u00e0 directrius i criteris per a l’ordenaci\u00f3 urban\u00edstica d’aquest tipus d’activitats comercials, aix\u00ed com una norma espec\u00edfica per a la seua regulaci\u00f3, en un termini no superior a tres anys des de l’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial.<\/p>\n

Quarta. Cat\u00e0leg de paisatges comercials de la Comunitat Valenciana<\/p>\n

La Generalitat, en el marc de les seues compet\u00e8ncies, elaborar\u00e0 i tramitar\u00e0 un cat\u00e0leg amb els paisatges comercials de major valor ambiental, cultural, hist\u00f2ric o visual, i la infraestructura verda associada a aquests espais. Aquest Cat\u00e0leg de Paisatges Comercials de la Comunitat Valenciana ha d’arreplegar i descriure els recursos paisatg\u00edstics comercials presents en la Comunitat Valenciana i la infraestructura verda associada a usos comercials. Ha de fer una valoraci\u00f3 de cadascun i dur a terme un Pla de Participaci\u00f3 P\u00fablica propi i espec\u00edfic de paisatges comercials, per con\u00e9ixer les prefer\u00e8ncies de la poblaci\u00f3 i reflectir-les en el cat\u00e0leg.<\/p>\n

Els Estudis de Paisatge dels Plans Generals municipals han d’incloure un Cat\u00e0leg de Paisatges que arreplegue obligat\u00f2riament aquells recursos paisatg\u00edstics de major valor associats a l’activitat comercial, que s’han d’incorporar regularment al Cat\u00e0leg de Paisatges Comercials de la Comunitat Valenciana, a trav\u00e9s de la inscripci\u00f3 en el Registre Auton\u00f2mic d’Instruments de Planejament Urban\u00edstic.<\/p>\n

ANNEX II<\/p>\n

Municipis que componen el Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

El Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial considerat en el Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana est\u00e0 conformat pels seg\u00fcents municipis:<\/p>\n

1. Cap\u00e7aleres d’\u00e0rea funcional comercial: Alcoy\/Alcoi, Alicante\/Alacant, Alzira, Benicarl\u00f3, Benidorm, Castell\u00f3 de la Plana, D\u00e9nia, Elche\/Elx, Elda, Gandia, Ontinyent, Orihuela, Petrer, Requena, Sagunto\/Sagunt, Torrevieja, Val\u00e8ncia, Vinar\u00f2s, i X\u00e0tiva.<\/p>\n

2. Sotscap\u00e7aleres d’\u00e0rea funcional comercial: Algemes\u00ed, Calp, J\u00e1vea\/X\u00e0bia, Ll\u00edria, Onda, Segorbe, Sueca, Utiel, la Vall d’Uix\u00f3, Vila-real, i Villena.<\/p>\n

3. Nodes comercials intermedis: Alaqu\u00e0s, Almassora, Almorad\u00ed, Benet\u00fasser, Borriana\/Burriana, Bu\u00f1ol, Carcaixent, Catarroja, Cocentaina, Crevillent, Ibi, Manises, Mislata, Mon\u00f3var\/Mon\u00f2ver, Muro de Alcoy, Novelda, Oliva, Pego, Quart de Poblet i Torrent.<\/p>\n

4. Nodes tur\u00edstics litorals: Alcal\u00e0 de Xivert, l’Alf\u00e0s del Pi, Altea, Benicasim\/Benic\u00e0ssim, Benissa, Benitachell\/el Poble Nou de Benitatxell, el Campello, Canet d’En Berenguer, Cullera, Finestrat, Guardamar del Segura, Moncofa, Oropesa del Mar\/Orpesa, Pedreguer, Pen\u00edscola\/Pe\u00f1\u00edscola, Pilar de la Horadada, la Pobla de Farnals, Sant Joan d’Alacant, Santa Pola, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Torreblanca, Villajoyosa\/la Vila Joiosa, i Xeraco.<\/p>\n

5. Nodes comercials d’interior: Ademuz, Alboc\u00e0sser, Ayora, Chelva, Morella, Sant Mateu, i Villafranca del Cid\/Vilafranca.<\/p>\n

6. Nodes comercials basats en grans equipaments comercials: Alboraya, Aldaia, Alfafar, l’Alqueria de la Comtessa, Burjassot, l’Eliana, Massalfassar, Ondara, Paterna, San Vicente del Raspeig\/Sant Vicent del Raspeig, Sedav\u00ed, i Xirivella.<\/p>\n

ANNEX III<\/p>\n

Municipis que componen les \u00c0rees urbanes integrades<\/p>\n

de les cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres del Sistema Nodal<\/p>\n

de Refer\u00e8ncia Comercial<\/p>\n

\u00c0rees urbanes integrades que es generen entorn de les cap\u00e7aleres i sotscap\u00e7aleres comercials del Sistema Nodal de Refer\u00e8ncia Comercial.<\/p>\n

Municipis que les componen.<\/p>\n

1. Vinar\u00f2s-Benicarl\u00f3. Municipis que la componen: Benicarl\u00f3 i Vinar\u00f2s.<\/p>\n

2. Castell\u00f3 de la Plana. Municipis que la componen: l’Alcora, Almassora, les Alqueries\/Alquer\u00edas del Ni\u00f1o Perdido, Benic\u00e0ssim, Betx\u00ed, Borriana, Borriol, Castell\u00f3 de la Plana, Nules, Onda, Orpesa\/Oropesa del Mar, Sant Joan de Mor\u00f3, Vila-real, i la Vilavella.<\/p>\n

3. Sagunt\/Sagunto. Municipis que la componen: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baronia, Alg\u00edmia d’Alfara, Canet d’En Berenguer, Estivella, Gilet, Petr\u00e9s, Sagunt\/Sagunto i Torres Torres.<\/p>\n

4. Segorbe. Municipis que la componen: Altura, Castelnovo, Geldo, Navajas, Segorbe, i Soneja.<\/p>\n

5. Val\u00e8ncia. Municipis que la componen: Alaqu\u00e0s, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraia\/Alboraya, Albuixech, Alc\u00e0sser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Alm\u00e0ssera, Almussafes, Benaguasil, Benet\u00fasser, Benifai\u00f3, Beniparrell, Benissan\u00f3, B\u00e9tera, Bonrep\u00f2s i Mirambell, Burjassot, Catarroja, l’Eliana, Emperador, Foios, Godella, Ll\u00edria, Llocnou de la Corona, Loriguilla, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, N\u00e0quera, Olocau, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Pu\u00e7ol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Riba-roja de T\u00faria, Rocafort, San Antonio de Benag\u00e9ber, Sedav\u00ed, Serra, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, Val\u00e8ncia, Vinalesa, i Xirivella.<\/p>\n

6. Alzira. Municipis que la componen: Algemes\u00ed, Alzira, i Carcaixent.<\/p>\n

7. Sueca. Municipis que la componen: Fortaleny, Riola, i Sueca.<\/p>\n

8. X\u00e0tiva. Municipis que la componen: l’Alc\u00fadia de Crespins, Canals, Cerd\u00e0, la Granja de la Costera, la Llosa de Ranes, Novetl\u00e8, Rotgl\u00e0 i Corber\u00e0, Torrella, Vall\u00e9s, i X\u00e0tiva.<\/p>\n

9. Ontinyent. Municipis que la componen: Agullent, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Benissoda, i Ontinyent.<\/p>\n

10. Gandia. Municipis que la componen: Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarj\u00f3, Benifl\u00e0, Benirredr\u00e0, Daim\u00fas, la Font d’En Carr\u00f2s, Gandia, Guardamar de la Safor, Miramar, Palmera, Piles, Rafelcofer, i el Real de Gandia.<\/p>\n

11. Alcoi. Municipis que la componen: Alcoi\/Alcoy, l’Alqueria d’Asnar, Cocentaina, i Muro de Alcoy.<\/p>\n

12. Elda-Petrer. Municipis que la componen: Elda, Mon\u00f2ver, i Petrer.<\/p>\n

13. Alacant\/Alicante-Elx\/Elche. Municipis que la componen: Alacant\/Alicante, el Campello, Crevillent, Mutxamel, Elx\/Elche, Sant Vicent del Raspeig\/San Vicente del Raspeig, Sant Joan d’Alacant, i Santa Pola.<\/p>\n

ANNEX IV<\/p>\n

Delimitaci\u00f3 de les \u00c0rees i Sub\u00e0rees Funcionals<\/p>\n

Comercials del PATSECOVA<\/p>\n

1. \u00c0rea funcional comercial de Els Ports-Baix Maestrat: Alcal\u00e0 de Xivert, Benicarl\u00f3, C\u00e0lig, Canet lo Roig, Castell de Cabres, Castellfort, Cat\u00ed, Cervera del Maestre, Chert\/Xert, Cinctorres, Forcall, Herbers, la Jana, la Mata de Morella, Morella, Olocau del Rey, Palanques, Pen\u00edscola\/Pe\u00f1\u00edscola, la Pobla de Benifass\u00e0, Portell de Morella, Rossell, la Salzadella, San Rafael del R\u00edo, Sant Jordi\/San Jorge, Sant Mateu, Santa Magdalena de Pulpis, T\u00edrig, Todolella, Traiguera, Vallibona, Villores, Vinar\u00f2s i Zorita del Maestrazgo.<\/p>\n

2. \u00c0rea funcional comercial de Castell\u00f3: A\u00edn, Alboc\u00e0sser, l’Alcora, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Almassora, Almenara, les Alqueries\/Alquer\u00edas del Ni\u00f1o Perdido, Ara\u00f1uel, Ares del Maestrat, Argelita, Artana, Atzeneta del Maestrat, Ay\u00f3dar, Benafigos, Benasal, Benicasim\/Benic\u00e0ssim, Benlloch, Betx\u00ed, Borriana\/Burriana, Borriol, Cabanes, Castell\u00f3 de la Plana, Castillo de Villamalefa, Chilches\/Xilxes, Chodos\/Xodos, Cirat, Cortes de Arenoso, Costur, les Coves de Vinrom\u00e0, Culla, Eslida, Espadilla, Fanzara, Figueroles, Fuentes de Ay\u00f3dar, la Llosa, Llucena\/Lucena del Cid, Ludiente, Moncofa, Montanejos, Nules, Onda, Orpesa\/Oropesa del Mar, Pobla Tornesa (la), Puebla de Arenoso, Ribesalbes, Sant Joan de Mor\u00f3, Sarratella, Sierra Engarcer\u00e1n, Suera\/Sueras, Tales, Toga, Torralba del Pinar, la Torre d’En Besora, la Torre d’en Dom\u00e9nec, Torreblanca, Torrechiva, les Useres\/Useras, Vall d’Alba, la Vall d’Uix\u00f3, Vallat, Vilafam\u00e9s, Vilanova d’Alcolea, Vilar de Canes, Vila-real, la Vilavella, Vilafranca\/Villafranca del Cid\/, Villahermosa del R\u00edo, Villamalur, Vistabella del Maestrazgo i Zucaina.<\/p>\n

3. \u00c0rea funcional comercial de la Vall del Pal\u00e0ncia:<\/p>\n

a) Sub\u00e0rea funcional comercial de Segorbe: Algimia de Almonacid, Almed\u00edjar, Altura, Azu\u00e9bar, Barracas, Bej\u00eds, Benafer, Castellnovo, Caudiel, Ch\u00f3var, Fuente la Reina, Gaibiel, Geldo, Higueras, J\u00e9rica, Matet, Mont\u00e1n, Navajas, Pav\u00edas, Pina de Montalgrao, Saca\u00f1et, Segorbe, Soneja, Sot de Ferrer, Teresa, Tor\u00e1s, el Toro, Vall de Almonacid, Villanueva de Viver i Viver.<\/p>\n

b) Sub\u00e0rea funcional comercial de Sagunto\/Sagunt: Albalat dels Tarongers, Alfara de la Baron\u00eda, Algar de Palancia, Algimia de Alfara, Benavites, Benifair\u00f3 de les Valls, Canet d’En Berenguer, Estivella, Faura, Gilet, Petr\u00e9s, Quart de les Valls, Quartell, Sagunto\/Sagunt, Segart i Torres-Torres.<\/p>\n

4. \u00c0rea funcional comercial de Val\u00e8ncia:<\/p>\n

a) Sub\u00e0rea funcional comercial metropolitana de Val\u00e8ncia: Alaqu\u00e0s, Albal, Albalat dels Sorells, Alboraya, Albuixech, Alc\u00e0sser, Aldaia, Alfafar, Alfara del Patriarca, Alm\u00e0ssera, Almussafes, Benaguasil, Benet\u00fasser, Benifai\u00f3, Beniparrell, Benisan\u00f3, B\u00e9tera, Bonrep\u00f2s i Mirambell, Burjassot, Catarroja, l’Eliana, Emperador, Foios, Godella, Ll\u00edria, Llocnou de la Corona, Manises, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Meliana, Mislata, Moncada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, la Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Pu\u00e7ol, el Puig de Santa Maria, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Riba-roja de T\u00faria, Rocafort, San Antonio de Benag\u00e9ber, Sedav\u00ed, Silla, Tavernes Blanques, Torrent, Val\u00e8ncia, Vinalesa i Xirivella.<\/p>\n

b) Sub\u00e0rea funcional comercial Val\u00e8ncia interior: Ademuz, Alborache, Alcublas, Alpuente, Andilla, Aras de los Olmos, Benag\u00e9ber, Bugarra, Bu\u00f1ol, Calles, Casas Altas, Casas Bajas, Casinos, Castielfabib, Chelva, Cheste, Chiva, Chulilla, Cortes de Pall\u00e1s, Dome\u00f1o, Dos Aguas, G\u00e1tova, Gestalgar, Godelleta, Higueruelas, Loriguilla, Losa del Obispo, Macastre, Marines, Millares, N\u00e1quera, Olocau, Pedralba, Puebla de San Miguel, Serra, Titaguas, Torrebaja, Tu\u00e9jar, Tur\u00eds, Vallanca, Vilamarxant, Villar del Arzobispo, Y\u00e1tova i la Yesa.<\/p>\n

5. \u00c0rea funcional comercial de la Ribera del X\u00faquer: Albalat de la Ribera, Alberic, l’Alc\u00fadia, Alfarp, Algemes\u00ed, Alginet, Alzira, Antella, Benicull de X\u00faquer, Benimodo, Benimuslem, Carcaixent, Carlet, Catadau, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Gavarda, Guadassuar, Llaur\u00ed, Llombai, Masalav\u00e9s, Montroy, Montserrat, la Pobla Llarga, Poliny\u00e0 de X\u00faquer, Real, Riola, Sollana, Sueca i Tous.<\/p>\n

6. \u00c0rea funcional comercial de Requena-Utiel: Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Chera, Cofrentes, Fuenterrobles, Jalance, Jarafuel, Requena, Siete Aguas, Sinarcas, Sot de Chera, Teresa de Cofrentes, Utiel, Venta del Moro, Villargordo del Cabriel i Zarra.<\/p>\n

7. \u00c0rea funcional comercial de X\u00e0tiva: Alc\u00e0ntera de X\u00faquer, l’Alc\u00fadia de Crespins, Anna, Ayora, Barxeta, Bell\u00fas, Beneixida, Benig\u00e1nim, Bicorp, Bolbaite, Canals, C\u00e0rcer, Cerd\u00e0, Chella, Cotes, Enguera, l’\u00c8nova, Estubeny, la Font de la Figuera, Genov\u00e9s, la Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d’En Fenollet, la Llosa de Ranes, Manuel, Moixent\/Mogente, Montesa, Navarr\u00e9s, Novetl\u00e8\/Novel\u00e9, Quatretonda, Quesa, Rafelguaraf, Rotgl\u00e0 i Corber\u00e0, Sant Joan de l’\u00c8nova, Sellent, Senyera, Sumac\u00e0rcer, Torrella, Vallada, Vall\u00e9s, Castell\u00f3 i X\u00e0tiva.<\/p>\n

8. \u00c0rea funcional comercial de la Vall d’Albaida: Agullent, Aielo de Malferit, Aielo de Rugat, Albaida, Alfarras\u00ed, Atzeneta d’Albaida, B\u00e8lgida, Beniatjar, Benissoda, Benisuera, Bocairent, Bufali, Carr\u00edcola, Castell\u00f3 de Rugat, Fontanars dels Alforins, Guadasequies, Montaverner, Montitxelvo\/Montichelvo, l’Olleria, Ontinyent, Otos, el Palomar, la Pobla del Duc, R\u00e1fol de Salem, Rugat, Salem i Sempere.<\/p>\n

9. \u00c0rea funcional comercial de La Safor: Ador, Alfauir, Almiser\u00e0, Almoines, l’Alqueria de la Comtessa, Barx, Bellreguard, Beniarj\u00f3, Benicolet, Benifair\u00f3 de la Valldigna, Benifl\u00e1, Benirredr\u00e0, Castellonet de la Conquesta, Daim\u00fas, la Font d’En Carr\u00f2s, Gandia, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Llutxent, Miramar, Oliva, Palma de Gand\u00eda, Palmera, Piles, Pinet, Potr\u00edes, Rafelcofer, el Real de Gandia, R\u00f3tova, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Terrateig, Vilallonga\/Villalonga, Xeraco i Xeresa.<\/p>\n

10. \u00c0rea funcional comercial de la Marina Alta: Alcalal\u00ed, l’Atz\u00fabia-Forna, Beniarbeig, Benidoleig, Benigembla, Benimeli, Benissa, el Poble Nou de Benitatxell\/Benitachell, Castell de Castells, D\u00e9nia, Gata de Gorgos, X\u00e0bia\/J\u00e1vea, Ll\u00edber, Murla, Ondara, Orba, Parcent, Pedreguer, Pego, els Poblets, el R\u00e0fol d’Alm\u00fania, Sagra, Sanet y Negrals, Senija, Teulada, Tormos, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, la Vall d’Ebo, el Verger, i Xal\u00f3.<\/p>\n

11. \u00c0rea funcional de la Marina Baixa: l’Alf\u00e0s del Pi, Altea, Beniard\u00e1, Benidorm, Benifato, Benimantell, Bolulla, Callosa d’En Sarri\u00e0, Calp, el Castell de Guadalest, Confrides, Finestrat, la Nucia, Orxeta, Polop, Relleu, Sella, T\u00e0rbena, i la Vila Joiosa\/Villajoyosa.<\/p>\n

12. \u00c0rea funcional de Alcoi\/Alcoy: Agres, Alcocer de Planes, Alcoleja, Alcoi\/Alcoy, Alfafara, Almudaina, l’Alqueria d’Asnar, Balones, Banyeres de Mariola, Benasau, Beniarr\u00e9s, Benifallim, Benilloba, Benillup, Benimarfull, Benimassot, Cocentaina, Facheca, Famorca, Gaianes, Gorga, l’Orxa\/Lorcha, Millena, Muro de Alcoy, Pen\u00e0guila, Planes, Quatretondeta, Tollos i la Vall d’Alcal\u00e0.<\/p>\n

13. \u00c0rea funcional comercial del Vinalop\u00f3:<\/p>\n

a) Sub\u00e0rea funcional comercial Elda-Petrer: Elda, Mon\u00f2ver\/Mon\u00f3var, Petrer, el Pin\u00f3s\/Pinoso, Salinas i Sax.<\/p>\n

b) Sub\u00e0rea funcional comercial de Villena: Beneixama, Biar, el Camp de Mirra\/ Campo de Mirra, Ca\u00f1ada i Villena.<\/p>\n

14. \u00c0rea funcional comercial d’Alacant\/Alicante-Elx\/Elche:<\/p>\n

a) Sub\u00e0rea funcional comercial d’Alacant\/Alicante: Agost, Aig\u00fces, Alacant\/Alicante, Busot, el Campello, Castalla, Ibi, Xixona\/Jijona, Mutxamel, Onil, Sant Vicent del Raspeig\/San Vicente del Raspeig, Sant Joan d’Alacant, Tibi i la Torre de les Ma\u00e7anes\/Torremanzanas.<\/p>\n

b) Sub\u00e0rea funcional comercial d’Elx\/Elche: Algue\u00f1a, Aspe, Crevillent, Elx\/Elche, el Fond\u00f3 de les Neus \/Hond\u00f3n de las Nieves, Hond\u00f3n de los Frailes, Monforte del Cid, Novelda, la Romana i Santa Pola.<\/p>\n

15. \u00c0rea funcional comercial de la Vega Baja: Albatera, Algorfa, Almorad\u00ed, Benej\u00fazar, Benferri, Benij\u00f3far, Bigastro, Callosa de Segura, Catral, Cox, Daya Nueva, Daya Vieja, Dolores, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Guardamar del Segura, Jacarilla, Los Montesinos, Orihuela, Pilar de la Horadada, Rafal, Redov\u00e1n, Rojales, San Fulgencio, San Isidro, San Miguel de Salinas i Torrevieja.<\/p>\n

ANNEX VI<\/p>\n

Continguts m\u00ednims dels estudis de tr\u00e0nsit<\/p>\n

i mobilitat en projectes comercials.<\/p>\n

Els estudis de tr\u00e0nsit i mobilitat que s’exigisquen per a l’autoritzaci\u00f3 de projectes comercials han d’incorporar, com a m\u00ednim, els seg\u00fcents continguts:<\/p>\n

a) Una descripci\u00f3 de la xarxa vi\u00e0ria, de la xarxa d’itineraris principals per a vianants, de les infraestructures fixes de transport col\u00b7lectiu, de la xarxa d’itineraris de transport col\u00b7lectiu de superf\u00edcie i de la xarxa d’itineraris per a bicicletes.<\/p>\n

b) Indicadors sobre la mobilitat actual i prevista, amb especificaci\u00f3 de les dades del tr\u00e0nsit i nivells de servei de les diferents xarxes existents, tals com intensitats mitjanes di\u00e0ries dels itineraris principals, en dies laborables i en cap de setmana, nivells de servei i percentatge d’ocupaci\u00f3 en els transports col\u00b7lectius, fluxos d’usuaris per dia i en hores punta, etc.<\/p>\n

c) Una estimaci\u00f3 del n\u00famero i modalitat dels despla\u00e7aments que es preveuen generar en funci\u00f3 de les superf\u00edcies i usos, indicant la distribuci\u00f3 temporal al llarg del dia i, si escau, dies punta al llarg de l’any, tant pel que fa a entrades com a eixides. Llevat que es justifique l’adopci\u00f3 de valors inferiors, no es podr\u00e0 considerar un n\u00famero inferior a 50 viatges per cada 100 metres quadrats de sostre comercial.<\/p>\n

d) Una estimaci\u00f3 de l’increment de mobilitat que representa la implantaci\u00f3 prevista i la seua incid\u00e8ncia sobre les xarxes generals de transport.<\/p>\n

e) Una estimaci\u00f3 de l’origen i destinaci\u00f3 del tr\u00e0nsit previst generat per la implantaci\u00f3 comercial, a partir d’estudis de mercat, enquestes o eines similars.<\/p>\n

f) La identificaci\u00f3 dels accessos previstos en vehicle privat, a peu, amb bicicleta i en transport p\u00fablic.<\/p>\n

g) Una descripci\u00f3 del tr\u00e0nsit de mercaderies i el funcionament de les operacions de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega previstes.<\/p>\n

h) La indicaci\u00f3 de les xarxes i infraestructures de transport col\u00b7lectiu i de taxis existents i previstes, identificant les parades i estacions. Es determinar\u00e0 la dist\u00e0ncia entre la implantaci\u00f3 i l’acc\u00e9s m\u00e9s pr\u00f2xim a les infraestructures fixes de transport p\u00fablic. S’haur\u00e0 d’indicar si es tracta d’una parada existent, prevista en una planificaci\u00f3 aprovada per l’administraci\u00f3 p\u00fablica competent o proposta per l’estudi.<\/p>\n

i) Dotaci\u00f3 de places d’aparcament p\u00fablic vinculades a la implantaci\u00f3 comercial i situades en un radi de 500 metres en torn al nou equipament. Indicaci\u00f3 de nivells d’ocupaci\u00f3 previstos, tipus de places i sistemes de gesti\u00f3 i assignaci\u00f3 de places incorporat.<\/p>\n

j) Estimaci\u00f3 de les emissions de gasos contaminants derivades de la mobilitat generada.<\/p>\n

k) Proposta de les actuacions i millores en les xarxes i mesures correctores referents a:<\/p>\n

1r. Millores en la xarxa vi\u00e0ria, especialment quant a la garantia de la capacitat i de la seguretat en els accessos i en els vials.<\/p>\n

2n. Construcci\u00f3 de noves parades en sistemes d’infraestructura fixa i de transport p\u00fablic de superf\u00edcie, taxis i bicicletes.<\/p>\n

3r. Previsi\u00f3 de noves l\u00ednies de transport p\u00fablic, prolongaci\u00f3 o canvi de tra\u00e7at de les existents.<\/p>\n

4t. Urbanitzaci\u00f3 o ampliaci\u00f3 d’itineraris per a vianants, per a transport col\u00b7lectiu de superf\u00edcie i per a bicicletes.<\/p>\n

5\u00e9. Actuacions d’adequaci\u00f3 de l’espai p\u00fablic per al seu \u00fas per a vianants.<\/p>\n

6\u00e9. Mesures per a l’optimitzaci\u00f3 i racionalitzaci\u00f3 en el transport de mercaderies i despla\u00e7aments del personal de l’equipament comercial.<\/p>\n

7\u00e9. Mesures previstes per a reduir l’impacte mediambiental de la mobilitat generada.<\/p>\n

8\u00e9. Altres mesures correctores o compensat\u00f2ries.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

DECRET 215\/2020, de 29 de desembre, del Consell, d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4],"tags":[7,2845],"class_list":["post-6436","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-novedades-normativas","tag-comunidad-valenciana","tag-pla-comerc"],"acf":[],"yoast_head":"\nPla d'Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA - Normativa Municipal<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Pla d'Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA - Normativa Municipal\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"DECRET 215\/2020, de 29 de desembre, del Consell, d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Normativa Municipal\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-01-13T08:21:34+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-30T09:24:23+00:00\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"DAPP Editorial\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrito por\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"DAPP Editorial\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"172 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436\"},\"author\":{\"name\":\"DAPP Editorial\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/9cfbdc1d1f03a8acfccf2b03e4df3211\"},\"headline\":\"Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA\",\"datePublished\":\"2021-01-13T08:21:34+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-30T09:24:23+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436\"},\"wordCount\":36349,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#organization\"},\"keywords\":[\"Comunidad Valenciana\",\"Pla Comer\u00e7\"],\"articleSection\":[\"Novedades Normativas\"],\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436\",\"url\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436\",\"name\":\"Pla d'Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA - Normativa Municipal\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#website\"},\"datePublished\":\"2021-01-13T08:21:34+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-30T09:24:23+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?p=6436#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/\",\"name\":\"Normativa Municipal\",\"description\":\"Comentarios doctrinales\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#organization\",\"name\":\"Normativa Municipal\",\"url\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/02\\\/logo-municipal-2-light-2.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2026\\\/02\\\/logo-municipal-2-light-2.png\",\"width\":1970,\"height\":221,\"caption\":\"Normativa Municipal\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/9cfbdc1d1f03a8acfccf2b03e4df3211\",\"name\":\"DAPP Editorial\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/dc228c6eb293dd24da0a37410afef02fceeb3d3404900d1b14baa456bc3b9748?s=96&d=mm&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/dc228c6eb293dd24da0a37410afef02fceeb3d3404900d1b14baa456bc3b9748?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/dc228c6eb293dd24da0a37410afef02fceeb3d3404900d1b14baa456bc3b9748?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"DAPP Editorial\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/normativamunicipal.com\\\/?author=3\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Pla d'Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA - Normativa Municipal","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Pla d'Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA - Normativa Municipal","og_description":"DECRET 215\/2020, de 29 de desembre, del Consell, d’aprovaci\u00f3 del Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 de la Comunitat Valenciana.","og_url":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436","og_site_name":"Normativa Municipal","article_published_time":"2021-01-13T08:21:34+00:00","article_modified_time":"2026-09-30T09:24:23+00:00","author":"DAPP Editorial","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrito por":"DAPP Editorial","Tiempo de lectura":"172 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436"},"author":{"name":"DAPP Editorial","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#\/schema\/person\/9cfbdc1d1f03a8acfccf2b03e4df3211"},"headline":"Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA","datePublished":"2021-01-13T08:21:34+00:00","dateModified":"2026-09-30T09:24:23+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436"},"wordCount":36349,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#organization"},"keywords":["Comunidad Valenciana","Pla Comer\u00e7"],"articleSection":["Novedades Normativas"],"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436","url":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436","name":"Pla d'Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA - Normativa Municipal","isPartOf":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#website"},"datePublished":"2021-01-13T08:21:34+00:00","dateModified":"2026-09-30T09:24:23+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?p=6436#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/normativamunicipal.com\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Pla d’Acci\u00f3 Territorial Sectorial del Comer\u00e7 COMUNIDAD VALENCIANA"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#website","url":"https:\/\/normativamunicipal.com\/","name":"Normativa Municipal","description":"Comentarios doctrinales","publisher":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#organization","name":"Normativa Municipal","url":"https:\/\/normativamunicipal.com\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/normativamunicipal.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/logo-municipal-2-light-2.png","contentUrl":"https:\/\/normativamunicipal.com\/wp-content\/uploads\/2026\/02\/logo-municipal-2-light-2.png","width":1970,"height":221,"caption":"Normativa Municipal"},"image":{"@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/normativamunicipal.com\/#\/schema\/person\/9cfbdc1d1f03a8acfccf2b03e4df3211","name":"DAPP Editorial","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/dc228c6eb293dd24da0a37410afef02fceeb3d3404900d1b14baa456bc3b9748?s=96&d=mm&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/dc228c6eb293dd24da0a37410afef02fceeb3d3404900d1b14baa456bc3b9748?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/dc228c6eb293dd24da0a37410afef02fceeb3d3404900d1b14baa456bc3b9748?s=96&d=mm&r=g","caption":"DAPP Editorial"},"url":"https:\/\/normativamunicipal.com\/?author=3"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6436","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=6436"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6436\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21461,"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/6436\/revisions\/21461"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=6436"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=6436"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/normativamunicipal.com\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=6436"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}